El 2019 ha sigut molt bo per a la literatura catalana. Entre els llibres més rellevants de l’any hi ha l’exitosa segona novel·la d’Irene Solà i l’enlluernadora història de no-ficció de Jordi Lara. Els premis han avalat aquest any veus com les de Mariana Enríquez (Premi Herralde), Jordi Nopca (premi Proa) i Marta Marín-Dòmine (menció especial en el Premi Llibreter). També ha sigut un any amb una collita frondosa de clàssics, amb la primera traducció d’ Eugeni Oneguin i noves traduccions de Proust i Homer. En castellà destaca la repercussió dels últims llibres de Paul B. Preciado i Javier Calvo.

'L’única història', de Julian Barnes. Trad. Alexandre Gombau.

(Angle / Anagrama)

“Què preferiríeu: estimar molt i patir molt o estimar poc i patir poc?”, es pregunta Julian Barnes en la seva tretzena novel·la. L’única història indaga en l’amor i el patiment extrems a partir de la relació entre un jove estudiant i una dona 30 anys més gran que ell. Ambientada en la dècada dels 60, la novel·la parla de trencar les convencions socials en una època de cotilles estretes i ho fa des de la profunditat, la tendresa i la lucidesa pròpia de l’escriptor britànic.

'Serem atlàntida' de Joan Benesiu

(Periscopi)

Després de guanyar el Premi Llibreter i el Crexells amb Gegants de gel, Joan Benesiu torna a donar vida a personatges extravagants que recorren la vella Europa, ara amb un mapa del 1913 amb què intenten saber d’on venen o qui són. Serem Atlàntida és un llibre que qüestiona la nostàlgia i la memòria posant el focus en el concepte de desarrelament històric i moral.

'Piel de plata' de Javier Calvo

(Seix Barral)

Javier Calvo fusiona l’autoficció amb un homenatge a la novel·la d’adolescent rebel per donar forma a una història divertidíssima i encapçalada per un jove amb problemes mentals. Piel de plata transita per una Barcelona poc recurrent en la literatura i parla de la nostàlgia de la joventut, la pèrdua de control i la creació artística.

'Tot abulcàssim' de Jordi Cornudella

(Vitel·la)

Jordi Cornudella rescata la figura d’Abulcàssim, un llegendari viatger àrab d’origen incert, a partir de dos manuscrits d’èpoques diferents. En aquest títol, Cornudella construeix un joc literari apassionant en què conversa amb el personatge i crea un contrast divertit entre els versos d’Abulcàssim i la seva tasca filològica com a editor.

'L’esperit del temps' de Martí Domínguez

(Proa)

Inspirada en la figura del premi Nobel de medicina del 1973, l’etòleg austríac Konrad Lorenz, L’esperit del temps és una obra trasbalsadora sobre els científics nazis durant la Segona Guerra Mundial. Domínguez imagina un ambiciós intel·lectual que veu en el règim de Hitler l’oportunitat per créixer. El llibre reflexiona sobre la banalitat del mal, l’obnubilació col·lectiva i la barbàrie.

'Sempre han parlat per nosaltres' de Najat El Hachmi

(Edicions 62 / Destino)

“Que l’islam és feminista és una mentida”, diu Najat El Hachmi a Sempre han parlat per nosaltres. L’escriptora aboca en aquest assaig una sèrie de reflexions lúcides sobre les múltiples trampes i maneres de discriminació que pateixen les dones immigrants a Europa. El text és un manifest concís, valent i contundent contra el masclisme de l’islam i la seva acceptació tàcita, sota la bandera de la inclusió, per part de les societats occidentals.

'Nuestra parte de noche' de Mariana Enríquez

(Anagrama)

Guardonada amb el Premi Herralde de Novel·la 2019, Nuestra parte de noche és una història de terror sobrenatural ambientada en la dictadura argentina. Enríquez brilla a l’hora d’exposar criminals, fenòmens paranormals i episodis foscos de la història del seu país amb una naturalitat que encara n’intensifica una mica més els efectes. Es tracta d’una novel·la pertorbadora que situa Enríquez com una de les escriptores llatinoamericanes de referència en l’actualitat.

'Els anys' d'Annie Ernaux. Trad. Valèria Gaillard

(Angle / Cabaret Voltaire)

L’autora francesa, premi Formentor 2019, traça en aquest relat en tercera persona que de tant en tant passa a ser la tercera del plural -“elles”- el recorregut d’una dona des de la Segona Guerra Mundial fins pràcticament l’actualitat. Ernaux es basa en velles fotografies personals per fer aquest retrat generacional, que també ho és d’una època que s’ha escolat seguint el batec de les lluites d’esquerres, sempre frustrades davant l’avenç imparable del capitalisme.

'Curs de literatura...' de Gabriel Ferrater

(Empúries)

Per primera vegada, un llibre recull totes les conferències sobre literatura catalana que va impartir Gabriel Ferrater a la Universitat de Barcelona entre el 1965 i el 1967. El volum -que inclou nou textos sobre Foix, Riba, Carner, Pla, Ruyra i Català- plasma la visió més lúcida, intel·ligent i encara avui polèmica dels corrents centrals de la literatura catalana del segle XX.

'Mirar-nos de cara' de Vivian Gornick. Trad. Martí Sales

(L’altra / Sexto piso)

L’Altra Editorial recupera un recull d’assajos de la novaiorquesa Vivian Gornick publicats als anys 90 i que exploren la lluita incansable de l’escriptora per lluitar contra la solitud. Amb una mirada lúcida i punyent, l’autora reflexiona sobre la manera en què la relació amb els altres i amb nosaltres mateixos ens va ensinistrant a viure sense dependències afectives.

'Ilíada' d'Homer. Trad. Pau Sabaté

(Bernat Metge universal)

Pau Sabaté s’ha enfrontat al repte de traduir el clàssic d’Homer per acostar-lo al lector d’avui. La seva versió respecta la mètrica, però dona més lleugeresa i agilitat al vers perquè s’apropi al català viu d’avui dia. El títol compta amb un pròleg d’Enric Casasses i és el primer d’una nova col·lecció que vol fer accessibles els clàssics universals.

'L'esqueix de carn' de Philippe Lançon. trad. Joan Casas

(Angle / Anagrama)

Philippe Lançon, un dels periodistes culturals més prestigiosos de França, és un dels supervivents de l’atac terrorista a Charlie Hebdo. L’autor reconstrueix les seves vivències després de l’atac amb un estil contingut i minuciós que li ha valgut el premi Femina i el premi Renaudot. El llibre ressegueix la seva reconstrucció física i existencial en una reflexió monumental sobre la fragilitat humana.

'Sis nits d’agost' de Jordi Lara

(Edicions de 1984)

La silenciosa mort de Lluís Maria Xirinacs enmig de la natura va commocionar Catalunya el 2007. Va ser una pèrdua inesperada i misteriosa, que va deixar una sèrie d’incògnites al voltant de la figura del sacerdot, filòsof i lluitador pacifista. Per intentar entendre’n tota la seva complexitat, Jordi Lara s’endinsa en els últims dies de vida de Xirinacs amb una enlluernadora novel·la de no-ficció que aprofundeix en la idea de poder decidir el propi final.

'Fugir era el més bell que teníem' de Marta Marín-Dòmine

(Club Editor)

Marta Marín-Dòmine aborda les memòries del seu pare, que es va exiliar dues vegades, amb un relat íntim que dialoga amb el passat i que va rebre una menció especial del Premi Llibreter. A partir dels textos del seu pare, l’autora enllaça els records propis amb els del seu progenitor i explica l’experiència dels que van veure com els pares o els avis es van haver d’empassar la derrota i els ideals.

'La teva ombra' de Jordi Nopca

(Proa)

Guardonada amb el primer premi Proa, la segona novel·la de Jordi Nopca s’endinsa en la infidelitat i la venjança entre dos germans barcelonins. La novel·la combina la foscor dels protagonistes amb un to esquitxat d’ironia i de realisme màgic per parlar de les relacions fraternals i de les il·lusions perdudes.

'El colós' de Sylvia Plath.

(Eumo)

El colós va ser l’única obra poètica que Sylvia Plath va veure publicada en vida. El llibre ha arribat aquest any per primera vegada al català. De la mateixa autora també hem pogut llegir aquest 2019 la novel·la La campana de vidre i el relat inèdit Mary Ventura i el Novè Regne, tots dos recuperats per Periscopi.

'Un apartamento en Urano' de Paul B. Preciado

(Anagrama)

Paul B. Preciado és autor de nombrosos articles en què exposa les seves idees i reflexions sorgides de la tasca de descodificar la identitat de gènere. Aquest volum reuneix els seus textos més significatius, a través dels quals explica la pròpia transició de gènere des de la sinceritat i la humilitat. El llibre projecta també els seus arguments més ferotges contra l’heteronormativisme, el capitalisme i el patriarcat.

'El costat de guermantes' de Marcel Proust. Trad. Valèria Gaillard

(Proa)

El costat de Guermantes, de Marcel Proust, correspon a la primera joventut del narrador protagonista d’ A la recerca del temps perdut. Acabat d’instal·lar amb la seva família en una ala del palauet dels Guermantes a París, el jove aspirant a escriptor està obsedit per Oriane de Guermantes i malda per introduir-se en els salons aristocràtics més inaccessibles. La mort de l’àvia marca l’entrada a l’edat adulta. L’afer Dreyfus i l’exploració de l’art teatral a través de la figura de la Berma són alguns dels puntals d’aquest volum.

'Eugeni Oneguin' d'Aleksandr Puixkin. Trad. Arnau Barios

(Club Editor)

Arnau Barios ha traduït la primera gran novel·la russa. Eugeni Oneguin va marcar autors com Dostoievski, Tsvetàieva, Nabókov i Dovlàtov. Inspirada en el Don Juan de Byron, Puixkin hi presenta un fresc impressionista que té com a protagonistes l’Eugeni i la Tatiana, a qui el destí uneix i separa al principi i al final de la història. La traducció de Barios, també en vers, restitueix el ritme dúctil de l’original.

'Gent normal' de Sally Rooney. Trad. Ernest Riera

(Periscopi / Literatura Random House)

Després del sorprenent -i exitós- debut Conversaciones entre amigos, Sally Rooney arriba per primera vegada en català. La novel·la explica la relació entre dos joves des de l’institut fins a la universitat. Ho fa amb una prosa intel·ligent i sofisticada que dona forma a un llibre harmoniós, addictiu i inoblidable.

'Persecució' de Toni Sala

(L’Altra)

“Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona”. Amb aquesta impactant primera frase arrenca la novel·la polifònica de Toni Sala, que furga en la idea de la maldat humana. El llibre recorre la història de l’Èlia, la dona de l’assassí, passant pels atemptats del 17-A i les manifestacions independentistes de la tardor posterior. Com ja va fer amb Els nois, Sala dibuixa un retrat de la societat catalana contemporània ple de matisos i s’endinsa en l’impacte que té la mort en l’existència.

'Els llibres galàctics' de Jaume Sisa

(Anagrama)

Lletres de cançons, cartes, dietaris i poemes s’apleguen en dos volums imprescindibles per redescobrir tots els racons de les creacions de Jaume Sisa. Al llarg de prop de 800 pàgines, el cantautor treu a la llum tots els materials que han configurat la seva obra i que demostren com, amb el pas dels anys, ha sigut capaç de mantenir viva la capacitat d’observació i la imaginació.

'Canto jo i la muntanya balla' d'Irene Solà

(Anagrama)

Guanyadora de l’últim Premi Llibres Anagrama, la segona novel·la d’Irene Solà dona tot el protagonisme als éssers humans, el regne animal i el vegetal. A través de les seves veus, l’escriptora construeix una novel·la que fa parlar les muntanyes, les vaques, els núvols i les bruixes i que destaca per ser formalment valenta, intel·ligent i orgànica.

'Una leve exageración' d'Adam Zagajewski. Trad. Anna Rubio i Jerzy Slawomirski

(Acantilado)

L’escriptor polonès Adam Zagajewski combina les seves lectures, viatges i comentaris sobre música amb una emotiva mirada retrospectiva cap a la seva família. El resultat és Una leve exageración, un llibre d’una gran bellesa en què circulen lliurement experiències vitals, intel·lectuals i artístiques que es troben entre la realitat i la imaginació.

'La taverna' d'Emile Zola. Trad. Carles Llorach-Freixes

(Adesiara)

Émile Zola descriu amb mà mestra l’enviliment d’una colla d’individus al París de la segona meitat del segle XIX. Amb un conjunt de personatges marcats per una fosca predestinació, l’escriptor francès reflecteix els contrastos entre el París del luxe i la disbauxa i el de les classes obreres, i fa un retrat naturalista, vívid i memorable de la pobresa sense redempció.