Els 30 millors llibres del 2025

BarcelonaEl 2024 ha estat l'any del retorn a la novel·la d'autors com Toni Sala, Miranda July, Melcior Comes i Vanessa Springora, i ha donat llibres de memòries tan interessants com els de Richard Flanagan, Patti Smith i Gueorgui Gospodínov. En el camp de la poesia, han destacat els nous llibres de Sebastià Alzamora i Ramon Boixeda, però també l'edició d'una nova traducció d'una de les autores més enigmàtiques del segle XIX: Emily Dickinson. L'assaig català ha demostrat un any més el seu bon estat de forma amb novetats de Marina Garcés, Raül Garrigasait i Ingrid Guardiola.

LES MILLORS BIOGRAFIES I LITERATURA DEL JO

Un any després de guanyar el Booker amb El refugi del temps, Gueorgui Gospodínov explica el dolor de presenciar el final de la vida del seu pare en un llibre fragmentari, imprevisible i oníric, i que alhora ofereix una crònica de la generació d'homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial.

Després de L’any del mico i d’Uns marrecs, Patti Smith torna a fer memòria sobre la seva vida però, en aquesta ocasió, amb la voluntat d'explicar-la sencera, des de la infantesa en una família humil fins a l'amor de joventut per Robert Mapplethorpe, passant per l'èxit com a icona de la contracultura i els anys que va viure allunyada del públic amb el seu marit, Fred Smith, i els fills.

A Patrimoni, Philip Roth examina els últims anys de vida del seu pare, Herman Roth, jueu de Newark, fill d’immigrants, vidu i venedor d’assegurances jubilat. L'escriptor el recorda amb impudícia i tendresa, amb devoció i horror: és l'exercici de lleialtat d’un fill disposat a fer el que li pertoca i el desconcert d’un pare cada cop més indefens.

Una noia a la ciutat és la continuació natural dels anteriors llibres autobiogràfics de Mercè Ibarz, en què pesen tant els seus orígens rurals com la relació amb la ciutat adoptiva, aquesta Barcelona avui trastornada i en la qual resulta gairebé impossible gaudir del passeig, activitat que l’autora aprecia i ha cultivat tant.

A partir d'una visita al camp japonès de treballs forçats on el seu pare va estar empresonat durant la Segona Guerra Mundial, Richard Flanagan no només en reconstrueix la vida, sinó que rememora els orígens literaris de la bomba atòmica i denuncia el passat colonial que va acabar amb els aborígens de Tasmània mentre començava a devastar la natura de l'illa australiana.

LA MILLOR POESIA

Hi ha amors capaços de fer trontollar els fonaments de qui els viu gràcies a la seva dimensió "sanguinària, revolucionària i eròtica". Tan bonica i tirana, amb què Blanca Llum Vidal ha guanyat l'últim premi Carles Riba, s'endinsa en una temporada convulsa i difícil, en què el desig alliberador acaba enverinant la veu, tan poderosa com angoixant, que vehicula els poemes.

En vida, Emily Dickinson (Amherst, 1830-1886) només va publicar onze poemes. Així i tot, encara que amb prou feines sortia de l'habitació de casa, va enviar més de 600 manuscrits de poemes a una quarantena de corresponsals, un sistema alternatiu per divulgar la seva obra única, críptica i lluminosa. A més d'oferir als lectors tota l'obra en vers de l'autora, Jaume Bosquet n'inclou també les "versions preliminars" i un "generós" aparell de notes en el qual "s'expliquen referències, al·lusions i significats obscurs".

Sala Augusta, el primer dels dos poemes, emocionants i escruixidors, que conté el nou llibre de Sebastià Alzamora proposa un viatge fins a les morts i la ignomínia de la Guerra Civil Espanyola. En el segon, Llengua materna, torna a la Mallorca de mitjans de la dècada dels 70 a partir del retrat de la cosidora de sabates que va ser la mare de l'autor.

El nou llibre de Ramon Boixeda no és poesia religiosa ni mística, però es mou per les coordenades establertes pel Gènesi, entre la poma del pecat original i la pols –“Pols eres i en pols et convertiràs”– de l’expulsió del Paradís. Té dos agafadors clars: el naixement d’una filla i la vellesa del pare del poeta, que el porten a reflexionar-se i a repensar-se existencialment.

Per a Paul Celan (Txernivtsí, 1920-París, 1970), el poema és un procés, una traça que seguim, a la recerca de la realitat. Si el món és il·legible i doble, Celan, amb la seva obra, crea un altre món, un món propi amb el seu llenguatge, a la recerca de la realitat. I la seva realitat, com a jueu, està marcada per la mort als camps d’extermini del seu pare i de la seva mare, el 1942. Arnau Pons publica el quart volum de l'obra de Celan en català, projecte que va arrencar el 2012 amb De llindar en llindar.

EL MILLOR ASSAIG

Al seu penúltim llibre pòstum –l'últim ha estat La carícia dels detalls (Empúries, 2025)–, Vicenç Pagès Jordà mostra el mateix interès sincer i viu tant per l’obra de clàssics com Joaquim Ruyra i Víctor Català que per les novel·les de gènere de dos autors actuals (la ciència-ficció pulp de Sebastià Roig i el thriller policíac de Jordi Dausà), i dedica la mateixa atenció elogiosa a la prosa opulenta d'un Adrià Pujol que a la prosa despullada de Damià Bardera i la intensitat dramàtica de Toni Sala.

Al seu últim assaig, Ingrid Guardiola reflexiona, amb contundència però sense fatalisme, sobre de quina manera el sistema de regles, convencions, pautes i algoritmes determina la nostra conducta i la percepció. Partint d'un ventall amplíssim de referents filosòfics i sociològics com Foucault, Deleuze, Marcuse o Shoshana Zuboff, atén l'ecosistema de protocols diaris i concrets que, en l'era de les xarxes socials, la informàtica i la tecnologia, ens afecten i dominen.

La memòria dels catalans explica els principals símbols, llocs de memòria, mites, llegendes i tradicions que formen el nostre imaginari col·lectiu. També recull elements d’allò més diversos que formen l’ADN dels catalans, des de l’1 d’octubre del 2017 –efemèride que ja s'ha incorporat de manera àmplia al nomenclàtor de pobles i ciutats– fins a trets del nostre caràcter, d’ara i d’abans.

Raül Garrigasait ha dedicat La roca i l'aire a l'art i la religió, dos conceptes que han marcat la civilització des de fa mil·lennis. A través de set figures totèmiques i alhora radicals —Ramon Llull, Ausiàs March, Isabel de Villena, Joan Maragall, Josep Carner, Frederic Mompou i Antoni Tàpies—, Garrigasait traça un recorregut que connecta passat i present: a les seves mans, rellegir l'herència cultural acaba sent una manera òptima de donar-li continuïtat.

Marina Garcés dedica el seu últim assaig a l'amistat, l’única forma d’interacció social estable que no està regulada: és lliure, sense normes, sense papers, entre iguals. Només depèn de la voluntat dels que la sostenen, dels ritus i dels hàbits que creïn. Neix i mor per generació espontània. No hi ha dues amistats iguals. Per això de vegades costa saber qui és amic i qui no. L’amistat té un meravellós punt d’inquietant, de desig i de promesa.

NARRATIVA

La primera novel·la de Mara Faye Lethem traduïda al català té un començament típic de comèdia lleugera, plena de rialletes nervioses, de mares al parc i de pares que no entenen res, però aviat es revela com un sàtira ferotge, un retrat àcid del parany feixista que suposa la perfecció. La protagonista, la Barbara, embarassada per segona vegada, està envoltada de mares impecables, controlades, eficients; ella, en canvi, comença a notar que li creixen a dins unes irresistibles ganes de matar.

Igual que Franz Kafka, Sara Mesa també ha viscut l’experiència de treballar a l’administració, o sigui que sap de què parla quan retrata la desesperació quotidiana de la protagonista a la seva última novel·la, Oposición. "És una sort o una desgràcia, això de no tenir cap ocupació?", es demana la Sara del llibre mentre examina una realitat asfixiant a la qual no sap si s'acabarà adaptant.

La Rebeca acaba de fer 40 anys i s'ha mudat de Barcelona a Ocata amb la parella i els fills. Tot i trobar-se en un lloc idíl·lic, els problemes de seguida piquen a la porta de casa: l'amistat amb uns veïns misteriosos és el primer pas d'un seguit de troballes cada cop més trasbalsadores –entre les quals hi ha suïcidis, bruixeria, una secta i una necròpoli–, viscudes en paral·lel a la redescoberta del desig. Aquest és el punt de partida de la segona i poderosa novel·la de Roser Cabré-Verdiell.

Carles Fenollosa és una de les joves veus de la literatura valenciana que ha anat fent camí amb força i talent des de fa gairebé una dècada. Guerra, victòria, demà –que ha aparegut a Drassana, segell que fa quatre anys va donar a conèixer Rafa Lahuerta amb Noruega– està ambientada durant els anys de la República, la Guerra Civil i l'exili per explicar la vida de Jesús Martorell, metge, testimoni i supervivent que des la plaça Pellissers de València viatjarà fins a París, Nàpols, Dachau i Buenos Aires.

A en Simó Diarte, el publicista que protagonitza L'home que va vendre el món, una candidatura d'extrema dreta li ha pres les idees per triomfar. En una Barcelona venuda al turisme i a l'ús massiu de les dades personals en favor dels poderosos, Melcior Comes fa transitar aquest home pel caos polític i social en un periple que posa contra les cordes la seva moral i que retrata una societat regalada al poder.

Irene Pujadas planteja un viatge cap a dins del cos per saber d’on surt el neguit existencial de la protagonista de la seva primera novel·la, La intrusa. Al llibre, la Diana emprèn aquesta odissea per les sales on hi ha la Maquinària de Processament –i la Gran Batedora–, la regió òssia recorreguda per la columna vertebral i els excessos d'El País de No Acabar Mai, amb l'objectiu d'arribar al nucli de tot plegat, però sense saber si podrà resoldre els dubtes que la roseguen.

Rita Bullwinkel eleva a la categoria d’heroïnes unes pobres noies que, en mans de qualsevol altre escriptor, no serien gaire més que unes secundàries. El que un altre hauria resolt amb un retrat sòrdid, brut i fosc sobre unes desgraciades que han trobat en la boxa una via d’escapament, Cop de llum ho narra com una llegenda èpica, un relat mític amb unes protagonistes que són deesses i no humanes, unes deesses que lluiten per un espai en el qual poder existir.

Feia temps que Núria Perpinyà –autora d'una de les trajectòries més sòlides de la literatura catalana contemporània– rumiava sobre el dualisme entre la carn i la ment, i va ser per aquest motiu que va acabar escollint com a personatge principal de la seva nova novel·la un enzim, l'Ubis Q10. És ell qui recorre, a El cos invisible, tots els racons de la dona, que habita en una epopeia fascinant, escrita amb un català vibrant i carregada de moments divertits.

Rere una certa aparença de relat innocent, la faula de Jordi Nopca, que està protagonitzada per una família d’eriçons en un món sospitosament similar al nostre, té molta mala llet. El retrat de la família jove de classe mitjana és implacable, perquè està determinat per una societat que canvia amb rapidesa i que diríeu condemnada a l’abisme, entre l'ascens de l'extrema dreta, l'abundància de la corrupció institucional i una onada d'activisme contra el canvi climàtic que el nou govern titlla de terrorista.

Hans Christian Andersen va aprofitar tot de relats que formaven part del folklore escandinau i els va donar una forma perdurable. I en va inventar molts més. Històries que integren el ric bagatge de la memòria popular com La sireneta, El vestit nou de l’emperador, La Reina de les Neus o La noieta dels llumins són obra seva, i ara les podem llegir per primera vegada traduïdes al català directament del danès.

És innegable que L’anell del nibelung té una poderosa qualitat literària. Amadeu Fabregat fa el do de pit, en una escriptura de tall clàssic, elegant i sòbria, per explicar-nos el retorn d'un professor de geografia a la seva ciutat meridional per assistir a la representació de les quatre parts del cim de Wagner i fer balanç vital. Si no volia passar a la història com un autor unius libri i ser recordat literàriament només pel deliri setenter de Falles folles fetes foc, l'autor valencià ho ha aconseguit.

El descobriment d’unes fotos de l’avi Josef amb la creu gammada trasbalsa Vanessa Springora. Hi arriba mentre investiga el seu cognom un cop ha perdut el pare. A més de descobrir la sexualitat ambigua i una mitomania exacerbada del progenitor, l'autora d'El consentiment comença una sèrie de viatges i de consultes en arxius a la recerca de la veritat sobre l'avi Josef en relació amb el nazisme.

A Josep i els seus germans, Thomas Mann va emprendre un viatge fins a l'Antic Egipte per conviure amb Jacob, Raquel, Josep, Esaú, Dina i la resta de personatges bíblics de la tetralogia. La novel·la, publicada entre el 1926 i el 1943, converteix 24 capítols del Gènesi en una obra monumental que supera les 2.000. Coincidint amb el 150à aniversari del naixement de l'autor alemany, Comanegra ha assumit el repte de publicar aquest cim de la literatura universal.

L'acció de la quarta novel·la de Miranda July pivota al voltant d’una habitació polsosa de motel de carretera als afores de Los Angeles que d’alguna manera refracta energia vital i sexual en totes direccions. Allà és on la protagonista, una dona de quaranta-cinc anys, casada i mare, qüestiona totes les evidències, llocs comuns i seguretats que l’han duta fins a aquest moment vital, i a partir d’aquí tot comença a rodolar cap avall, des de la seva dignitat fins al nivell d’hormones sexuals. El desvergonyiment, l’humor, la intel·ligència i la sensibilitat de l'autora converteixen la vida de la protagonista en un carrusel de despropòsits i d’encerts que impulsen la lectura.

En els últims onze anys Toni Sala ha publicat tres novel·les que són tres maneres d'aproximar-se a la vida i a la mort. Escenaris culmina la trilogia que va començar amb Els nois (2014) i va continuar amb Persecució (2019). Juntes configuren també un retrat de Catalunya en ple procés i postprocés independentista. A Escenaris relata la història de tres personatges ferits i desorientats: Tomàs Niubó, un actor que té un accident a la carretera a prop de Puigcerdà; en Vadó, un home gras i solitari que és qui el troba, i l'Olga, una infermera que treballa a l'hospital on anirà a parar l'actor.