Quants amics de debò teniu? Heu sentit la por de no tenir amics? En teniu del sexe oposat? Teniu mala consciència de no tenir prou cura dels amics? Quanta veritat, quanta mentida i quant secret pot suportar una relació d’amistat? Són preguntes recurrents, mil·lenàries. Preguntes tan importants com incòmodes. Per això les defugim. L’amistat és un misteri. És, com diu Marina Garcés a l’assaig La passió dels estranys (Galaxia Gutenberg), l’única forma d’interacció social estable que no està institucionalitzada, regulada: és lliure, sense normes, sense papers, entre iguals. Només depèn de la voluntat dels qui la sostenen, dels ritus i hàbits que creïn. Neix i mor per generació espontània. No hi ha dues amistats iguals. Per això de vegades costa saber qui és i qui no t’és amic o amiga. L’amistat té un meravellós punt d’inquietant, de desig i promesa.

L’impuls cap a l’altre neix tant de la curiositat com de la pròpia fragilitat. Som éssers socials, ens necessitem els uns als altres. Estar junts, riure plegats. Sabem, però, que si a l’amistat l’envolta un interès massa concret, es difumina. L’amistat no pot ser instrumental. No pot dependre d’un anhelat plaer, com tampoc pot ser pura, lligada a grans valors eterns. L’amistat és existencial, és vida, quotidianitat, empatia amb l’altre, a voltes aparent banalitat, altres discrepància amable, en ocasions sintonia poètica.

Lluny tant de l’ideal ètic i polític amb què se l’ha volgut fermar des d’Aristòtil com de la cultura terapèutica actual, com si fos una medicina, Marina Garcés veu l’amistat inevitablement amarada de "l’ombra de les passions, l’ambigüitat dels desitjos, el pes de les dependències físiques i materials o la discontinuïtat de les vides precàries". Sobretot és l’antítesi de la soledat. I no es pot confondre amb camaraderia, solidaritat o sororitat/fraternitat. Ni amb la família.

En essència, l’amistat es forja en el temps compartit, dia a dia. Igual que s’aprèn a nedar nedant i anar amb bicicleta pujant a la bicicleta, s’aprèn a fer amics fent amics. Vivint frec a frec amb els altres, en companyia. Els amics i les amigues hi són i no hi són, només depèn de nosaltres que els fem aparèixer i desaparèixer. Ser-hi o no ser-hi: aquesta és la qüestió. En la infància hi ha relacions espontànies: "Vols ser amiga meva? Juguem?" Com un impuls innat, sense càlcul aparent, sense por. Com una transgressió al "no parlis amb estranys". Potser el lligam es nuarà. Potser un dia hi haurà una ruptura sonora. Així és com funciona la cosa.

De Gilgamesh, el príncep totpoderós i cruel de la ciutat d’Uruk, amic d’Endiku, a Montaigne i el seu estimat Étienne de la Boétie, al llarg dels segles hem conegut històries de grans amics. En aquests dos casos la mort prematura de l’amic va crear el record mitificat. El model sovint ha estat masculí. Per sort, això està canviant. Per cert, la gran frontera ha estat sempre l’amistat entre diferents sexes. Això també avui és més fluid.

Hi ha una dimensió social de l’amistat: la concòrdia, la convivència cívica. El desig d’entendre’s en comunitat. L’amistat com l'alternativa a la tirania, com l'antídot a la guerra. Això està ostentosament en crisi. El que es porta avui és la paranoia identitària, la sospita cap al diferent, la desconfiança, el conreu dels enemics, la divisió, l’odi, la confrontació a petita i gran escala. El clima es poc procliu a fer amics entre els estranys: però resulta que sempre que fas un amic d’entrada no deixa de ser un estrany. Tots som estranys per a algú. És l’encant de la raresa, de l’estranyesa. Aquest és el nucli de l’assaig de la Marina Garcés, que encara recorda com la va impactar de petita la pel·lícula E.T. Sí, hi ha amistats molt curioses, contraintuïtives. Difícils i fabuloses. També n'hi ha de perilloses i tòxiques.

I, esclar, l’amistat està sempre en evolució perquè les persones no parem de canviar. Ara duem dues vides: la digital i la física, les dues sotmeses al pols d’un mercantilisme emocional que valora l’amistat com un capital social. Amb la sospita que, a les xarxes socials, si tot és amistat, res no és amistat.