Mor Dolors Lamarca, puntal del món bibliotecari català

BarcelonaDolors Lamarca, professional clau en la modernització del sistema bibliotecari català amb l'adveniment de la democràcia, ha mort aquest dimecres a Barcelona als 82 anys a causa d'una pneumònia. Nascuda a Granollers el 1943, els últims anys vivia a Castellterçol. Viuda des de feia dècades d'Antoni Comas (1931-1981), que en l'avançada postguerra va ser el primer catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona, van tenir tres filles: Eulàlia, Núria i Mercè.

De fet, la prematura mort de Comas als 50 anys va arribar quan Lamarca havia assumit dins la conselleria de Cultura de la Generalitat del primer govern Pujol, amb Max Cahner com a conseller, la direcció del nou Servei de Biblioteques (1980-1983), des d'on va crear les bases de l'actual sistema bibliotecari català, inclosa l'aprovació de la llei de biblioteques (1981). No va aconseguir, però, la integració de la xarxa de la Diputació de Barcelona dins una xarxa global catalana.

Professional respectada i prestigiosa, molt lectora –de literatura catalana i global, amb autors predilectes com W.G. Sebald, entre molts d'altres–, amb una àmplia formació com a filòloga i aficionada a l'òpera, del 1984 al 2000 va dirigir i modernitzar la històrica Biblioteca de la Universitat de Barcelona i va crear una unitat funcional de totes les biblioteques sectorials de les diferents facultats, que avui sembla obvi però aleshores no ho era.

A partir d'aquesta experiència, i amb l'empenta que la caracteritzava, del 2004 al 2012 va dirigir la Biblioteca de Catalunya, on va iniciar la digitalització dels fons patrimonials –va resultar decisiu l'acord amb Google Books Search– i va intentar, sense èxit –amb la complicitat d'Oriol Bohigas com a regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona–, una ampliació de l'equipament que ocupés tot el recinte de l'antic hospital gòtic de la Santa Creu, inclosos els Jardins de Rubió i Lluch.

En aquells set anys, sota el lema "Oberta, fiable i útil", va donar a la biblioteca nacional una nova embranzida tant organitzativa com de catalogació i adquisició de fons, a més de millorar la seva dimensió ciutadana i la seva projecció europea i internacional –tenia un bon domini de l'anglès i coneixia bé el Regne Unit i la seva cultura–. Amb la mort de Dolors Lamarca, el món bibliotecari català perd un dels seus referents de l'últim mig segle.