Agnès Marquès guanya el Ramon Llull amb una novel·la inspirada per una notícia viral

Barcelona"Encara estic assimilant aquesta fita: mai hauria pensat que un premi així es pogués creuar en el meu camí", assegurava aquest divendres al migdia Agnès Marquès Pujolar (Palma, 1979) durant la roda de premsa en què s'ha anunciat que ha estat l'autora escollida pel jurat com a guanyadora del premi Ramon Llull 2026, dotat amb 60.000 euros. La segona vida de Ginebra Vern és la segona novel·la de la periodista, que actualment dirigeix el programa Catalunya nit de Catalunya Ràdio i que va debutar com a narradora amb Ningú sap que soc aquí (Columna, 2022). Es publicarà el 25 de febrer a Columna (i a Destino en castellà).

"La Ginebra, la protagonista principal de la meva novel·la, és una periodista catalana que, sense realment voler-ho, es troba escrivint un article, amb esperit de clickbait, sobre l'afer íntim de tres persones, una notícia de pur morbo, que ha tingut lloc a més de 9.000 quilòmetres de Catalunya, en un petit poble de Texas –ha explicat Marquès–. Quan la notícia es fa tan viral que la Ginebra ha arribat a fer-ne aquest article des de Barcelona, queda tan remoguda que acaba tenint la necessitat de conèixer les persones que han protagonitzat els fets. Anirà fins al poble nord-americà i es veurà forçada a mirar el món d'una altra manera en un viatge de descoberta que també farà el lector". L'autora de La segona vida de Ginebra Vern –que ha triat aquest nom per a la protagonista perquè hauria volgut que la seva filla es digués així– assegura que "la novel·la mostra la distància insalvable entre la realitat i la veritat, entre els fets i els relats: hi ha un marge insalvable, que a vegades és petit, i d'altres no tant".

De Benicàssim a Texas

"El periodisme és un lloc de conflicte ideal dins la novel·la per plantejar un dilema que ens interpel·la a tots: què fem amb la vida dels altres quan estan a les nostres mans? I com les tractem, sobretot quan no les coneixem?", s'ha demanat Marquès, que va debutar com a novel·lista amb Ningú sap que soc aquí mentre presentava el programa Planta baixa, també a TV3. La història estava ambientada en un festival de Benicàssim ficcionat i protagonitzada per quatre amics que s'acostaven a la quarantena i explicaven, en quatre viatges interiors, la por del canvi, de deixar algú, de ser valent amb els propis desitjos. "Quan vaig acabar Ningú sap que soc aquí ja em rondava la història de La segona vida de Ginebra Vern –ha comentat–. És una novel·la que parteix d'un fet real. El març del 2014, en un diari del petit poble texà de Hemphill, va aparèixer una notícia en què una dona felicitava el marit i l'amant pel fill que esperaven. La notícia es va fer tan viral que va arribar fins a nosaltres. Com podia ser que jo tingués accés a tanta intimitat de persones de qui fins llavors no sabia res?" En aquells moments, Marquès presentava el Telenotícies cap de setmana de TV3 i també hi dirigia el programa La gent normal. "Aquesta història em va generar tantes preguntes que el que vaig fer va ser anar-hi per descobrir quin impacte havia tingut. Ha estat un privilegi poder escriure havent conegut un lloc tan diferent i llunyà, situada al centre dels Estats Units, en ple cinturó bíblic. Sense haver-hi anat, aquesta novel·la no existiria".

A més de la Ginebra, l'altra gran protagonista de la novel·la és l'Emma, "l'amant que apareix a la notícia viral". "L'amor és el camp de proves moral del llibre –avança–. La segona vida de Ginebra Vern proposa a les dones el dret a l'opacitat, a ser contradictòries i qüestionables, a prendre decisions que no cal que sempre estiguin justificades". Marquès ha recordat que vivim en una cultura en què el poder de narrar és molt important i en què "confonem explicar-ho tot amb ser honestos". "Potser a vegades el més ètic és callar", ha proposat en veu baixa, abans de tornar al debat periodístic: "Cada vegada ens tractem pitjor i tenim menys empatia. Ens arriba una informació i ens convertim en emissors de notícies en les quals no sabem si podem confiar. El rumor sempre m'ha incomodat. Com sabem que allò que ens han explicat és veritat? M'agraden les certeses i les coses comprovades".

Durant la roda de premsa, alguns dels membres del jurat han expressat quins elements els han convençut de la novel·la. Carles Casajuana, que va guanyar el Llull amb L'últim home que parlava català (Planeta, 2009), ha dit que "el tema central de la novel·la és fins a quin punt hem de guardar secrets per honestedat". Estel Solé, guanyadora de l'edició anterior del guardó amb Aquest tros de vida (Planeta, 2025), ha assegurat que "més enllà de la carcassa del periodisme, la novel·la t'impacta i et fa replantejar tot el que has llegit, quan arribes al final". I ha afegit: "Em vaig sentir molt interpel·lada per les dues protagonistes. Fins a quin punt guardar una informació és bo i quina filosofia ètica traspua?" Gerard Quintana, guanyador del Llull amb L'home que va viure dues vegades (2021), ha fet les següents declaracions: "Ha estat un any amb bon nivell de finalistes. N'hi havia algun de delirant, i ens ho hem passat bé llegint. En el cas del llibre de l'Agnès, a partir d'aquesta notícia segurament banal hi ha tot un procés de descoberta, i m'agrada que no tot hi sigui blanc o negre. La lectura que en trec és que pots arribar a fonamentar la teva vida en un engany legítim".

Des que Planeta va crear el premi Ramon Llull el 1981, l'han rebut autors com Joan Perucho, Pere Gimferrer, Carme Riera, Terenci Moix, Josep Maria Ballarín, Najat El Hachmi, Núria Amat, Sílvia Soler, Xavier Bosch, Víctor Amela, Pilar Rahola, Empar Moliner i Ramon Gener.

CALENDARI DE PREMIS ABANS DE SANT JORDI

El Josep Pla és, juntament amb el Nadal, el premi literari més matiner de l’any. Dotat amb 10.000 euros, s’entrega cada 6 de gener en un sopar a l’Hotel Palace –antic Ritz– de Barcelona, i aquest 2026 ha estat per al filòsof, teòleg i historiador Francesc Torralba, que ha escrit l’assaig Anatomia de l’esperança, on es pregunta “com podem fer renéixer el sentit, com es construeixen horitzons i per quins motius necessitem aquesta confiança indestructible que aconsegueix mantenir-nos dempeus malgrat tot”. El llibre es posarà a la venda a principis de febrer.

Si el jurat del premi Pla ha optat per un autor amb una trajectòria llarga i solvent, el del premi Nadal ha fet una aposta molt diferent. Darrere el pseudònim català d’Oriol Arce, que s’havia presentat al guardó –dotat amb 30.000 euros– amb La ciudad de las luces muertas, hi havia el jove autor andalús David Uclés, que ha aconseguit un dels èxits més sonats dels últims anys gràcies a la seva tercera novel·la, La península de las casas vacías (Siruela), del qual ha venut més de 200.000 exemplars. A la nova novel·la, un grup de personatges de diverses èpoques s’uneixen per treure la capital catalana de la foscor durant els primers anys de postguerra.

Carlota Gurt ha guanyat l’onzè premi Llibres Anagrama amb Els erms, que defineix com “una novel·la sobre la sequera climàtica, emocional, professional i sexual a través de dos personatges, en Faust i la Ramona, que seguim en paral·lel fins que, de forma improbable, es troben”. Dotat amb 12.000 euros, el llibre guanyador es posarà a la venda el 25 de març.

Dotats amb 25.000 euros tant en català com en castellà, els dos premis Finestres de narrativa es faran públics el 25 de febrer. Els tres finalistes en català són Toni Sala, Irene Pujadas i Jordi Lara, i els tres en castellà són Celso Castro, Silvana Vogt i Tamara Silva Bernaschina.

Amb la voluntat de “reconèixer i visibilitzar el còmic com a disciplina cultural amb identitat pròpia”, la fundació Finestres ha ampliat fins a tres els guardons de còmic d’aquesta edició, cadascun dotat amb 25.000 euros. Són el premi de còmic en català, el de millor obra i el premi de còmic a millor obra infantil i juvenil, que se sabran el mateix dia que els premis de narrativa.

Al mes de novembre Òmnium Cultural va anunciar que a partir de llavors la Nit de Santa Llúcia es desplaçaria al mes de març i aglutinaria més d’una desena de premis literaris. Durant la nova Nit de les Lletres Catalanes, que se celebrarà el 14 de març a Barcelona, s’entregarà el premi Sant Jordi, que creix en dotació –de 60.000 a 75.000 euros– i que tornarà a incorporar la categoria de finalista, que rebrà 10.000 euros. Entre els guanyadors de les últimes edicions destaquen Jordi Puntí, Gemma Ruiz Palà i Víctor García Tur.

Nascut el 1959, el premi Carles Riba de poesia és un dels més veterans del panorama literari català. Enguany se sabrà durant la Nit de les Lletres Catalanes i ha recaigut, en edicions recents, en autors com Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell, Antoni Vidal Ferrando, Jordi Llavina i Miquel Desclot. Està dotat amb 5.000 euros.

La narrativa breu també tindrà premi durant la nova Nit de les Lletres Catalanes. Durant la festa literària es farà públic qui guanya el 29è premi Mercè Rodoreda de contes, dotat amb 6.000 euros. Les tres últimes edicions ha premiat debutants en el gènere: el 2024 va ser per a Elefants, de Toni Güell; el 2023 per a Perdona’m per desitjar-ho tant, de Carme Serna Far, i el 2022 per a Unes ganes salvatges de cridar, de Marc Vintró Balcells.

El jurat del premi Òmnium vol distingir la millor novel·la de l’any escrita en català amb 25.000 euros. Es donarà a conèixer durant la Nit de les Lletres Catalanes i, de moment, se saben els deu finalistes, entre els quals hi ha Antònia Carré-Pons, Llort, Miquel de Palol i Alba Dalmau.

Les categories de novel·la infantil i juvenil quedaran cobertes a la Nit de les Lletres Catalanes amb la concessió del Folch i Torres i del Joaquim Ruyra. Estan dotats amb 6.000 i 4.000 euros, respectivament. L’últim guanyador del Josep Maria Folch i Torres ha estat Joan Berlanga amb L’extraordinària vida d’un gos a les últimes, i el del Ruyra, Mariona Bessa, per L'ascens dels rebels.

Convocat des de fa una dècada, el premi Montserrat Franquesa està dotat amb 4.000 euros i, de moment, ha reconegut la feina de traductors com Feliu Formosa, Mireia Vargas Urpí, Joan Ferrarons i Llagostera i Joana Castells Savall. Enguany es farà públic coincidint amb la nova Nit de les Lletres Catalanes.

Durant la festa del 14 de març convocada per Òmnium s’anunciaran encara tres premis literaris més de nova creació: el premi Vinyeta-Ficomic, dotat amb 2.000 euros, que recompensarà una obra de còmic inèdita; el premi Àngel Guimerà a la millor obra dramàtica inèdita, dotat amb 15.000 euros, i també Lo Somni, un premi per a autors novells dotat amb 10.000 euros i que impulsa Penguin Random House. Encara s’està perfilant un quart nou guardó dedicat al pensament, del qual encara no ha transcendit cap detall.

Durant el mes de març arribarà a les llibreries la història distòpica, de supervivència i superstició, amb la qual Irene Rubio ha guanyat l’última edició del premi Documenta. Seràs la vall serà publicada per L’Altra, i se suma a la llista de guanyadors del guardó durant l’última dècada, entre els quals hi ha Maria Arimany, Laia Viñas i Xavier Mas Craviotto.

El Casero és un dels premis literaris gironins més veterans, i enguany –en la seva 45a edició– ha premiat la nova novel·la de Roger Vilà Padró, Hortoneda, que Univers publica a finals de gener i que el jurat ha descrit com "una novel·la sòlida, potent, trenada amb mestria i amb intensitat, que defuig tant l’espiritualisme banal com la transcendència nihilista". També Univers publicarà les dues novel·les finalistes, Els jardins de la Nora, de Benet Salellas, i Ingràvids, de Ramon Macià.