BarcelonaVa anar d'un pèl que Irene Rubio Martínez (Sallent, 1991) no es presentés al premi Documenta. Va estar dubtant fins a l'últim moment, i una amiga es va esperar a la porta de la Documenta el 19 de setembre per assegurar-se que no es feia enrere. Va fer bé, perquè el jurat ha decidit premiar la seva primera novel·la, Seràs la vall, que presenta un escenari distòpic i devastat amb diverses veus femenines. "L’ambició literària, un món propi fosc i lluminós alhora, unes veus narradores poderoses i la construcció imaginativa, inquietant i profundament creïble d’un món en què natura i ciutat estan enfrontats violentament, fan de l’obra guanyadora una proposta original i vibrant que mira directament al present i parla, entre moltes altres coses, de patriarcat, ecologia, capitalisme, relacions entre mares i filles i sororitat", valora el jurat format per Albert Forns, Roser Cabré-Verdiell, Pau Vidal, Èric del Arco i Eugènia Broggi.

"És una novel·la coral a cavall entre el mite i el terror. És una història de supervivència, de desarrelament i de superstició, que comença amb un qüestionament del concepte de família, dels vincles afectius i del pes de les tradicions establertes per acabar parlant de desigualtat, d'abusos de poder i de gènere. Es tracta d'una novel·la simbòlica que trasllada a una societat fictícia, dividida entre la vall i la ciutat, part de les problemàtiques del món actual", destaca l'autora, que és graduada en llengües aplicades i treballa com a professora de català a secundària. Rubio organitza també clubs de lectura, tallers d'escriptura, fa classes de català a persones nouvingudes a Sallent, i col·labora a Pòdcast Natural fent prescripció literària.

La xifra d'originals al Documenta 2025 presentats ha sigut molt superior a la de convocatòries anteriors: 38 manuscrits en total. Aquest any hi ha hagut molta presència de temes distòpics i fantàstics que traspuen una fonda preocupació pel futur de la humanitat. Les obres presentades, segons el jurat, també coincideixen a mostrar, temàticament, la vida dins de petites comunitats i la revisió de la identitat a través de la mort dels pares. Les històries centrades en interessos romàntics i en vincles sexoafectius han estat gairebé inexistents.

El premi Documenta ha distingit, en la seva última etapa, publicats a L'Altra Editorial, llibres com Germà de gel, d'Alicia Kopf; La mort lenta, de Xavier Mas Craviotto; Els desperfectes, d'Irene Pujadas; Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc, de Maria Arimany; Un gat negre al jardí, d'Irene Zurrón, i Els crits, de Víctor Recort.