Albert Sanchez Piñol envia Puigdemont i Junqueras a caçar Moby Dick

Barcelona"A vegades em diuen que escric llibres com els d'abans, i jo crec que són com els de sempre", ha assegurat aquest migdia Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) al Museu Marítim, l'escenari escollit per presentar Després del naufragi, la primera novel·la que publica a Univers –segell d'Abacus Futur– després de 25 anys a La Campana. Tot i els canvis de tendències literàries i el relleu generacional, Sánchez Piñol continua sent fidel a les novel·les d'aventures que el van marcar de petit i que li van permetre, gràcies a La pell freda (La Campana, 2002), assolir un èxit fins llavors insòlit en les lletres catalanes. Si aquella novel·la, ambientada en una illa remota, tenia ecos de Robert Louis Stevenson, a Pandora al Congo (La Campana, 2005) hi ressonava Joseph Conrad, que ha anat traient el cap en altres llibres de l'autor. A Després del naufragi, l'homenatge és un altre gran clàssic del segle XIX, Herman Melville.

La novel·la arriba en un volum editat en tapa dura i amb desenes d'il·lustracions de Franc Aleu "creades a partir d'intel·ligència artificial, un instrument tan vàlid com qualsevol altre", ha defensat Sánchez Piñol, que s'ha atrevit a reprendre una de les novel·les més conegudes de Melville, Moby Dick, amb la qual es va guanyar la incomprensió de bona part de la crítica de l'època i el rebuig dels lectors. Aquell tractat d'antropologia i d'amor cap als cetacis, un dels quals era perseguit obsessivament pel capità Ahab, va acabar convertit en un dels monuments literaris del segle XIX, encara que quan això va passar, Melville ja havia deixat d'escriure novel·les i s'havia passat a la poesia èpica. "Espero vendre uns quants exemplars més que els pocs centenars que Melville va vendre quan va publicar Moby Dick", bromeja Sánchez Piñol, que comença Després del naufragi al punt on el nord-americà acaba la seva novel·la. La balena ha fet miques el vaixell on viatjaven Ahab i la seva tripulació, i el narrador de la història, Ismael, torna a prendre la paraula. Convertit ara en Ismael Coficofin, explicarà als lectors com el rescata el Lònia, una nau abandonada a la dissort, que segueix un rumb erràtic i que té la desgràcia de comptar amb un capità tant o més temerari que Ahab.

Aventures i política

"És un llibre que condensa bona part de la narrativa de l'Albert: elements simbòlics, atmosferes inquietants, reflexions filosòfiques i ironia", ha comentat Ester Pujol, directora editorial d'Univers. "Moby Dick m'ha fascinat perquè és un clàssic molt estrany –assegura Sánchez Piñol–. Té una redacció estranya: centenars de pàgines que semblen tretes d'un documental de National Geographic. Parla de les relacions entre natura i cultura. També del que és impossible". Una de les característiques que li va cridar més l'atenció a Sánchez Piñol del llibre de Melville quan el va llegir per primera vegada va ser que "tant el protagonista, Ismael, com l'antagonista, la balena, sobrevivien". Melville ja havia previst a la seva novel·la que a Ismael el rescatava un altre vaixell. Sánchez Piñol ha volgut traslladar "la novel·la d'aventures al terreny de la faula política", igual que havia fet Jonathan Swift a Els viatges de Gulliver.

"La més fantasiosa de les meves novel·les és la menys imaginativa –ha reconegut l'autor–. Els fets que hem viscut em donaven tot el material per anar avançant". Sánchez Piñol escriu sobre la pugna pel poder a partir de l'experiència de Coficofin al Lònia. "Si ho comparéssim amb el present nord-americà, és fàcil veure com demòcrates i republicans es barallen pel control de la nau mentre el monstre ve per darrere", ha afegit. "L'arribada de Trump al poder em va estimular a continuar Moby Dick", admet, abans de descriure l'actual president dels Estats Units com "l'orangutan taronja". El símil polític amb el procés d'independència català també es fa evident: els dos capitans del llibre podrien ser Puigdemont i Junqueras. "La literatura no és per a covards –diu Sánchez Piñol–. Tenim dret a veure els esdeveniments polítics a través de les novel·les: si per a mi la mirada al Procés va començar amb Victus [2012], ara el tanco d'alguna manera amb Després del naufragi".

L'escriptor assegura que els personatges de Després del naufragi són "literàriament interessants, més ambivalents i polítics, tant pel que fa a la relació entre ells com amb Moby Dick", continua. "Potser haurien pogut matar la balena, però no ho han fet, diran alguns lectors. Això es podria adequar a un fenomen sociològic que m'era molt temptador d'agafar". La monstruositat de Moby Dick "fa pudor, però alhora fa somiar". És un animal invulnerable. "És el mal en clau política, un mal que existeix i ens ataca", remarca l'autor. Arrossega totes les víctimes que ha engolit, entre les quals hi ha el capità Ahab. Ismael, el narrador de la història, és "l'únic que es vol mantenir al marge d'atacar la balena, però acabarà empunyant l'arpó".

A la novel·la de Sánchez Piñol, "els dos capitans defugen la responsabilitat, però la balena els acabarà enxampant: és massa gran per escapar-se'n". Per què la defugen? "En un determinat moment, Ismael li pregunta això mateix al capità del Lònia, i ell respon que no vol posar en perill la tripulació. Ismael replica que per quin motiu, llavors, han salpat del port". L'autor de Després del naufragi diu que si el lector vol saber la seva postura política, haurà de llegir la novel·la. Una pista: part de les fotos que s'ha fet al Museu Marítim són al davant d'una barca que porta per nom República.

En relació amb el paper de la intel·ligència artificial al llibre, ha defensat el mètode "d'un artista com Franc Aleu", però ha reconegut que s'està arribant a una frontera perillosa. "Estic publicant molt abans que la intel·ligència artificial em jubili –ha dit–. Quan vaig començar a fer-la servir per posar-la a prova, creia que la màquina dominaria el llenguatge, però que no entendria el contingut: m'equivocava. Ara mateix, la IA sap millor que el 90% d'escriptors com comença i acaba una història". Així i tot, en els textos que crea per sort, i de moment, "no hi ha substància, patiment ni angoixa". Som "en aquella cruïlla en què la intel·ligència humana i l'artificial encara col·laboren". Aquest pacte, igual que en qualsevol negociació política, es pot trencar en qualsevol moment.