L'arma secreta dels editors i una notícia de Sant Jordi

BarcelonaM’infiltro en una trobada per a llibreters, convocats per Edicions del Periscopi per presentar-los les novetats de Sant Jordi. Per si no romantitzàvem prou la feina dels llibreters, resulta que queden un migdia atzarós, en un hotel cèntric de Barcelona, per parlar d’arguments, referents i apostes. Com que en tretze anys de vida aquesta editorial ha guanyat vuit Premis Llibreter i dos Premis Òmnium, sospito que aquestes trobades poden ser la seva arma secreta. També em servirà per fer safareig i assabentar-me d’un dels titulars de Sant Jordi: les paradetes no podran baixar per la Rambla, a causa de les obres, i les traslladaran al llarg del Portal de l'Àngel fins a la Catedral. O sigui que podrem anar des de Gràcia xino-xano dos quilòmetres i mig fins a la plaça Nova mirant llibres i esquivant gent.

Durant el febrer i el març els llibreters planifiquen les compres de Sant Jordi i quadren l’Excel de les llistes de signatures. Aquests dies moltes editorials els conviden a esmorzars i dinars com el d'avui, amb editors o escriptors, conscients que si hi ha algun truc per vendre més, aquest són els llibreters. Èric del Arco, de la Documenta, m’ensenya el seu calendari de Google amb tres o quatre compromisos a la setmana: "Tens la doble pressió de voler ser-hi, però alhora no pots deixar la llibreria desatesa. Realment, anar-hi t’és útil a l’hora de vendre i fins i tot fa que no t’hagis de llegir tots els llibres sencers, perquè és impossible".

Trec a passeig la polèmica de la setmana sobre els suposats llibres que no venen ni un exemplar –que tot apunta que és una mala interpretació periodística d’una enquesta–, i ningú gosa posar-hi cullerada. "El problema és que es publica massa? Des del segle XIX que es diu que es publica massa!", rebaixa Del Arco. Sobretot hi contribueixen els grans grups editorials. Els llibreters asseguren que no reben pressions per comprar o no certs títols, però sí que hi ha descomptes per volum de compra i les grans superfícies lloguen els seus espais més privilegiats al millor postor, com fan els supermercats. Les maquinàries comercials treuen fum. "Ja sabem quin serà el top 5 de Sant Jordi... però sempre hi pot haver sorpreses", deixa anar la Lídia, de Casa del Llibre, que cada setmana rep propostes comercials amb novetats. Cada setmana.

El taulell de recomanats

"Ofegats per l’allau de novetats, el que costa més és decidir el que pots destacar i el que has de mantenir a la taula de recomanats", diu l’Ada de la Finestres. Els recomanats són els que t’ho diuen tot d’una llibreria, els que t’hi fan tornar o vetar-la. I aquests metres quadrats són l’objectiu de les editorials i de les trobades presencials com aquesta. Els editors Aniol Rafel i Marta Rubirola es van passant la paraula per explicar els punts forts dels sis títols de Periscopi dels pròxims quatre mesos. Punt d’aranya de Nerea Pallares creuen que serà "una de les sorpreses i alegries de l’any". Alerta amb Jeanette Winterson, que torna "en plena forma". Els contes de l’Eider Rodriguez "són boníssims, una lectura plaent i victoriosa per a un editor". Un assumpte familiar de Claire Lynch és una mica Maggie O’Farrell i "fa molt per fer un club de lectura", avisen. També els anuncien que trauran una línia de llibres de butxaca prèmium per rendibilitzar els drets d’autor de títols que encara venen, però que no poden produir amb els costos d’edicions trade (Solenoide o No diguis res, per exemple). Mateixa qualitat, un 40% més econòmic.

"El tarannà dels editors, molt proper i familiar amb els llibreters, diu molt de l’editorial, però bàsicament és que tenen olfacte literari", diuen la Rosa i en Carmel de la llibreria L’Odissea de Vilafranca. "Som conscients que aquesta trobada és màrqueting, que han de vendre la moto, però és que el seu catàleg és molt bo, per això funciona", certifica la Haizea de La Font de Mimir d’Horta. "Trien molt bé els autors que poden arribar al gran públic mantenint la qualitat literària. Tenen un disseny atrevit i identificable. I, com que s’han guanyat la nostra confiança, poden arriscar amb alguns títols i apostar per alguns autors sense ser esclaus de la novetat", diu l’Ada de la Finestres. Vaja, que el truc no eren els canapès.