El Cementiri dels Llibres Oblidats torna a obrir les portes

Barcelona"Les històries tenen memòria, i si algú no en té cura, es moren", proclamava, a l'entrada del Recinte Modernista de Sant Pau, el guia que acompanyaria la seixantena d'escollits –lectors, influencers i periodistes– fins al Cementiri dels Llibres Oblidats, un dels escenaris més emblemàtics de L'ombra del vent, la novel·la amb la qual Carlos Ruiz Zafón (1964-2020) es va menjar el món fa 25 anys.

Vestit amb americana i corbata i una sintaxi alambinada, el mestre de cerimònies va anar recordant algunes de les premisses de la història que va canviar la vida al seu autor el 2001. Tot començava quan el jove Daniel Sampere acompanyava el seu pare fins a un indret misteriós al cor de Ciutat Vella, "on trobava un llibre maleït que l'arrossegaria al laberint d'intrigues que amagava la ciutat". "Era L'ombra del vent, de Julián Carax", murmurava un dels assistents, a punt de seguir amb una devoció encomiable el joc de pistes que plantejava l'editorial Planeta a través de mitja dotzena d'iPads.

Un fenomen editorial insòlit

Ja fa un quart de segle que el boca-orella va convertir aquella novel·la ambientada a la Barcelona del 1945 en un dels fenòmens editorials més insòlits de la dècada. L'ombra del vent va aconseguir convertir-se en supervendes tant a Espanya com a Itàlia, la Xina, Alemanya, Austràlia i els Estats Units. Va guanyar el premi dels lectors als Països Baixos i el dels llibreters al Canadà, va ser considerada la millor novel·la estrangera a França el 2004 i va ser Booksense Book of the Year –llibre per recordar– de la prestigiosa Biblioteca Pública de Nova York. El 2014, a més, Penguin Classics va escollir L'ombra del vent com a última de les 26 obres seleccionades per representar la història de la literatura universal. El barceloní feia companyia a Jane Austen, Marcel Proust i Charles Dickens, entre d'altres.

Pel camí de les catacumbes

Aquest dimarts al vespre, al Recinte Modernista de Sant Pau, el guia anava preparant els lectors per accedir a les catacumbes on els esperava, a més del Cementiri dels Llibres Oblidats, un sopar a peu dret i un exemplar acabat de sortir del forn de la fastuosa edició commemorativa de la novel·la, que en català publica Columna i recupera la traducció de Josep Pelfort. "¿Recordeu la història d'amor prohibida entre la rica Penélope i Julián Carax, fill d'un humil barreter?", demanava. "¿En quin barri es troba el cor d'aquesta història?", preguntava poc després. Inspirat per un magatzem de Los Angeles i per les llibreries de vell de Ciutat Vella, Carlos Ruiz Zafón va aconseguir gràcies al misteriós Cementiri dels Llibres Oblidats atrapar una gran quantitat de lectors arreu del món: s'ha traduït a més de 40 llengües i ha venut més de 16 milions d'exemplars. Un dels lectors més il·lustres va ser Stephen King, que la descrivia com una obra "meravellosa" i una "autèntica novel·la gòtica". "Per apreciar-la completament, has de ser un veritable romàntic", afegia.

La seixantena d'entusiastes de Ruiz Zafón marxaven de la festa disposats a continuar encomanant la passió per llegir una novel·la que els ha canviat la vida com a lectors, tal com van coincidir a reconèixer, en una breu taula rodona abans del sopar, la finalista del Planeta, Ángela Banzas; el llibreter de la madrilenya Pérgamo, Pablo Cerezo, i l'influencer i novel·lista Fernando Bonete.