Torroella assoleix el topall d'escriptors per metre quadrat

Torroella de MontgríUna tramuntana emprenyadora per Setmana Santa és un petit plaer culpable per als qui no tenim vacances, ni caseta, ni barquito a l’Empordà. La llibretera d’El Cucut de Torroella de Montgrí, Maria Teresa Calabús, s’encomana a Fages de Climent i li demana al Crist de la tramuntana allò de "doneu el verd exacte al nostre prat / i mesureu la tramuntana justa / que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat". Aquest dijous el Senyor estava magnànim perquè cap ES-Alert no ha impedit que se celebri el famós berenar literari de la llibreria. M’imaginava un petit Sant Jordi en família, poder regirar llibres i fer safareig amb comoditat, però m’hi trobo una ràtio d’escriptor per metre quadrat molt elevada, amb els consegüents compradors dificultant el pas. Cinquanta-cinc autors i mil tres-cents brunyols de Quaresma casolans.

Sento la Sílvia Soler que recita Fages de Climent al meu costat perquè, com que la seva mare n’era deixeble, tenien el poema en una rajola a l’entrada de casa. Conversa amb Martí Gironell, un dels instigadors d’aquesta trobada, que s’ha consolidat com el primer acte pre-Sant Jordi "sense presses ni cues agressives, sense que els autors hagin de marxar enlloc", destaca Calabús. Aquí els escriptors tampoc no seuen, exposats, sinó que van xerrant i els lectors els han d’interceptar al vol. Busco beef sobre si la diada és com estar en un zoo, però no cola. "Em resisteixo a criticar Sant Jordi. Fins i tot amb la bogeria de Barcelona, jo trobo temps per parlar amb els lectors. Aquí és més relaxat, sí. Però Sant Jordi és una passada i mira que n’hi ha hagut que no signava gaire...", diu Soler. Eva Piquer també n’és fan radical i, evidentment, l’editora Pilar Beltran que afirma que, un cop superat el tràngol de les llistes, "tots els editors, petits, mitjans i grans, estan contentíssims, cap moment de l’any hi ha tanta diversitat i, a més, hi ha tants Sant Jordis com vulguis; mira en Jordi Coca, que és autor meu". Aniol Rafel assenteix al costat. "El llibre s’ha de defensar tot l’any, has d’anar a les llibreries, a clubs, allà on hi hagi gent, i llavors per Sant Jordi et tindran present", recomana Gironell.

Veig que Regina Rodríguez Sirvent i Gil Pratsobreroca es desvirtualitzen amb una abraçada. Ella em confessa que té l’adrenalina disparada i es desperta a les 4 cada nit, però s'ho passa bé. Assegura que hi ha "un companyerisme meravellós" entre autors: "No competim per les llistes, és absurd, això no són els 100 metres llisos", diu des del cim del rànquing. En Xavier Bosch ve d’incògnit, perquè no té novetat, i li admet a la llibretera que per l’any que ve ja ho veu justet. Aquest any no passarà Sant Jordi a Barcelona: "Quan no tens novetat fas més nosa que servei", opina Bosch. I mira Pratsobrerroca: "Serà el més venut", vaticina, com si fos Artús passant la corona. El debutant osonenc confessa que intenta no aturar-se a pensar en xifres de vertigen: ja porta 9 edicions (50.000 exemplars), ha venut la traducció a 9 llengües i té 14 productores interessades a adaptar el llibre. "Em sento com si tingués un fill i l’enviés per primer cop a colònies: on s'ho passarà millor?", es planteja. Jo li pregunto si seran colònies en anglès: "Voldria que fossin en català".

Apareix Montse Virgili somrient, perquè s’ha colat a l’AVE amb un bitllet equivocat de dia i ha protagonitzat una sèrie d’espies perquè no l’enxampessin, i tot per arribar a una comarca on no hi ha moixons. Veig que s’ajunten les cares conegudes: Ariadna Oltra i Elisenda Carod es diuen que encara no s’han llegit però s’han escoltat fent promoció. "No em sento intrusa, soc periodista i he escrit un retrat sobre el periodisme", em diu Oltra, que veu revelador que no tinguem diaris a mà "ni per fer una calçotada", provoca. "El final dels diaris?", li mig retreu Bosch. "I així anem, pel pedregar", respon.

Carlota Gurt arriba atribolada a les 6 de la tarda, sense dinar i a mitja mudança. Oriol Canals explica que aquesta Setmana Santa acabarà el pròxim llibre i l'entregarà just dimarts. En Jordi Puntí està feliç perquè ha venut un Maletes perdudes —la llibreria té fons de tots els autors convidats—, però ell s'ha dedicat a fer l’article del llibre de la seva companya, Stefanie Kremser: "Aquest és el bo", diu a uns clients. El pare de Rodríguez Sirvent també s’ha posat al costat de la pila de llibres de la filla per fer-ne la promoció. "És el meu comercial. Li ha venut un llibre fins i tot a Artur Mas!", celebra la filla. I també ho celebra cada any l’ARA a la portada: Sant Jordi és llegir i també estimar.