BarcelonaLa rentrée literària ha arribat carregada de debuts literaris. Entre els autors que s'estrenen en el mercat editorial n'hi ha tres que destaquen per la seva originalitat i ambició. Mireia Giró ha escrit una divertidíssima comèdia que qüestiona amb molta acidesa l'amor romàntic i la societat actual; Gil Pratsobrerroca ha donat forma a un thriller trepidant que beu dels mestres contemporanis del gènere, especialment de Joël Dicker, i Laura Tomàs ha publicat un recull de relats amb tocs fantàstics que estan plens d'imatges inquietants i commovedores sobre la natura, la maternitat i les nostres tradicions. Són tres veus narratives que desembarquen a la literatura catalana amb força i amb ganes de quedar-s'hi durant molt de temps.

Mireia Giró

La hilarant i esmolada aventura d'una mare que busca parella

Si no hagués tingut clar que el seu manuscrit es convertiria en un llibre, molt probablement Mireia Giró (Barcelona, 1979) no s'hauria posat a escriure. Aquesta guionista i comunicadora té tres feines –treballa a l'APM? de TV3 i col·labora al Vostè primer i al No ho sé de RAC1— i és mare soltera d'un nen. Al llarg del dia, d'hores per dedicar-se a aixecar una novel·la n'hi quedaven ben poques. "Però l'editora Ester Pujol em va insistir que m'hi posés. Sentia les meves intervencions al Matina Codina de RAC105 i deia que allà hi havia un llibre. Si no hagués tingut la seguretat que es publicaria, no ho hauria fet", explica Giró. Titulat La desastrosa teràpia de la Sara Bonsom (Univers), el seu debut com a escriptora és l'aventura divertida i a estones tràgica d'una mare soltera que busca un home amb qui conviure. "La seva història romàntica comença quan ja s'ha menjat els anissos, ja té el futur que promet el conte de fades. Ella sola ha tingut un fill que estima incondicionalment, no ha necessitat cap home per aconseguir-ho. Per què igualment el vol?", es pregunta Giró.

La novel·la funciona a dues velocitats, combinant capítols en primera persona de la Sara explicant les seves penúries i d'altres en tercera persona que retraten els homes amb qui se cita. Els primers són també una reflexió sobre tot el que la protagonista treballa a teràpia però que, quan intenta posar en pràctica en el seu dia a dia, no li acaba de funcionar. "La Sara pensa que alguna cosa en ella no està bé, que ha de canviar alguna cosa per ser estimable. Els terapeutes li diuen que visqui el present, que tingui autoestima, que intenti entendre les creences limitants que té. És com si tota la culpa fos seva. Potser en comptes de gastar tanta energia curant-nos, una bona teràpia seria sortir al carrer i reivindicar els nostres drets", apunta Giró.

Amb una veu esmolada i un humor àcid, l'escriptora explora les aventures romàntiques de la Sara amb una sèrie d'homes que no hi ha per on agafar-los. "Em pensava que havia fet un retrat compassiu dels homes... Molts d'ells utilitzen les relacions per inflar el seu ego, per omplir les mancances. Hi ha molta falta de compromís. Ara que el romanticisme pot ser lliure, que dues persones no es necessiten ni per tenir fills, seria un bon moment per tenir relacions més sanes i honestes, però sembla que només es desenvolupen formes més sibil·lines d'abús", lamenta l'escriptora.

Gil Pratsobrerroca

El jove escriptor que s’emmiralla en Joël Dicker

Abans de començar a escriure la seva primera novel·la, Gil Pratsobrerroca (Vic, 1996) tenia clar que necessitava nodrir-se dels mestres del gènere negre. Per això va posar-se a llegir Liz Moore, Don Wislow i, sobretot, Joël Dicker. D’aquest últim, Pratsobrerroca n’és lector i admirador des de fa anys. “En soc molt fan i no me n’amago. Volia que a la meva novel·la hi ressonés, sobretot pel que fa a l’estructura i a la manera d’anar dosificant la informació”, explica l’escriptor. Després de tot aquell treball de camp va anar treballant en El joc del silenci, la seva primera novel·la, que casualment es publica amb La Campana, el segell de Dicker en català. A cavall del thriller i del gènere de terror, El joc del silenci arrenca amb la desaparició d’una nena de 7 anys encisadora en un poble de muntanya situat a tocar de França. Els seus pares, el Jan i la Carla, són el nucli al voltant del qual gira una trama endimoniada i farcida de secrets. “Formen una parella aparentment perfecta que marxa de Barcelona per la gentrificació i perquè vol educar la filla en un entorn natural. Vaig escriure els personatges amb la intenció que tothom qui llegeixi el llibre s’hi pugui sentir identificat, o pugui veure-hi algú que coneix”, assenyala l’autor. 

Construïda amb una estructura de flash-backs que fa avançar la trama a galop, El joc del silenci acompanya aquesta parella mentre els respectius secrets van sortint a la llum. Algun d’aquests està relacionat amb la Ilona, una mestra d’escola esbojarrada que fa de contrapunt divertit en una trama fosca i amanida amb escenes de terror. “Hi ha dues històries, una en el present i una en el passat. Mentre avança la trama, es van descobrint els secrets. He intentat sempre ser noble amb el lector, no enganyar-lo ni despistar-lo gratuïtament”, diu Pratsobrerroca. El fet que tot transcorri en un poblet petit i aïllat dota la novel·la d’una atmosfera tancada que recorda les històries d’Agatha Christie. “Una de les gràcies de la novel·la negra és poder pensar que tothom és sospitós. Si l’hagués situat a Barcelona, se m’hauria desbordat la trama”, diu l’autor. Abans de debutar a la literatura, Pratsobrerroca s’havia dedicat sobretot a l’audiovisual –amb sèries com El teorema del Mico de TV3– i a la ràdio, com a guionista d’El búnquer de Catalunya Ràdio. 

Laura Tomàs

Contes vibrants i trasbalsadors que transformen la realitat amb fantasia

Amb el naixement de la segona filla ara fa deu anys, Laura Tomàs (Andorra la Vella, 1982) va reprendre l'hàbit d'escriure. "Vaig tenir depressió postpart, va ser un moment molt dur. Recordo deixar la nena un parell d'hores cada dia amb una mare de dia, anar a un parc i escriure el que em passava pel cap", explica l'escriptora. Així van sorgir els primers relats de Matermorfosis (Medusa), un recull de contes vibrants, magnètics i trasbalsadors on la realitat, la fantasia i el terror comparteixen escenari. En molts d'ells, les ombres –però també les llums– de la maternitat hi prenen formes diverses, com ara a Sang de la meva sang, en què la protagonista veu com va minvant a mesura que el seu nadó creix i s'alimenta d'ella. "Està molt basat en la meva experiència durant el postpart amb la primera filla. Tenia reflux amb la lactància i mamava molt. Em vaig aprimar molt. Recordo uns pantalons que dilluns m'anaven bé i diumenge em queien", assenyala Tomàs.

Sovint, els contes parteixen d'una situació quotidiana –una nena que juga al jardí, una dona que es desperta amb un petó– que es transforma amb l'aparició d'un element fantàstic. L'escriptora recorre a mites i figures populars, com ara la cucafera, la llegenda de sant Jordi o les dones d'aigua, aproximant-s'hi des de la contemporaneïtat i incorporant-hi una mirada diferent de la tradicional. "Vull explicar històries que passin aquí per ajudar a construir una narrativa de fantàstic local. Em sembla molt més interessant", subratlla Tomàs. Entre les seves referents, de fet, n'hi ha un bon grapat que són escriptores catalanes (Elisenda Solsona, Eva Baltasar, Roser Cabré-Verdiell, Mercè Rodoreda), tot i que la russa Anna Starobínets i les argentines Mariana Enríquez i Samanta Schweblin també han estat fars literaris per a ella.

Tomàs debuta ara amb el seu primer recull de contes, però fa anys que es mou en el món literari català i andorrà. Ella és la impulsora del premi Bagaleu de novel·la curta de ficció climàtica i ha participat en diversos reculls de relats, com ara Barcelona 2059 (Mai Més, 2021) i Extraordinàries (Males Herbes, 2020). Psicòloga clínica de professió, Tomàs explica que la seva feina ha contribuït inevitablement en les seves creacions. "Als relats, en el fons, el que faig és posar-me dins d'un personatge i de la seva manera de veure el món", diu l'autora, que a les seves històries també explora qüestions de salut mental com ara la depressió i les relacions tòxiques.