Sant Jordi i els llibres, una història centenària

BarcelonaDurant la presentació del llibre La intriga del funeral inconveniente, Eduardo Mendoza va aixecar força polseguera al demanar que sant Jordi desaparegui de la festa: "Estic fent una campanya perquè es deixi de relacionar el 23 d'abril amb sant Jordi –va assegurar–. Per a mi és el Dia del Llibre i punt. Sant Jordi era un maltractador d'animals que segurament no sabia llegir. No és el patró dels escriptors ni res d'això. És un paio que s'ha apropiat de la festa", assegurava. Aquest dimecres, Mariscal li donava la raó. El cert és que Sant Jordi té molts més segles que la Festa del Llibre.

Hi ha cert debat sobre l’origen de la llegenda del cavaller. "Té l’origen dins l’imperi bizantí i es va popularitzar amb les croades. La difusió va ser molt ràpida a Occident, i Catalunya el va adoptar com a patró, però també l'Aragó i Anglaterra", explica l’historiador Àngel Casals. "Al segle XV, la Diputació del General (la Generalitat) ja commemorava la festa amb una missa. Era una festivitat molt important, i si coincidia que el rei era a la ciutat, se’l convidava. En aquell moment totes les festes eren religioses, però aquesta era la més laica de totes; era un dia festiu i s’aprofitava per fer un mercat de flors", afegeix Casals. Les roses vermelles van adquirir popularitat, perquè es barrejava l’episodi de la sang del drac transformada en un roser amb la metàfora cristiana de la sang de Crist convertida en una rosa. La fira de flors es feia al Pati dels Tarongers de la Generalitat, i es coneixia com la Fira dels Enamorats.

La proposta de convertir aquesta diada en festa de precepte la va formular la Generalitat el 1436 a les Corts, però no es va fer efectiva fins al 1456. Després de la derrota del 1714, la festivitat va desaparèixer i no es va tornar a instaurar fins al 1810. "Es va recuperar al segle XIX i s’associava amb el dia dels enamorats", diu l’historiador. Amb la Renaixença, la recuperació de la llengua i la cultura catalanes va esdevenir una prioritat, i es va donar força impuls a Sant Jordi. La popularització definitiva del costum de regalar roses va arribar amb la Mancomunitat, el 1914, data en què es va restablir la fira al Palau de la Generalitat. "Amb la dictadura de Primo de Rivera, la festivitat de Sant Jordi va desaparèixer", diu Casals.

Iniciativa d'un valencià devot de Cervantes

Però va ser en aquella dictadura (1923-1930) que els llibres van començar a sortir al carrer. "Va ser iniciativa d’un valencià, Vicent Clavel Andrés, que era editor i tenia l'editorial Cervantes, que va traslladar a Barcelona. Era un devot de Cervantes i va proposar promocionar els llibres amb un dia especial, el 7 d’octubre, que era el dia aproximat del naixement de Cervantes, perquè no se savia del cert", assegura el filòleg Manuel Llanas. La iniciativa va tenir força èxit i va ser aprovada per la Cambra del Llibre el 1926. "A Catalunya va tenir molt d’èxit comercial, i els editors s’hi van sumar amb entusiasme posant parades al carrer. A la resta d’Espanya no va tenir tanta repercussió. A Madrid, per exemple, es va optar més per conferències i commemoracions, però no va tenir tant èxit comercial", explica Llanas.

"El problema és que el 7 d’octubre coincidia amb l’inici del curs escolar, quan també es venien els llibres de text, i es va decidir traslladar la festa a la data de l’enterrament de Cervantes, el 23 d’abril. Es va oficialitzar el 1930, però la primera vegada que van coincidir Sant Jordi i el Dia del Llibre va ser quan ja s’havia proclamat la Segona República, el 23 d’abril del 1931", afegeix Llanas. La Festa del Llibre va continuar durant tota la dictadura de Franco, però sense fer gaire esment a Sant Jordi. Amb la transició democràtica, especialment a partir de 1976-1977, la diada es va recuperar progressivament a l’espai públic. El restabliment de llibertats polítiques i culturals va permetre que Sant Jordi tornés a ser una celebració massiva als carrers, amb parades de llibres i roses, i amb una forta dimensió cívica i identitària catalana. Tot plegat fa que sigui una celebració singular, diferent d'una fira del llibre convencional.

Estem treballant per ampliar aquesta informació