El milió d'euros del premi Aena vola fins a la butxaca de Samanta Schweblin

BarcelonaEl milió d'euros del primer premi Aena de Narrativa Hispanoamericana ha estat, finalment, per al llibre de relats torbadors i distòpics El buen mal, de l'autora argentina Samanta Schweblin, publicat per Seix Barral. El guardó, més ben dotat que el Nobel de literatura i que iguala el premi Planeta, ha estat la cirereta d'una gala tant fastuosa com extravagant celebrada al Museu Marítim de Barcelona amb cinc performances en directe basades en cada llibre finalista i amb la majoria d'assistents vestits "amb elegància relaxada", segons exigia la invitació.

"Literalment em sento com si acabéssim de jugar a la ruleta –ha dit Schweblin després de saber que havia guanyat–. Va ser la meva família qui em va transmetre, en primer lloc, l'amor per la literatura. Després, la universitat pública de Buenos Aires. Vull donar les gràcies també a molts autors de qui he après, entre els quals hi ha Nona Fernández, també finalista i aquí present. Finalment, encara que sigui un lloc comú, vull agrair el suport dels meus lectors". Schweblin ha tingut també paraules crítiques i d'esperança sobre l'actualitat. "Sembla que el món cau a trossos, però nosaltres ens entestem en continuar celebrant la literatura, que no salva la vida dels altres ni els cura –ha continuat–. És un timó minúscul que ajuda a conduir la nau. La literatura és empatia i sentit comú en una realitat complicada. Parafrasejant Wyslawa Szymborska, en un moment com aquest, pitjor que posar-se a llegir i escriure seria no posar-se a llegir ni a escriure".

Tot i que no s'han perdut la vetllada autors de les lletres catalanes com Najat El Hachmi, Carme Riera, Llucia Ramis, Monika Zgustova i Carles Torner, la majoria de convidats són autors en castellà –hem vist Arturo Pérez-Reverte, Eduardo Mendoza, Pilar Eyre, Jordi Soler, Paulina Flores, Margarita Yakovenko i Paula Bonet, entre molts altres–, la mateixa llengua en què els altres quatre finalistes han creat els seus llibres: el català Enrique Vila-Matas, el madrileny Marcos Giralt Torrente, la xilena Nona Fernández i el colombià Héctor Abad Faciolince. Cal dir que tots ells han escrit novel·les o reculls de relats de qualitat, i els avalen llargues i reconegudes trajectòries.

Després d'un còctel a peu dret en què han corregut centenars de bombons de xocolata i foie i croissants amb bistec tàrtar de vedella, rovell curat i maionesa de kimchi, Martina Klein i Josep Cuní han donat el tret de sortida a la gala. "El jurat encara està reunit deliberant", asseguraven els presentadors, combinant intervencions en català i en castellà. Maurici Lucena, president d'Aena, optava per aquesta mateixa estratègia bilingüe: "La decisió de la nostra empresa forma part, a diferència d'algunes coses que s'ha dit o escrit aquestes setmanes, d'una iniciativa de mecenatge, com ho ha estat el Booker, l'Strega o fins i tot el Nobel, que va impulsar un empresari especialitzat en dinamita. El nostre mecenatge vol contribuir a la societat amb una petita part del volum de negoci d'Aena".

Un origen polèmic

Des que fa només tres setmanes el gestor aeroportuari Aena va fer pública la convocatòria d'un guardó literari que volia premiar amb un milió d'euros la millor obra publicada l'any anterior, la polèmica ha estat servida. Per què una empresa semipública dependent del ministeri de Transports es llança a l'arena literària? Cal afegir un nou premi a l'atapeïda agenda de guardons? Com és que, tot i que hi podien optar obres escrites en qualsevol llengua oficial a l'Estat, es condicionava el català, el basc i el gallec a passar per la traducció castellana? Un guardó tan suculent distorsiona l'ecosistema cultural?

La inversió d'Aena per aquest guardó ha estat d'un total de 2,5 milions d'euros, xifra que, desglossada, correspon al milió del guanyador –l'any que ve descobrirà, quan faci la declaració de la renda, si tributa al voltant del 35%, com un premi a obra inèdita, o està gairebé exempt d'impostos, igual que els guardons a la trajectòria–, els 30.000 euros que rebran els quatre finalistes, l'organització i celebració de la gala, la promoció del guardó i els honoraris del jurat, que ha estat presidit per Rosa Montero i integrat per Pilar Adón, Luis Alberto de Cuenca, Jorge Fernández Díaz, Leila Guerriero, José Carlos Llop i Élmer Mendoza, amb dos secretaris sense vot com Sergio Vila-Sanjuán i Jesús García Calero. "Aena adquirirà també una gran quantitat d'exemplars tant per als nostres 11.000 treballadors com per a biblioteques, centres culturals i altres institucions públiques", ha assegurat Maurici Lucena.

El veredicte del jurat, tancat en un sobre, ha estat dipositat en una tarima al davant dels comensals durant tot el sopar. Els cinc candidats al milió d'euros del premi han sopat, amb neguit i expectació, la vichyssoise de pera rostida amb escamarlà confitat i el rèmol amb verdures i Parmentier de patata. No ha estat fins després de les postres que la guanyadora ha aixecat el premi i s'ha embutxacat el preuat milió d'euros.