El llibre que ha convertit les monges del Barroc en un fenomen global

BarcelonaNomés hi ha un assaig que pugui reunir en les mateixes pàgines un grapat de monges del Barroc, les Kardashian, el Me Too, la Santa Inquisició, TikTok, l’amor lèsbic i la vida acadèmica a Providence, Rhode Island. Instrucción de novicias (Blackie Books) és el primer assaig divulgatiu de les doctores en literatura hispànica Ana Garriga i Carmen Urbita, les creadores de l’exitós pòdcast Las Hijas de Felipe, i ha estat un fenomen editorial fins i tot abans de publicar.

Si cada episodi del pòdcast el comencen comentant què han menjat, el llibre també va començar a cuinar-se lentament el 2022. Blackie Books va presentar el projecte inacabat a la Fira de Frankfurt el 2023 i de seguida va ser imant: "No ens esperàvem que un llibre de monges de fa 500 anys fos un dels grans llibres de la fira –reconeix l’editor Jan Martí–. Es va vendre a una dotzena de països, fins i tot hi va haver una subhasta amb set editorials nord-americanes. I de fet s’ha publicat abans als Estats Units i a Anglaterra que aquí, i en paral·lel a França, Holanda, Itàlia, Alemanya, el Brasil i en queden uns quants", deia a l’ARA aquest dissabte, després de la segona presentació del llibre a Barcelona, aquest cop amb Eudald Espluga a la Llibreria Finestres, plena a vessar.

Rellegir el Segle d'Or

Tot i que defineixin el pòdcast com "safareig barroc", en el fons hi ha una clara voluntat política de reescriure el cànon del Segle d’Or espanyol, "una època que s’han apropiat des de les zones més fosques de les ideologies més ràncies i d’ultradreta espanyoles", lamenta Garriga. El fet d’estudiar a l’estranger els va donar la llibertat per atrevir-se a estripar un relat intocable. "Fem com l’ursulina francesa Joana dels Àngels, que rellegeix una doctrina que les margina d’una manera que li va bé per sobreviure", observa Urbita. "Si no trobes la teva genealogia és molt difícil voler participar en aquest món –defensen com a dones, especialistes en literatura i lesbianes–. Però hi ha un altre arxiu literari alternatiu, i per això arribem a les monges, perquè eren les escriptores de l’època. Resulta que existeixen dones autores abans de Carmen Laforet!", ironitza Garriga.

Las Hijas de Felipe va avançar-se a l’interès per l’espiritualitat que després ha irromput en el debat cultural amb pel·lícules com Los domingos o el nou disc de Rosalía. En comptes de buscar Déu, elles defensen que el mem de les amigues que diuen "em vull fer monja" connecta amb la necessitat de trobar un refugi –i escapar de l’especulació i la gentrificació–, de deixar d’insistir amb relacions insatisfactòries –apagar Tinder i abraçar l’heteropessimisme– i sobretot amb les ganes de fer comunitat –i abandonar el LinkedIn, unes feines absurdes i el treball remot, si bé fins i tot les monges paguen autònoms–. El convent avui es veu com un "espai segur on el menjar, el recer i la rutina estan garantides i on conviu una comunitat mobilitzada i amb un propòsit comú", tot i que l'assaig també mostra que ni totes les monges vivien igual ni els convents estaven exempts dels problemes econòmics o de les ànsies conqueridores del seu temps. "La fantasia d’entrar en un convent és una estratègia de supervivència col·lectiva", defensa Garriga, tot i que avui ben poques estarien disposades a acceptar els vots de castedat, pobresa i obediència, com ho demostren la falta de vocacions.

Rigor i bling-bling

La clau de l’assaig és una combinació d’erudició històrica amb una mirada moderna, feminista i queer, i un llenguatge ple de referents de la cultura popular i d’internet, adaptat a la generació mil·lenial. El llibre entrellaça la història personal de les dues amigues, que es van conèixer a la Universitat de Brown, amb la vida de les monges que totes dues llegien per afició i per escapar de la fredor de les seves tesis. La mortificació que van suportar enclaustrades estudiant, la comparen amb les renúncies de la vida conventual. Per explicar l’amistat apassionada i no exempta de tibantors entre santa Teresa de Jesús i la seva deixebla Maria de Sant Josep són capaces de buscar paral·lelismes amb l’explosiva relació entre Lindsay Lohan i Paris Hilton. La relació d'Agnès de Santa Cruz i Catalina de Ledesma és com un capítol sucós de la sèrie lèsbica The L world. En definitiva, defensen que les vides d'aquelles dones de fa cinc segles "permeten entendre estructures de pensament del present" sobre l’amor, les finances, les amistats o la fama.

Aquest és el mantra que defensen les autores: "Estem convençudes que qualsevol cosa que t’estigui passant ja li va passar a una monja dels segles XVI i XVII". La saviesa que havien acumulat les clarisses, carmelites, dominiques, etcètera, i que van explicar en autobiografies, cartes o textos col·lectius –sempre escrits amb la picardia justa per superar el control del confessor i de la Inquisició–, són com "un club de lectura transhistòric". També hi ha ciència-ficció digna d'Ursula K. Le Guin, afirmen, perquè n'hi ha que expliquen el món sense sortir del convent.

Un dels lemes vitals que celebren ve d'un escrit de la mística mexicana Maria de Sant Josep, que es queixa perquè els superiors li han extraviat uns quaderns i els ha de repetir: "Grandíssima repugnància sento en tornar a fer aquesta obra", escriu, una defensa del repòs que serveix de contrapunt a l'univers dels criptogurus de l'emprenedoria. Al capdavall, el llibre fa "una defensa política d'una ètica de la cura, de la comunitat i de les lògiques interdependents en un món cada vegada més aclaparador", diu Garriga, i ho fa a través d'unes dones que "no van fugir del món sinó que van trobar un refugi des d'on moure els seus fils".