Retrat d’Eileen: el talent oblidat darrere de George Orwell

GironaQuan George Orwell (1903-1950) decideix viatjar a Catalunya el 1936 per combatre com a milicià a la Guerra Civil i "matar feixistes", no ho fa sol. Fa pocs mesos que s'acaba de casar amb Eileen O'Shaughnessy, una jove brillant de 30 anys que el supera en molts aspectes formatius. Mentre que Eric Blair, el nom real del jove escriptor anglès, no tenia més que la formació secundària a Eton, ella acumulava el bagatge d'haver estudiat literatura a Oxford i un postgrau en psicologia a Londres. Faran una "lluna de mel" insòlita: mentre Orwell és al front de l'Aragó, Eileen treballarà a Barcelona en la rebuda de milicians britànics i serà la primera en adonar-se de la gravetat del conflicte intern que desembocarà en els Fets de Maig.

Aquest viatge serà l'inici d'un matrimoni de deu anys que marcarà per sempre la forma d'escriure d'Orwell. Els estudiosos de l'escriptor, durant dècades, hi havien passat de puntetes, però la descoberta d'unes cartes d'Eileen a una amiga de la universitat el 2005 van posar el descobert una forma de veure el món i, sobretot, un humor típicament irlandès i la "lluminositat" que es desprendria en el primer gran èxit editorial d'Orwell: La rebel·lió dels animals (1945). Fins a quin punt va ser Eileen, encarregada de la correspondència, de la gestió editorial, la mecanografia i les galerades, una influència en l'obra d'Orwell? La faula sobre l'estalinisme hauria estat la mateixa?

A Eileen. Retrat d'un matrimoni (Edicions 62), el darrer premi de Narrativa Joanot Martorell, Miquel Berga (Salt, 1952) posa veu a una figura clau i oblidada de l'univers orwellià. En un gran exercici de novel·la de no-ficció, en què tot detall està documentat i provat, l'especialista en literatura anglesa alterna capítols en què desgrana la vida i obra de l'autor d'Homenatge a Catalunya i 1984 amb cartes escrites per la seva dona a una amiga amb una veu absolutament versemblant. Un joc de miralls que ja havia començat a Quan la història et crema la mà (Tusquets, 2020) analitzant les tensions entre Orwell i el poeta anglès W.H. Auden (1907-1973) durant la Guerra Civil.

Una feminista 'avant la lettre'

"Soc tan fan de l'Eileen que li he dedicat un llibre que fa enamorar-te'n –explica Berga–. Per a mi és una feminista avant la lettre que decideix lliurement, per ideals, anar a la Guerra Civil. Ella i Orwell no són un matrimoni convencional: són dos joves revolucionaris i idealistes que comencen una aventura sense tenir, literalment res". Per començar, Eileen renunciarà a una vida acomodada per una casa atrotinada al camp sense aigua ni llum on la "batalla diària" serà per repartir-se les espelmes i la tinta. Ja durant el matrimoni demanarà al capellà que tregui dels vots l'"obediència" al marit i a Barcelona amagarà sota el llit el manuscrit d'Orwell perquè no li requisi la policia.

Durant anys serà l'única que mantingui la família, amb un marit amb greus episodis de tuberculosi que, paradoxalment, no saltarà a la fama fins pocs mesos després de la mort d'Eileen el 1945 i de seguida buscarà una segona dona per gestionar els drets d'autor i el fill acabat d'adoptar. "El llibre és la crònica de l'abans, quan encara no saben el que seran i ells són dos estoics que es converteixen en especialistes en afrontar situacions adverses", reflexiona Berga. És també la reacció que va tenir a l'assaig escrit per l'acadèmica Anna Fonder, Wifedom. Mrs Orwell invisible life (2024), en què recriminava primer a Orwell no mencionar la seva dona dins la seva obra i segon, als biògrafs haver reduït Eileen a una nota al peu de pàgina. "Tenia por de cancel·lar Orwell, però a ella el patriarcat ja l'havia cancel·lat", assenyalava Fonder.

El missatge de '1984'

A Eileen. Retrat d'un matrimoni, Berga defuig construir la imatge d'una víctima. En un epíleg novel·lat emocionant, Orwell pren la paraula per donar un nou significat el títol de 1984. "Durant molts anys jo explicava a classe la teoria que era un joc amb 1948, quan va acabar l'obra que havia escrit escopint sang, literalment –diu Berga–. Però després d'aprofundir en la història d'Eileen hi veig un nou significat". I és que el 1934, un any abans que els joves Eric i Eileen es coneguessin en una festa en un pis d'estudiants a Londres, O'Shaughnessy havia escrit un poema en què ja parlava d'una societat amb control mental i l'erradicació de la llibertat personal per part de l'estat policial. Ho va fer en el marc de celebració dels 50 anys de la seva escola secundària, on projectava com seria el món en el seu centenari, el 1984.

El llibre de Berga, amb diferents veus literàries, és també una oportunitat per conèixer de molt a prop, amb tot luxe de detalls i d'una forma molt divulgativa, la vida d'Orwell i els fets clau que marcarien una obra més vigent que mai en un nou món amb superpotències enfrontades. "Orwell ha sigut un escriptor de victòries pòstumes –diu Berga–. És com si la realitat i actualitat s'encaminessin a confirmar els pitjors terrors que Orwell volia evitar amb una sàtira com 1984".