"Què passa si una dona enxampa el marit enrotllant-se amb la cangur de la filla?"

BarcelonaSi algun dia, per atzar, coincidiu al metro amb Màrius Serra (Barcelona, 1963), és molt probable que tingui un quadern obert entre les mans i hi escrigui frenèticament. No se us acudeixi interrompre el seu flux creatiu: podríeu estroncar el doll de paraules que ha acabat configurant una novel·la monumental com El mal entès (Proa, 2026). "Un trajecte de mitja hora en metro pot donar molt de si –assegura–. En un tren de Rodalies, el resultat pot ser espectacular. M'agrada practicar l'escriptura en moviment sobretot per dues raons: la primera, perquè estic fora del meu lloc de treball habitual; la segona, perquè escric a mà, i soc conscient que el que estic fent és un primer esborrany, cosa que em fa una sensació de gran llibertat d'equivocar-me".

Va ser en un quadern molt gruixut, pensat per apuntar-hi els contactes telefònics i les adreces de familiars, amics i coneguts –"un regal de ma mare", precisa– que l'escriptor va col·locar, a la lletra C, la paraula cangur arran de la fixació que tenia per una anècdota relacionada amb el capità Cook. "Quan va arribar a Austràlia, Cook va veure uns bitxos que saltaven i els va assenyalar als aborígens perquè li diguessin com es deien –recorda–. Ells li van respondre: «Kan-ga-rú», i va decidir batejar els animals com a kangaroos, és a dir, cangurs. Durant molt de temps, va córrer l'anècdota que kan-ga-roo, per als aborígens, volia dir no t'entenc. Ho vaig investigar i vaig arribar a la conclusió que era una història falsa". A partir d'aquí, Màrius Serra va començar a recopilar malentesos històrics, fins que va decidir que podia fer servir una petita part d'aquella informació en una novel·la protagonitzada per Joan Ferrer, un traductor fascinat pels falsos amics lingüístics que parteix d'una situació rocambolesca, digna del Paul Auster de la Trilogia de Nova York (1985) o de l'A.M. Homes d'Ojalá nos perdonen (2014). "Què passa si una dona enxampa el seu marit enrotllant-se amb la cangur de la filla? –planteja–. I si, després de descobrir-ho, la dona fuig amb la noia en cotxe, tenen un accident i la dona mor?". Serra encara ho complica una mica més, perquè el traductor no triga a descobrir que la filla, que ha sobreviscut, no porta la seva sang. "M'ho he passat tan bé, escrivint El malentès, que m'ha dolgut acabar-la", assegura l'autor, que hi ha dedicat centenars d'hores des que va publicar La dona més pintada (Proa, 2023). Durant l'últim any hi podia dedicar jornades maratonianes d'entre vuit i dotze hores.

Paternitats, desconcert i no-binarisme

"Vivim en un món que se'ns ha complicat molt, i cada vegada ens costa més comprendre'l –continua Serra–. El Joan Ferrer és un etern secundari i alhora encaixa amb les identitats camaleòniques d'avui". El Joan necessita els serveis d'un advocat perquè la cangur el denuncia. Ha de fer teràpia amb una doctora per millorar la relació amb la filla. Coneix, per atzar, mentre tradueix una novel·la eròtica, una antropòloga experta en malentesos històrics. També es retroba amb un amic d'infantesa convertit en editor i en l'amant secret de la difunta esposa del Joan.

Entre els temes del llibre hi ha l'exploració de les paternitats complexes, el desconcert de l'home contemporani, l'amor no-binari, el xoc de cultures i el retrat irònic sobre el món editorial, aspecte que Serra ja havia investigat, en clau més despietada, a La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam, 2018). "Allà hi havia un assassí d'autors que escriuen bestsellers –fa memòria–. Aquí em fixo en un editor que encarrega llibres de no-ficció a experts amb una certa experiència mediàtica. Durant la novel·la vol publicar un llibre d'un advocat de culpables confessos, un altre sobre masculinitats que falsegen el discurs per semblar més feministes i un manual per aconseguir que els heteros es curin de la seva heterosexualitat". El dia que presenten a la premsa aquest últim llibre, l'editor és capaç de morrejar-se amb el poeta gai que l'ha escrit.

Màrius Serra, a punt de fer 63 anys, i després d'una prolífica trajectòria que va començar amb Línia (Columna, 1987) i que inclou títols com Quiet (Empúries, 2008) i Plans de futur (Proa, 2013), continua sent "un ferm defensor de la ficció com a àmbit de coneixement i experimentació". Encara que tot just acabi de presentar un dels seus llibres més extensos –El mal entès supera les 500 pàgines– ja ha inaugurat una llibreta amb la nova història que podrem llegir d'aquí a un temps. "Ningú, tret de mi, en sap res", assegura amb un somriure victoriós al rostre.