Carlota Gurt guanya el premi Llibres Anagrama amb una novel·la "furiosa i tendra"

Barcelona"Si pregunteu al ChatGPT que defineixi l’obra i l’estil de Carlota Gurt, us dirà: «El seu estil es caracteritza per una prosa precisa, però al mateix temps intimista, que convida a la reflexió sobre els sentiments, la solitud i la recerca de sentit en la vida quotidiana». Després de llegir Els erms, confirmareu que, per sort per a ella i per als seus lectors, la prosa de Gurt és molt més que això", assegura Sergi Pàmies, un dels set membres del jurat de l'onzè premi Llibres Anagrama –dotat amb 12.000 euros–, que ha escollit la novel·la de Gurt entre els 66 originals que s'hi han presentat. Mita Casacuberta la defineix com un "tour de force narratiu contra els erms del món actual, o com una bona ficció pot imposar-se a la realitat". I quan està a punt de desenvolupar la seva interpretació, sona l'alarma de Protecció Civil per l'avís de pluges torrencials i Casacuberta i tots els assistents a la roda de premsa han de córrer a silenciar els mòbils.

"M'encanta que estigui passant això! –ha exclamat Gurt després de deixar anar una riallada d'eufòria–. Aquesta alarma l'he provocada jo". Després d'una petita pausa, ha ofert un petit resum del llibre: "Els erms va néixer quan vaig anar a Sau en un moment en què el pantà estava al 2%. És una novel·la sobre la sequera climàtica, emocional, professional i sexual a través de dos personatges, en Faust i la Ramona, que seguim en paral·lel fins que, de forma improbable, es troben".

"Quan perdem les il·lusions, la ficció ens permet recuperar-les –ha continuat Gurt en relació al llibre–. M'agrada que en una novel·la hi hagi de tot: tragèdia, humor, lirisme i fins i tot barroeria. He procurat que Els erms compleixi amb aquest objectiu". "El joc narratiu de la Carlota està caracteritzat per la ironia, però al mateix temps ens trobem amb uns personatges que són absolutament creïbles", ha opinat Mita Casacuberta.

Des del seu debut el 2020 amb Cavalcarem tota la nit (Proa), que va merèixer el premi Mercè Rodoreda de contes, Carlota Gurt (Barcelona, 1976) ha aconseguit despertar un interès remarcable entre els lectors gràcies a la seva creativitat literària –amb novel·les com Sola (Proa, 2021) i Biografia del foc (Proa, 2023)– i a la contundència de les seves opinions, que vehicula tant des dels articles a l'Ara Llegim com a través de monòlegs teatrals, com és el cas del recent Una aniquilació fallida, en què desplega troballes i reflexions sobre el desig i la libido femenina al llarg de la història. "Quan una dona es relaciona amb un home heterosexual, els seus orgasmes cauen en picat", afirmava l'octubre passat, quan ja havia enviat Els erms a Anagrama, decidida a reorientar la seva trajectòria literària després de tres llibres per a Grup 62 i de provar sort en la novel·la juvenil amb La teoria dels forats (Barcanova, 2024), que va guanyar el premi Guillem Cifre de Colonya.

Una trobada improbable

¿Qui porta de veritat la vida que li agradaria? ¿Com podem escapar de la inèrcia en la nostra relació amb la feina, la parella, l’entorn, la família, nosaltres mateixos? Aquestes dues preguntes es troben al cor de la nova novel·la de Gurt, que està ambientada al parador de Sau, un 24 de desembre, durant el recent –i, de moment, superat– episodi de sequera. És en aquest escenari que es troben la Ramona i el Faust. Ella ha arribat a Sau per passar-hi dues nits sola. Ell hi celebra un dinar amb els companys de la feina com a cap de la presa de Sau: la fa amb zel malaltís, malgrat que no la suporta. "La Ramona és esquerpa, poc amable, i porta una vida bastant regalada –ha explicat Gurt–. Al Faust no li agrada gens la feina que fa, però tota la seva família ha treballat a la presa i al pantà. Voldria trobar un altre futur, però no s'hi acaba d'atrevir".

La Ramona i el Faust són tan diferents que gairebé s’assemblen, potser per això senten una curiositat, "no esperonada per l’amor ni el sexe". "Aquest detall l'he volgut desactivar des del principi: no és la història de dues persones que es coneixen per acabar follant –ha dit Gurt–. El motiu de la trobada no es desvela fins molt, molt endavant de la novel·la". El joc de miralls entre vides reals i imaginades dels dos personatges, les espurnes de crítica i humor que tant la Ramona com el Faust deixen anar i la prosa desimbolta de l'autora aixequen una història "furiosa i tendra", en paraules del jurat, del qual també formaven part Jordi Puntí, Imma Monsó i Guillem Gisbert. "Els dos personatges tenen molta fúria per motius diferents: ella, per exemple, està molt cremada i té fantasies de destruir el món; en Faust a mi em desperta, més que compassió, tendresa, encara que també tingui un punt de ràbia –ha assegurat l'autora–. La història d'Els erms té molts moments foscos, però s'encamina cap a la llum".

Dotat amb 12.000 euros, el premi Anagrama és, des de la seva creació fa poc més d'una dècada, un dels radars més fins pel que fa a la detecció del talent literari, sobretot l'emergent: ha recompensat llibres tan destacats com Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà, i Napalm al cor, de Pol Guasch, i ha aconseguit situar la controvertida Consum preferent, d'Andrea Genovart, al centre del debat literari gràcies a la integració desacomplexada del castellà a dins de la novel·la.