L'esperança de Francesc Torralba i la Barcelona de postguerra de David Uclés, premis Pla i Nadal

BarcelonaCada 6 de gener, el barceloní Hotel Palace s’engalana per celebrar la primera vetllada literària de l’any. Convocada per Destino, segell de Planeta, la festa recompensa des de fa 82 anys una novel·la en castellà amb el premi Nadal i des de fa 58 una obra de ficció, assaig o memòries escrita en català amb el premi Josep Pla, un dels autors insignes de la casa.

L’eclecticisme ha marcat les decisions del jurat durant l’última dècada, que ha reconegut novel·listes consolidades com Maria Barbal (2021), ha apostat per autors com Laia Aguilar (2020), Gemma Aguilar (2023) i Jaume Clotet (2024), ha recompensat llibres de memòries com Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas (2018), i fins i tot ha premiat, amb bon olfacte comercial, l’assaig del biòleg i professor de genètica David Bueno L’art de ser humans (2025). Aquest any, el jurat del guardó, format per Montse Barderi, David Bueno, Jaume Clotet, Manuel Forcano i l’editora Glòria Gasch, ha escollit, entre les 42 obres presentades, la que portava per títol provisional El combat contra el desencís, signada per Regina Climacus. Un cop van obrir la plica van descobrir que darrere aquest pseudònim femení s’hi amagava un home: el filòsof, teòleg i historiador Francesc Torralba (Barcelona, 1967).

Destino posarà en circulació l’assaig guanyador dels 10.000 euros del Josep Pla, Anatomia de l’esperança, el 4 de febrer. Torralba proposa, en paraules de l’editorial, “un mapa imprescindible per orientar-se en temps d’incertesa”. A partir de tres eixos, la filosofia, la literatura i l’experiència humana, l’autor explora els mecanismes que sostenen l’esperit quan tot sembla perdut. Torralba es pregunta al llibre “com podem fer renéixer el sentit, com es construeixen horitzons i per quins motius necessitem aquesta confiança indestructible que aconsegueix mantenir-nos dempeus malgrat tot”. “El meu discurs sobre l’esperança és contracultural, perquè quan es parla del futur normalment es fa en termes distòpics o apocalíptics –va assegurar l’autor durant la recepció del guardó–. Jo al llibre provo de plantejar un exercici diferent dels més habituals, i he volgut fer-ho amb fonaments intel·lectuals. Per a mi ha estat tot un repte”.

El dolor de perdre un fill

El 2023, Torralba va patir en primera persona un revés vital importantíssim, la pèrdua d'un fill en un accident de muntanya, sobre el qual va reflexionar a No hi ha paraules (Ara Llibres, 2024) i a La paraula que em sosté (Ara Llibres, 2025). "La mort d'un ésser estimat et fa més humil, perquè t’adones dels teus límits, de la teva impotència, de la petitesa de la condició humana en el cosmos —explicava poc després de publicar No hi ha paraules—. Ens passem la vida planificant, programant, però tot pot anar-se’n en orris en un instant. T’adones que som com volves, éssers molt efímers, contingents".

Catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba és doctor en filosofia, teologia, pedagogia i història. Estudiós de pensadors com Kierkegaard, Nietzsche i Freud, va debutar el 1990 amb Cercles infernals (Edicions 62), i des de llavors la seva obra ha crescut a un ritme esponerós: s’ha ocupat de temes com les cures (Ética del cuidar, Fundación Mapfre Medicina, 2001), la dignitat (Què és la dignitat humana?, Herder, 2004), l’espiritualitat (Jesucrist 2.0: el cristianisme ara i aquí, Pòrtic, 2012) i la moral (Destriar el bé del mal, Pagès, 2013). Tot i que encara no ha fet els 60 anys, ha publicat més d’un centenar d’obres, en què acosta el pensament als lectors a través de dues constants, el rigor i l’amenitat.

El fenomen David Uclés deixa Barcelona a les fosques

Si el jurat del premi Pla ha optat per un autor amb una trajectòria llarga i solvent, el del premi Nadal ha fet una aposta molt diferent. Darrere el pseudònim català d’Oriol Arce, que s’havia presentat al guardó –dotat amb 30.000 euros– amb la novel·la Ruge otro día estival, hi havia el jove autor andalús David Uclés (Úbeda, 1990), que ha aconseguit un dels èxits més sonats dels últims anys gràcies a la seva tercera novel·la, La península de las casas vacías. Des que Siruela va publicar la novel·la el març del 2024, el boca-orella entre els lectors, el carisma de l’autor i la concessió de diversos premis a obra publicada han fet possible que superés els 200.000 exemplars venuts. Sense anar més lluny, l’obra, que reimagina la violència, els crims i les enveges de la Guerra Civil, però també els somnis i els ideals, en clau del realisme màgic, continua encapçalant a hores d’ara la llista de llibres més venuts de ficció.

Uclés vol repetir l’èxit –o superar-lo– amb La ciudad de las luces muertas. El llibre té una premissa argumental arriscada: arrenca quan la Barcelona de postguerra es queda, de sobte, a les fosques. La responsable d’aquest desastre és Carmen Laforet, autora de Nada i guanyadora del primer premi Nadal. Un grup de personatges de diverses èpoques s’uneixen per treure la capital catalana de la foscor. A més de la mateixa Laforet hi apareixen Ana María Matute, Antoni Gaudí, Freddie Mercury, Roberto Bolaño, Woody Allen i Mercè Rodoreda. “Des del 2010 fins al 2020 em vaig presentar al Nadal cada any, i no el vaig guanyar mai. Aquest estiu vaig pensar que hi tornaria, i el resultat ha estat un altre –va recordar dimarts–. I amb una novel·la que se’m va acudir per a la beca Montserrat Roig. Com que me la van donar, vaig passar mig any a Barcelona escrivint-la”. Uclés ha volgut mostrar l’agraïment a “tres dones molt importants, sense les quals aquesta novel·la no existiria: Mercè Rodoreda, Montserrat Roig i Carmen Laforet”.

A la novel·la, les arts actuen com la consciència de la societat i en desperten les emocions. "La llum pot tornar només quan algú s'atreveix a imaginar-la", assegura l'autor. La ciudad de las luces muertas vol ser "una carta d’amor onírica a Barcelona". Els lectors decidiran si es deixen enamorar una vegada més dels personatges de David Uclés.