BarcelonaEn gairebé sis dècades de palmarès, el premi Josep Pla no s'ha cenyit únicament a recompensar novel·les o llibres de contes. L'han rebut dietaris com El vel de Maia, de Marià Manent, assajos com Josep Pla o la raó narrativa, de Josep Maria Castellet, i dietaris com Quadern venecià, d'Àlex Susanna. Fins ara, però, el guardó, que actualment està dotat amb 10.000 euros, no havia recaigut mai en cap assaig de divulgació científica. Ha estat el biòleg i col·laborador de l'ARA David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) qui ha tingut el mèrit de ser el primer que ho ha aconseguit gràcies a L'art de ser humans, un viatge a través de la neurociència, l'educació i les arts que vol redefinir la manera com els lectors perceben el món i es coneixen a si mateixos. El llibre "connecta ciència amb humanisme" i "convida a descobrir l'homo artisticus i creatiu que tots portem dins". "A través de les arts podem enriquir la societat: i aquí hi incloc filosofia i ciència –ha afegit l'autor a l'Hotel Palace durant el sopar de concessió del guardó–. Totes aquestes arts fan ser creatius, crítics i ens permeten fer abstracció".

Convocat per Destino –actualment segell de Planeta–, el premi Josep Pla va néixer el 1968 com el germà petit del premi Nadal, que en aquells moments ja portava vint-i-cinc edicions. Des que va quedar inaugurat amb Nada, de Carmen Laforet, el 1944, el Nadal va consolidar veus tan destacades com les de Rafael Sánchez Ferlosio, Carmen Martín Gaite i Ana María Matute. L'autora de Primera memoria ha estat homenatjada enguany amb motiu del centenari del seu naixement. "És una autora que no es pot conjugar en passat perquè és eterna", ha assegurat en la glosa de l'autora Inés Martín Rodrigo, periodista i guanyadora del Nadal el 2022. La 81a edició del Nadal ha premiat El secreto de Marcial, del periodista i novel·lista argentí Jorge Fernández Díaz, en què un narrador es proposa enfrontar-se amb els secrets del seu pare.

Els beneficis de cultivar el cervell

Doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona, David Bueno i Torrens compta amb una extensa bibliografia, que arrenca amb Gens i genoma (Pòrtic, 2001) i compta amb títols recents com Educa el teu cervell (Rosa dels Vents, 2023), El cervell de l'adolescent (Rosa dels Vents, 2021) i L'art de persistir (Ara Llibres, 2020), tots ells molt ben rebuts entre els lectors. “El cervell genera cultura, i la cultura modela el cervell –assegurava l'autor a Trenca-t'hi el cap (Destino, 2019)–. Un cervell cultivat és un cervell rejovenit, flexible i amb experiència, amb més capacitat per imaginar futurs i atènyer-los”. Un dels punts clau de L'art de ser humans és que la creativitat i el pensament crític no només "generen una sensació subjectiva de benestar més intensa, una millor qualitat de vida i, fins i tot, una salut física més robusta", sinó que ens "han d'ajudar a aconseguir una societat més rica, plena i lliure". David Bueno va presentar el llibre al premi Josep Pla amb el pseudònim de Carro de Foc i el títol provisional de Quan l'ésser humà desperta. Des de l'editorial, emparenten l'accessibilitat i alhora rigor dels textos del biòleg i divulgador amb un dels grans supervendes de no-ficció de l'última dècada: Sàpiens, que l'historiador israelià Yuval Noah Harari va publicar el 2014. "Mentre els poetes continuïn parlant hi ha esperança al món –ha dit Bueno a l'Hotel Palace citant una frase del filòsof Byung-Chul Han–. Jo diria que mentre continuem parlant el llenguatge de les arts aquesta esperança es mantindrà".

Pares enigmàtics

Dotat amb 30.000 euros, el premi Nadal ha recaigut enguany en un escriptor i periodista molt popular a l'Argentina, Jorge Fernández Díaz (Buenos Aires, 1960), gràcies a una novel·la que indaga sobre el seu pare, El secreto de Marcial. "L'Argentina és un exemple terrible de com devastar un país", afirmava l'autor poc després de publicar La traición (2020), última peça d'una trilogia de novel·les policíaques i, alhora, de denúncia social que va començar el 2014 amb El puñal i va continuar amb La herida (2017). Fernández Díaz –que no té cap vincle amb l'exministre de l'Interior homònim del PP– ha estat cap de la secció de Política d'El Cronista, ha estat subdirector de revistes com Somos i Gente i actualment és columnista de La Nación i director del programa Pensándolo bien, de Radio Mitre.

El secreto de Marcial entronca amb un altre vessant de la producció narrativa de l'escriptor argentí. Si amb Mamá –publicada per Alfaguara el 2019– es va proposar escriure la carta d'amor d'un fill a la seva mare, i el llibre va aconseguir més de 100.000 lectors al seu país, ara s'ha proposat arribar a entendre qui va ser el seu pare anys després d'haver-lo perdut. "Cada pare és un enigma i els fills tard o d'hora necessiten resoldre'l –ha assegurat l'autor–. La novel·la transcorre entre Astúries i Buenos Aires entre la segona meitat del segle XX i el present. És un homenatge als migrants espanyols i a les pel·lícules de l'època a través d'una història de misteris familiars recòndits i relacions espinoses entre pares i fills que al capdavall s'estimen".