Amb aquesta quarta novel·la, la directora de cinema i performer Miranda July –cinquanta anys acabats de fer– ha superat una mena de barrera simbòlica que s’havia erigit nel mezzo del cammin della sua vita i ha entrat en el regne dels Grans Escriptors. Però no ho ha fet vestida de senyora distingida, sinó que s’ha posat de quatre grapes i s’ha follat tot el que se li posava al davant: nois, senyores grans i noies, en quantitat. S’ha embrutat, ha baixat a l’abisme més pregon de la feminitat i n’ha emergit renovada, com la protagonista d’aquesta novel·la: “Hauria pogut ser sempre així, com en aquesta habitació: imperfecta, sense gènere, juganera, sense vergonya. Tenia tot el que necessitava a les butxaques, una ànima completa”.

Però abans d’arribar a aquest punt d’equilibri tan envejable passen una pila de coses. Són més de quatre-centes pàgines de riures i llàgrimes i d’escenes increïblement eròtiques: el material del qual estan fetes algunes és el menys sexi que es pugui imaginar, però en mans d’una escriptora en estat de gràcia es converteix en dinamita pura. July ha escrit una road movie que és més aviat un Viatge al voltant de la meva cambra, perquè tot pivota al voltant d’una habitació polsosa de motel de carretera als afores de Los Angeles, que d’alguna manera refracta energia vital i sexual en totes direccions. Allà és on la protagonista, una dona de quaranta-cinc anys, casada i mare, qüestiona totes les evidències, llocs comuns i seguretats que l’han duta fins a aquell moment vital, i a partir d’aquí tot comença a rodolar avall, des de la seva dignitat fins al nivell d’hormones sexuals. El desvergonyiment, l’humor, la intel·ligència i la sensibilitat de July converteixen la vida de la protagonista en un carrusel de despropòsits i d’encerts que arrosseguen la lectura.

La protagonista sota la qual es camufla Miranda July és una artista “mig famosa” que viu a Los Angeles i esmorza un te matxa cada matí abans d’anar a ioga. Però una visita rutinària a la ginecòloga la posa al caire del precipici de la perimenopausa, just quan s’acabava d’inventar que se sentia gran i menopàusica per justificar que no volia anar-se’n al llit amb el marit. El motiu real? Un noi espectacular que ha conegut en una benzinera i que l’està portant de corcoll. Per ell i amb ell farà les bogeries i els actes íntims més increïbles (sense arribar al sexe tradicionalment entès) i, després d’ell, entrarà en una mena de refundació personal que té més trellat del que pot semblar. Qui soc? Cap a on vaig? En quina cuneta queda enterrada una dona heterosexual un cop ja no pot reproduir-se? Són preguntes que no poques dones s’han fet en arribar al moment en el qual la regla se’n va sense deixar ningú de substitut. I són preguntes que July afronta amb audàcia, ofici i molt sentit de l’humor.

Si les novel·les d’homes perduts en alguna dècada acostumen a supurar autoindulgència per tot arreu, De quatre grapes i d’altres que estan començant a escriure les dones del que sempre hem anomenat “mitjana edat” sobre aquesta mateixa sensació de pèrdua són infinitament més cruels i iròniques amb les protagonistes, defugen l’autoflagel·lació i, encara més important, exploren tot el que hi ha al voltant de la protagonista i la seva generació: els homes de la generació posterior, enganxats a les pantalles i en certa manera desconnectats dels cossos, els i les persones del futur, encarnats en un filli al qual la mare no vol imposar gènere, les dones que han triat altres opcions sexuals que han circulat al marge de l’heterosexualitat dominant i les persones de més edat, que també tenen molt a dir sobre el sexe: bravo per Miranda July, perquè convertir un tema quasi tabú en un plat al centre de la taula més mainstream no és a l’abast de qualsevol.