BarcelonaUn dels bons indicadors per mesurar la salut –òptima, correcta o precària– d'una literatura pot ser revisar la traducció de clàssics i la política de recuperacions dels seus autors canònics. La collita prèvia a Sant Jordi del 2025 està sent, en aquest sentit, del tot remarcable, amb projectes tan ambiciosos com l'edició d'una nova versió de la poesia completa d'Emily Dickinson, la publicació de tots els contes de Hans Christian Andersen, la recuperació del llibre més emblemàtic de Joaquim Amat-Piniella i la reivindicació d'una de les novel·les més emblemàtiques d'Elsa Morante.

"Ara que el salut nazi arriba a Amèrica, rellegir l'aprenentatge dels qui lluitaven contra el feixisme causa vertigen", llegim a la contracoberta de la nova edició de K.L. Reich (1963), de Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 - Hospitalet de Llobregat, 1974). Club Editor reedita la novel·la, l'única de la literatura catalana que explica l'experiència de la deportació als camps nazis. Comença a Mauthausen, on els protagonistes de la història, l'Emili i en Francesc, estan reclosos juntament amb milers de soldats republicans. Allà descobriran l'infern quotidià i la voluntat de sobreviure: "El nazisme provava d'anihilar físicament els seus enemics i, per si no ho aconseguia totalment, preparava l'atmosfera que pogués anul·lar-los moralment per sempre més –escriu Amat-Piniella–. L'Emili intentaria superar totes dues proves".

Ha calgut esperar 150 anys després de la mort de Hans Christian Andersen (Odense, 1805 - Rolighed, 1875) per poder llegir tots els seus contes en català traduïts directament del danès i en una edició que recupera les il·lustracions originals, detallistes i gràcils, de Vilhelm Pederssen i Lorenz Frølich. Encara que Adesiara tenen acostumats els seus seguidors a proeses tan insòlites com l'edició dels Pensaments i opuscles de Pascal –traduïts el 2022 per Pere Lluís Font, últim Premi d'Honor de les Lletres Catalanes– i el volum Saviesa grega arcaica (2012), en què Jaume Pòrtulas i Sergi Grau van reunir el bo i millor de l'anomenat pensament presocràtic, el gaudi que proporcionen Tots els contes d'Andersen és majúscul: el resultat de la feina que Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz i Henrik Brockdorff han fet durant gairebé una dècada supera les 1.500 pàgines, repartides en dos volums, i inclou 160 narracions entre les quals n'hi ha de tan emblemàtiques com La sireneta, El soldadet de plom i La reina de les neus.

La primera novel·la de James Baldwin (Harlem, 1924 - Sant Pau, 1987) és "un retrat del pecador adolescent", afirma Colm Tóibín al postfaci de la magnífica edició que l'editorial andorrana Trotalibros ha fet de Pregona-ho als quatre vents. Traduït per Yannick Garcia, el llibre s'interessa "per la consciència i per la vida espiritual" a partir de la història d'en John Grimes, un noi criat al barri novaiorquès de Harlem als anys 30 del segle passat amb l'aspiració d'arribar a ser predicador com el seu pare Gabriel. "La batalla que lliura contra el pare és gairebé una metàfora d'altres lluites sobrenaturals, més essencials, com ara salvar la pròpia ànima", admet Tóibín: aquestes passen per deixar enrere el racisme, la pobresa i el masclisme i per atrevir-se a acceptar la seva pròpia sexualitat. De Baldwin n'hem pogut llegir en català recentment les novel·les El blues de Beale Street (Edicions de 1984, 2019) i L'habitació d'en Giovanni (Trotalibros, 2024). També el recull d'articles i textos autobiogràfics Notes d'un fill nadiu (Manifest, 2024).

Tot i que El dormitori, d'Attilio Bertolucci (San Lazzaro, 1911 - Roma, 2000) sigui un dels cims de la poesia italiana del segle XX, fins ara no s'havia traduït íntegrament a cap altra llengua europea. Ha estat el poeta Joan-Elies Adell qui se n'ha ocupat per a l'editorial Saldonar. Dividit en 46 capítols i integrat per gairebé 10.000 versos és, segons el crític i assagista Pietro Citati, una autobiografia "dibuixada en un somni", un poema que parteix de l'arbre genealògic de l'autor –hi tenen un paper destacat les figures admirades de l'avi i del pare, i també la intensa relació amb la mare–, s'endinsa en episodis controvertits de la història italiana i busseja en un gavadal d'experiències pròpies: una infantesa feliç, la difícil vida a l'internat escolar, la descoberta del sexe i la trobada amb Ninetta, que es convertiria en la seva dona i en la mare dels dos fills que van tenir, tots dos cineastes, Bernardo i Giuseppe.

Fa més d'una dècada, Edicions de 1984 ja va descobrir als lectors catalans Willa Cather (Black Creek Valley, 1873 - Nova York, 1947) gràcies a El meu enemic mortal, però ha estat la jove i exquisida Cal Carré, l'editorial que ha persistit a reivindicar-la durant l'últim lustre. Després d'El pont d'Alexander (2021), Pioners, oh pioners! (2023) i Lucy Gayheart (2024), totes traduïdes per Núria Sales, ara arriba L'àvia Harris, versionada en aquesta ocasió per Esther Tallada.

Aquest relat llarg va aparèixer per primera vegada per entregues a The Ladies’ Home Journal i va acabar formant part del volum Obscure destinies (Destins obscurs, 1932). Explica les vicissituds i tensions entre tres dones d'una mateixa família que es muden de Tennessee a un poble de Colorado. Ho fa a través de la veu de l'àvia Harris, la seva filla Victoria i una veïna, la senyoreta Rosen, que observa les nouvingudes del sud des de la mirada d'algú que ve del nord-est del país i que arrossega l'herència de la cultura jueva.

L'extensió de moltes de les novel·les de Charles Dickens (Landport, 1812 - Gadshill Place, 1870) va fer arrufar el nas als editors catalans durant dècades. Encara ara una part important de la producció d'un dels autors més populars del segle XIX no s'ha traduït a la nostra llengua: passa amb Dombey and Son (Dombey i fill, 1848), Martin Chuzzlewitt (1844), Little Dorrit (La petita Dorrit, 1857) i Nicholas Nickleby (1839). Carles Llorach-Freixes s'ha ocupat d'aquesta última per a Adesiara després d'haver-se atrevit amb l'Ulisses de James Joyce, publicada per Funambulista el 2022. Nicholas Nickleby és la tercera novel·la de Dickens –publicada mesos després que Oliver Twist (1838)– i és també el nom del protagonista de la història, un noi que ha de mantenir la germana i la mare després que el pare hagi mort. En Nicholas farà de mestre en una escola rural, s'enrolarà en una companyia de teatre i viurà moltes altres experiències divertides, humiliants i extravagants escrites en un estil que llisca amb una facilitat encara admirable.

En vida, Emily Dickinson (Amherst, 1830-1886) només va publicar onze poemes. Així i tot, encara que amb prou feines sortia de l'habitació de la casa familiar on es va criar, va enviar més de sis-cents manuscrits de poemes a una quarantena de corresponsals, un "sistema alternatiu" per donar a conèixer la seva obra única, críptica i lluminosa, tal com recorda D. Sam Abrams al pròleg d'aquesta Poesia completa, traduïda pel poeta Jaume Bosquet i publicada per Edicions de 1984. Precisament va ser Abrams un dels primers que va versionar l'autora nord-americana en l'antologia Jo no soc ningú! Qui ets tu? (Cafè Central, 2002). Dickinson ha comptat darrerament amb noves traduccions, com Aquesta és la meva carta al món, tria de Marcel Riera (Proa, 2017), i Poemes.1850-1886, a càrrec de Carme Manuel (Alfons el Magnànim, 2022). La novetat de la versió de Bosquet és que, a més d'oferir als lectors els més de 1.500 poemes de l'autora, n'inclou també les "versions preliminars" i un "generós" aparell de notes del mateix Bosquet en el qual "s'expliquen referències, al·lusions i significats obscurs". Tal com afirma Abrams, aquest volum és "la joia de la corona de la presència de Dickinson a Catalunya".

"Un dia de gener de l'any 1941 / un soldat alemany caminava / pel barri de San Lorenzo, a Roma. / Sabia només quatre paraules d'italià / i del món en sabia poca cosa o res. / De nom es deia Gunther. / El cognom ens és desconegut". Amb aquests set versos arrenca el primer capítol de La Història, una de les novel·les més ambicioses i estimades d'Elsa Morante (Roma, 1912-1985), "la més bella del segle XX", segons Natalia Ginzburg. Publicada per primera vegada el 1974 i fins ara inèdita en català, s'aproxima a la Segona Guerra Mundial i la primera postguerra a través de la mirada d'una mestra d'escola d'origen jueu i el seu fill, Ida i Useppe, i d'una àmplia nòmina de personatges que els acompanyen en el seu periple pels barris romans assolats pels bombardeigs i una perifèria habitada per refugiats, proscrits, pròfugs i altres pàries de la societat.

Robert Walser (Biel, 1878 - Herisau, 1956) va ser un dels escriptors més singulars i inimitables de la primera meitat del segle XX, però la seva presència en català ha estat massa discontínua perquè hagi pogut fer forat entre els lectors. A més d'haver escrit obres mestres com les novel·les Jakob von Gunten (Quaderns Crema, 1999) i L'ajudant (Edicions de 1984, 2016) i el text autobiogràfic La passejada (Flâneur, 2017), Walser va despuntar gràcies a les narracions breus. A més dels abundants Microgrames –escrits a llapis durant la dècada anterior a l'internament psiquiàtric, encara inèdits en la nostra llengua–, la producció primerenca de relats va ser recollida per primera vegada el 1914. Anna Soler Horta n'ofereix ara una traducció que permet assaborir la prosa meticulosa i enlluernadora de l'autor suís.

Vint-i-cinc anys després de l'última edició catalana, la novel·la més emblemàtica d'Edith Wharton (Nova York, 1862 - Saint-Brice-sous-Fôret, 1937) torna a les llibreries amb una nova traducció, a càrrec de Marta Pera Cucurell. L'edat de la innocència (1920) s'endinsa en un triangle amorós en la Nova York de la dècada del 1870. Retrata el conflicte moral de les famílies novaiorqueses més poderoses del moment a través del xoc entre la influència de la decadent aristocràcia tradicional i les pretensions dels nou-rics, que no estan disposats a renunciar als seus desitjos i passions, encara que socialment això els comprometi.

Des del 2022, Viena ha anat publicant diversos dels relats llargs més destacats de l'escriptora, com ara Madame de Treymes (1907), El dia d'any nou (1924) i Una dona soltera (1924). Comanegra n'acaba de posar en circulació una antologia de narracions, traduïda per Yannick Garcia i amb pròleg de Marina Porras. Tal com afirma la crítica literària, Wharton és "una de les millors narradores de les dualitats, els jocs d’ocultació i les petites mesquineses que es destil·len en els caràcters".