BarcelonaQuedar-se tancat a casa uns mesos pot donar fruits com els que els artífexs de Cal Carré i Edicions del Cràter han anunciat aquesta setmana. Els dos projectes tenen en comú que publicaran clàssics, sobretot traduïts, i que apostaran exclusivament pel català.

El nom de Cal Carré homenatja la carnisseria de Terrassa que els pares, i després la germana, d'Antònia Carré Pons van tenir oberta fins al 2016. Ara ella impulsa una editorial també "artesanal i familiar". "M'he dedicat a la docència a secundària tota la vida, i quan em vaig jubilar als 60 anys vaig decidir que era el moment d'arriscar els calés i reinventar-me", comenta Carré Pons. "Durant el confinament vam decidir amb la meva germana convertir la marca de la carnisseria en editorial, i hi vam estar treballant durant mesos", recorda. Els primers títols en què van pensar van ser Dos relats, de Virginia i Leonard Woolf; Cinc vells, de Jesús Moncada, i El pont d'Alexander, de Willa Cather. "Per publicar a Cal Carré t'has d'haver mort i, si pot ser, abans del 1941", diu l'editora, que presenta els tres primers títols del projecte aquest octubre. Els seguirà Pobres, primera novel·la de Fiódor Dostoievski, que arribarà al novembre, coincidint amb els 200 anys del naixement de l'escriptor rus. Cal Carré publicarà "clàssics contemporanis, però també medievals", i entre aquests últims els llibres que arribaran primer seran La ciutat de les dames, de Cristina de Pizan, i "la magnífica traducció de Lola Badia de Galvany i el cavaller verd".

L'editora, que també ha escrit llibres com L'aspiradora de Ramon Llull (Meteora, 2016) i Com s'esbrava la mala llet (Club Editor, 2018), té la intenció de publicar nou títols l'any, agrupats en tres col·leccions carnívores, Menuts, Llibrets i Llom Dos Colors. "En principi no publicarem cap llibre de més de 250 pàgines; la brevetat és una de les divises del projecte", admet. Carré Pons homenatja al primer títol, els Dos relats de Virginia i Leonard Woolf, la seva germana, morta de càncer a finals de l'any passat. "Ha sigut un cop molt dur, que s'afegeix a la mort dels pares: en aquests tres últims anys els he perdut a tots", diu, amb la veu trencada.

Apostar pel relat i la literatura del jo

També va ser durant el fatídic 2020 que Mariona Bosch i Oriol Ràfols van confirmar que compartien gustos literaris i que estaven disposats a llançar-se a la piscina de construir el seu propi catàleg. "L'Oriol ha publicat el llibre de viatges Del polze, la terra i treballa en una gran empresa –diu Bosch–. Jo he dedicat tretze anys de la meva vida al món editorial". Cràter publicarà el primer títol al novembre, Contes de la becada, de Guy de Maupassant. "De moment farem sis títols l'any, i començarem amb dues col·leccions –avança Bosch–. La primera és de narrativa breu, on hi haurà sobretot autors molt coneguts, estrangers i catalans, que van escriure fins a la primera meitat del segle XX. La segona és de literatura del jo". A la primera hi haurà, a més de Maupassant, l'anglès G.K. Chesterton i la portuguesa Florbela Espanca, fins ara inèdita en català. La segona arrencarà "amb un llibre molt personal d'August Strindberg, Inferno, on aprofundeix en els vincles entre bogeria i creativitat", i continuarà amb una antologia de la correspondència de Fiódor Dostoievski.

"Els lectors catalans coneixen les grans novel·les de Dostoievski, però no tenen tan present la veu personal i íntima de l'autor, que podran conèixer en aquesta correspondència dividida en dos volums", diu Bosch. Un altre subgènere que aquesta col·lecció explorarà serà el de la narrativa de viatges. "Més endavant també volem obrir una col·lecció de narrativa, una d'assaig i una de poesia", avança. A diferència de la recent erupció de La Palma, del cràter que han obert la Mariona i l'Oriol no en brollarà lava: només literatura, i de primera qualitat.

Al camí que comencen aquests nous editors s'hi afegirà, a principis del 2022, La Segona Perifèria, de Miquel Adam. Hi publicarà narrativa i no-ficció catalana i estrangera, dels segles XX i XXI.