Jo Nesbø: "Passejar pels carrers de Minneapolis és com recórrer els passadissos d'una institució mental"
L'escriptor noruec situa la nova novel·la als Estats Units, l'any en què va ser escollit Trump
BarcelonaL'escriptor Jo Nesbø (Oslo, 1960) no escriuria mai true crime perquè no li permetria fer una de les coses que més li agraden: reflexionar sobre dilemes morals i disseccionar la societat. En la seva última novel·la, Minnesota (Proa / Reservoir Books), amb traducció al català de Laura Segarra Vidal, es trasllada fins a la Minneapolis del 2016, justament l'any en què Donald Trump va ser elegit president dels Estats Units. Quatre anys després, a la ciutat de l'oest-mitjà, un policia blanc va matar l'afroamericà George Floyd.
"Els meus avis van créixer a Nova York i vaig passar molt de temps als Estats Units. Minnesota és l'estat on hi ha més immigració escandinava i, de jove, em va fascinar la comunitat noruega que hi viu perquè manté tradicions que a Noruega ja fa temps que es van oblidar", explica Nesbø en roda de premsa telemàtica. L'escriptor noruec té molts records d'infància dels Estats Units: "Era el somni americà, un lloc enorme que significava llibertat i l'oportunitat d'una vida millor. A poc a poc, però, també vaig conèixer la violència que hi ha en la cultura nord-americana i van aparèixer punts negres en l'horitzó".
Nesbø va passar un temps a Minneapolis preparant el llibre i es va amarar d'una ciutat on hi havia molt de malestar social pel tema de Floyd. "La violència ha format sempre part de la cultura dels Estats Units. N'hi ha molta a altres llocs, però a diferència d'Europa o d'Àsia, als Estats Units es considera que la violència forma part de la solució del problema i aquesta és una de les qüestions que exploro al llibre", assegura. En aquest sentit, l'escriptor noruec, no vol intentar convèncer ningú de res. "He intentat equilibrar les opinions. Hi ha un personatge femení que dorm amb una arma sota el coixí per sentir-se protegida i per mantenir ben lluny el seu pare, però després hi ha totes les xifres de morts per culpa de les armes". De fet, la novel·la comença quan un traficant d'armes pateix un intent d'assassinat a mans d'un franctirador solitari que s'esfuma i que, poc temps després, torna a matar.
Bob Oz, un nou policia
Les devastadores conseqüències que qualsevol pugui tenir una arma a casa són latents a tota la novel·la i marquen tant l'assassí com el nou policia creat per Nesbø: Bob Oz, que té alguns punts en comú amb el seu personatge més conegut, Harry Hole. "El Bob té molt èxit amb les dones, tot i no ser guapo, i beu molt, però no és un alcohòlic com Hole. Oz és igual de brillant com a policia, però és molt més divertit i té més sentit de l'humor. D'altra banda, el Bob ha viscut una tragèdia terrible, però emocionalment no està tan devastat com Hole", resum Nesbø, que també ha anunciat que l'any vinent publicarà una novel·la amb l'investigador noruec que tants èxits li ha donat. "Prioritzo les meves idees. En algunes ocasions, Hole hi encaixa i d'altres no. Tanmateix, estimo moltíssim en Hole", diu Nesbø, que tampoc descarta repetir amb Oz encara que, ara per ara, no entri en els seus plans.
L'escriptor escull situar la novel·la el 2016 amb tota la intenció, perquè l'arribada de Trump a la presidència dels Estats Units és un punt d'inflexió: "Era un país modèlic perquè, en molts sentits, allà va néixer la democràcia moderna, però ha anat derivant cap a una altra cosa que encara no sabem en què es convertirà. ¿Tindrem un tercer mandat amb Trump que derivarà en una semidictadura?", es pregunta Nesbø. "Sembla una broma que Trump, que es va fer famós pels diners que va heretar i per sortir en un programa de televisió, sigui president", diu, tot admetent que entre els votants de Trump hi ha molts escandinaus.
No és difícil imaginar Nesbø passejant per una Minneapolis no gaire acollidora, on pràcticament ningú bada pels carrers, l'oci es concentra als centres comercials i les bandes dominen alguns dels barris de la ciutat. A la novel·la, un dels personatges és un escriptor noruec que aterra intentant esbrinar què va passar amb Oz. "Era la manera de deixar clar que qui escriu és algú que no pertany a aquella cultura. Per molt temps que passis en un lloc, no en formes part. Quan vaig estar a Minneapolis era com si estigués passejant pels passadissos d'una institució mental, veient el trist estat en què es troba la salut mental als Estats Units", reflexiona.
A la ciutat nord-americana, Nesbø també va quedar fascinat per la cultura entorn de la taxidèrmia. "Vaig visitar galeries d'artistes que utilitzen la taxidèrmia per fer obres d'art amb animals que col·loquen en situacions molt humanes. És una forma narrativa i vaig decidir incorporar-la a la novel·la, també perquè quan entrava en un local de taxidèrmia tenia la sensació d'entrar en una església: tot era molt solemne i hi havia molt de respecte, com quan s'acomiada a algú en un enterrament", assegura l'escriptor, que estrenarà l'any vinent una sèrie a Netflix sobre Harry Hole, i també les pel·lícules La casa de la nit i Sang a la neu. "M'he implicat moltíssim en tots aquests projectes. Si no surten bé, en soc responsable", afirma.