"El revisor no em deixava baixar del tren perquè sabia el meu pecat"

"Sé més bé què costa enfilar-se a un tractor que pujar o baixar les escales del metro", reconeix Antoni Pladevall. Nascut a Taradell el 1961, l'autor no ha deixat d'aprofundir en "la psicologia de personatges que viuen envoltats de terres, arbres i recs" en novel·les com Terres de lloguer (Columna, 2006) i La papallona negra (Columna, 2009). "Des de petit vaig ser conscient que jo era una figura més del paisatge i que aquest paisatge, a més de mirar-me'l, em mirava ell a mi", recorda. Doctor en filologia clàssica, Pladevall ha estat catedràtic d'institut fins fa quatre anys. "Vaig començar a Berga, després vaig passar per Torelló i per Sabadell i vaig acabar a Vic –diu–. En un determinat moment hauria pogut donar classes a Taradell, però m'hi vaig resistir, perquè no volia trobar-me, mentre feia cua per comprar el pa, la mare d'una alumna que em retragués haver suspès la filla tot i que s'havia passat nits estudiant".

Ha calgut que passessin 25 anys des del seu debut com a novel·lista amb La lliça bruta (Galerada, 2001) fins que Pladevall no s'ha atrevit a fer realitat el seu desig inicial: publicar un llibre de contes. "Jo havia començat fent versos, l'obrador més important de la llengua, però la meva primera novel·la va néixer d'haver deixat córrer els contes que escrivia –explica–. Va ser un amic qui m'ho va desaconsellar". La recomanació no tenia a veure amb la qualitat de la proposta, sinó amb el format. "La novel·la li semblava un objectiu més noble", continua. Cinc novel·les i un llibre de memòries d'infantesa més tard –el magnífic El dia que vaig fer vuit anys (Columna, 2014)–, Antoni Pladevall "tanca el cercle" amb Aquesta nit passarà la guilla (Proa, 2026), que inclou una dotzena de narracions escrites des de La clau anglesa (Univers, 2020).

"El primer conte que vaig escriure va ser Frenada d'emergència, i el vaig fer a partir d'una crònica de Tura Soler a El punt Avui que parlava d'un pagès emprenyat amb les curses de cotxes. Com que li esveraven el bestiar, havia pres la decisió de tallar la carretera –diu–. L'home va haver d'anar a judici i va al·legar que se li havia calat el tractor amb la desbrossadora travessant la calçada". Al relat, el protagonista, l'Hilari de Valldeoriola ordeix un pla per aturar l'etapa del ral·li Legend les Corbes que ha de passar per davant dels seus terrenys. Hi llegim, en la prosa neta, rítmica i natural de l'autor: "Mentre el primer corredor baixa del cotxe i, sense tancar-ne la porta ni tampoc llevar-se el casc, es posa a caminar, les cames tremoloses i els ulls esbarriats, en direcció a la màquina que s'ha interposat de sobte en la ruta que feia cap a una victòria possible, el segon, paralitzat per l'espant, no es mou ni un centímetre del seient, que l'ha com aspirat i enganxat a l'escai, i, vençut per la impotència, amb les mans encara agafades fortament al volant, arrenca a plorar com una criatura petita".

Defensar-se gràcies a l'humor

L'autor d'Aquesta nit passarà la guilla assegura que "un dels elements nous que hi ha en aquests contes en relació a les novel·les prèvies és la mirada amable i desenfadada cap als fets". Potser per aquest motiu l'epígraf que encapçala el volum és de Pere Calders, i diu així: "L'humor és un element de legítima defensa davant la vida". La "mirada irònica i sorneguera" d'Antoni Pladevall impregna emocions com "la il·lusió i el desengany amorós, la perplexitat, la decepció, la nostàlgia, la ràbia, la humiliació i la fanfarroneria". Al conte que bateja el llibre hi apareix la vergonya d'un noi que ha de fer valdre que el seu pare ha matat la guilla per pidolar. A Tractat d'horticultura, un home madur descobreix un plaer tardà que el mateix Pladevall també comparteix: cuidar-se de l'hort. "És una manera de reivindicar la importància del retorn a la terra, i també de l'admiració per tot el que s'hi pot arribar a plantar", admet.

Dues de les peces més autobiogràfiques del conjunt són El vigilant ideal i Disset pessetes. "La primera aborda una de les meves debilitats de l'època universitària: la bibliofília –fa memòria–. Hi reconstrueixo com vaig trobar la primera traducció de l'Odissea d'Homer feta per Carles Riba i publicada en tres volums a l'Editorial Catalana el 1919". El títol de la segona peça remet al preu que costava el bitllet de tren que anava de Vic a Taradell-Montrodon el 1978. "Quan tenia 17 anys, el bitllet valia 17 pessetes! És la primera vegada que relaciono una xifra i l'altra", afirma l'autor. El protagonista del relat necessita arribar a Taradell després de l'última classe del dia, d'història de la filosofia, per treballar de manobre unes hores a l'empresa del cosí del pare. Com que el trajecte dura només cinc minuts pren la decisió d'estalviar-se el preu del bitllet i tancar-se al lavabo del tren. "Quan vaig obrir la porta poc abans d'arribar a l'estació de Taradell vaig veure un uniforme blau marí que m'esperava a fora –recorda anys després Antoni Pladevall–. El revisor no em deixava baixar del tren perquè sabia el meu pecat".

L'arc temporal que abasten els contes d'Aquesta nit passarà la guilla arrenca a finals dels 70 amb Disset pessetes i arriba fins al 2019, just abans de la pandèmia de covid. "Jo que soc fill de masovers he pogut veure com, en cinquanta anys, el sistema de vida pairal s'ha capgirat més que en diversos segles –admet l'autor–. Bona part de les històries remeten a les transformacions i tensions del món rural contemporani". Cada vegada que hi ha una manifestació de pagesos, Pladevall té clar de quina banda està: "Els pagesos sempre tenen la raó, no només perquè les seves reclamacions són justes, sinó perquè ens omplen la taula cada dia de bons aliments".