Fins ara, els lectors catalans que volguessin conèixer les peripècies d'Ulisses -l'heroi de la guerra de Troia que vol tornar a casa, el regne d'Ítaca- havien d'acudir a la traducció de Carles Riba. "Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim / errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre", hauria començat a llegir.

L'escriptor Joan Francesc Mira es va proposar traduir l' Odissea a partir d'una relectura del clàssic grec durant l'estiu del 2005. La seva versió es proposava "no embellir el text, ni intentar millorar-lo , ni pretendre fer-lo més poètic i més elevat ". És gràcies a aquestes intencions que el lector de l' Odissea que aquest divendres arriba a les llibreries es trobarà amb un text menys esponerós i arborescent que el de Riba: "Parla'm, oh Musa, d'aquell de mil cares, que féu mil viatges / quan arrasà el castell i la vida sagrada de Troia".

Igual que Riba, Mira ha optat per traduir un dels poemes fundacionals de la literatura occidental en vers. N'explica els motius a la introducció del volum: "Traduir Homer en prosa és del tot respectable, però mai no es podrà llegir -ni percebre, ni sentir- com una traducció en vers. Mai, de cap manera. I traduir Homer en vers significa, si és materialment possible (en algunes llengües segurament no ho és), reproduir els hexàmetres de l'original". Si Riba va seguir la traducció en alexandrins francesos de Victor Bérard, que "està més a prop de Corneille i de Racine que d'Homer", Mira ha apel·lat a l'hexàmetre clàssic, que "no és de cap manera estrany als ritmes de la llengua".

Ajustar-se a l'original "pot ser un acte d'alliberament i no una limitació", recorda Mira fent referència a unes paraules de l'últim traductor a l'anglès de l'obra, Edward McCrorie. És per aquest motiu que l'autor d' Els treballs perduts i Purgatori respecta "les paraules repetides, sobretot en final de vers" i prova de reproduir el " llenguatge formulari ", que permet identificar personatges a partir d'epítets i reiterant frases completes: "He procurat mantindre aquest ús formulari, no de manera mecànica i rigorosa, i ajustant-lo sovint (com en els versos grecs) a les exigències del ritme".

Mira destaca que l' Odissea és una "història humaníssima" i es demana si no és, "sobretot, una novel·la d'amor i aventures" de la qual, entre la multitud de personatges i escenaris que hi apareixen, n'acaba sobresortint el nucli familiar integrat per Ulisses, Penèlope i Telèmac. Ulisses protagonitza un periple llarguíssim per tornar de Troia a Ítaca en què ha de superar tota mena d'obstacles (els lotòfags, el ciclop Polifem, la bruixa Circe, el descens a l'Hades, els monstres Escil·la i Caribdis, el cant de les sirenes i els encants irresistibles de Calipso). Penèlope espera el retorn del seu marit des d'Ítaca, convençuda que segueix viu, i evita comprometre's amb cap dels pretendents que aspiren a casar-se amb ella i aconseguir regnar a Ítaca. Telèmac, aconsellat per la deessa Atena, marxa a buscar el seu pare, primer a Pilos i després a Esparta, mentre els possibles hereus al tron d'Ítaca li preparen una emboscada.

Hi hagi hagut o no un únic Homer, el cert és que la unitat i la forma final de l' Odissea -la dosificació de les intrigues, les estratègies narratives i la fragmentació temporal- estan tan ben resoltes que encara ara, vint-i-vuit segles després de la fixació del text a Atenes, la lectura del poema èpic és fluïda i emocionant. "La meua capacitat com a jutge literari és del tot elemental i subjectiva -escriu Joan Francesc Mira-, però un judici almenys sí que el tinc clar: que si d'aquesta literatura nostra, dita occidental, n'haguéssem de triar mitja dotzena d'obres essencials, o només tres o quatre, una en seria l' Odissea , i una altra la Divina Comèdia ". Mira és optimista pel que fa a la recepció de l'obra per part dels lectors d'avui: "No és del tot certa, en qualsevol cas, la creença que els lectors contemporanis de literatura han perdut l'art de navegar, ni que l'alé dels déus ja no bufa allà on solia. No hem perdut tota l'esperança, si Homer (o Dante) pot ser llegit encara d'una manera discretament extensa i renovada". Gràcies a la seva feina, Ulisses torna a emprendre el viatge cap a Ítaca.