BarcelonaRere l'aparent eclecticisme del festival Kosmopolis de reunir en una mateixa sessió una escriptora gallega, Berta Dávila, una cineasta catalana, Carla Simón, i un guionista "orgullosament xarnego", Eduard Sola, hi bategava un tema que els interpel·la a tots tres: l'exploració creativa dels vincles més íntims, siguin familiars, d'amistat o sentimentals.

"Crear un relat sobre nosaltres mateixos i explicar-nos és essencial, i trobo que no es fa tan sovint com caldria", ha explicat al CCCB Carla Simón, que ha ambientat la seva última pel·lícula, Romería, als escenaris gallecs on els pares de la protagonista, Marina, van ser feliços, però també van enganxar-se a l'heroïna. És un exercici de reconciliació familiar coherent amb Estiu 1993 (2017) i Alcarràs (2022). "La memòria familiar que no tenim i no sabrem mai és un dels temes que més em preocupa –ha dit–. D'altra banda, els records es van transformant per la teva pròpia conveniència a mesura que passa el temps. Romería m'ha servit per alliberar-me de la idea que la veritat no existeix. He arribat en un punt en què ja no sé què m'he inventat i què va passar de debò", ha confessat.

"La literatura et permet connectar amb la veu íntima d'algú altre de forma molt clara", ha precisat Berta Dávila. Si a Els éssers estimats (Les Hores / Destino, 2024) explora com una dona es troba, cinc anys després d'haver estat mare, davant el dilema de decidir si vol tornar a ser-ho, a La ferida imaginària (Les Hores / Destino, 2023) lligava la història de dues parelles de germanes que s'han distanciat i que estan a punt de presenciar el primer eclipsi solar que es podrà veure al nord de Galícia en molt de temps. "Sovint treballes amb materials que tenen una arrel autobiogràfica, i llavors t'obligues a ser rigorosa amb els fets, però potser ets més fidel a tu mateix quan endreces el món des de la ficció", ha assegurat Dávila.

"La meva autoria està més amagada que la vostra, perquè normalment em truquen i em demanen que escrigui un guió sobre un tema concret, però, així i tot, el que acaba sortint té moltes coses de mi i del que conec", ha dit el prolífic Eduard Sola, que a l'última gala dels premis Gaudí es va definir com a "orgullosament xarnego" mentre recollia el guardó al millor guió per Casa en flames, la pel·lícula dirigida per Dani de la Orden (2024). "Hi ha gent que m'atura pel carrer i em diu que he escrit sobre la seva mare: fins aquí arriba el poder de la ficció. Si hi ha cap mare en qui pensava quan escrivia Casa en flames i altres pel·lícules que he escrit era la meva", ha recordat.

Guiats pel periodista David Guzmán, els tres creadors han abordat també qüestions com la interrelació entre l'estil i els temes dels seus llibres i pel·lícules. També sobre la presència de la maternitat en les seves creacions. "Està molt codificat el que sembla que hagis de sentir, quan ets mare", ha reconegut Dávila. Simón ha abordat la maternitat tant a Estiu 1993 com a Romería des del punt de vista de la filla. "Soc mare des de fa tres anys i aquesta qüestió sortirà tard o d'hora en el que faig –ha dit–. El segon dia de ser mare t'adones que fins llavors no en sabies res. Ens falta molta reflexió col·lectiva sobre aquest tipus de vincle. Ara mateix estic plena de contradiccions, intentant treballar, conciliar i maternar. Celebro cada vegada que algú escriu coses dolentes sobre la maternitat, perquè em fa sentir millor", ha afegit la cineasta. També Sola, igual que Simón i Dávila, està en plena criança. "Si la meva filla té febre i tinc una reunió de feina, li dono Apiretal i quan fa efecte la porto a l'escola –ha admès Sola, provocant les rialles de l'auditori–. Si rieu és perquè tots ho heu fet alguna vegada", ha conclòs.