BarcelonaDurant molt de temps, l'escriptora gallega Berta Dávila (Santiago de Compostel·la, 1987) sentia que un llibre li rondava per dins. A Illa Decepción (Galaxia, 2020) havia explorat la pèrdua, però convivia amb la sensació que li havia quedat pendent parlar dels fills que no es tenen, de l'impacte de la maternitat i de la dona que es deixa de ser quan es converteix en mare. Tot plegat va portar-la a escriure Os seres queridos (Xerais, 2022), que ara Les Hores publica en català amb el títol Els éssers estimats amb traducció del gallec d'Eduardo Velasco. El nou llibre de Dávila és la història d'una dona a qui la maternitat ha transformat sobtadament i l'ha empès a replantejar-se la naturalesa dels seus vincles.

"Abans d'escriure'l em preguntava amb quines paraules podia abordar aquest tema, com podia parlar d'una qüestió que és a l'agenda sense caure en llocs comuns. Aquest era el gran repte", explica l'escriptora, que també és autora de La ferida imaginària (Les Hores, 2023) i ha estat guardonada amb premis com el Xerais 2021 i el premi de la crítica de Galícia 2023. Dávila era conscient que explorar els racons més foscos de la maternitat "implicava, com diu Rachel Cusk, passar a la part del darrere de l'avió", però això no la va frenar. "Necessitava escriure sobre les parts més estranyes de l'experiència de ser mare i vaig decidir fer-ho a través d'una protagonista que té un relat sobre l'elecció", assenyala.

El dilema d'aquesta dona —que al llibre no té nom— arriba cinc anys després del naixement del seu fill: s'ha quedat embarassada inesperadament. Concebre el primer fill no va ser-li fàcil ("va resultar un projecte enormement tècnic", escriu Dávila) i, malgrat tot, quan arriba el segon decideix avortar. "En una mare recent tot ho ha d'ocupar la felicitat. En aquest lloc, no vull tornar-hi", diu la protagonista per justificar-se. La decisió la porta a recordar com va viure els primers mesos de la maternitat i com tot el que havia imaginat no s'ajustava amb la realitat.

"El llibre és un mirall de dos moments que tenen molt a veure amb el desig de ser o no ser una cosa", diu Dávila. Al títol original en gallec, l'escriptora juga amb els dos significats de queridos (estimats, però també desitjats) per fer referència "als éssers volguts o no volguts, al fet que aquest segon fill vingui o no vingui", detalla: "La maternitat va lligada a un vincle de molta dependència que mai havia experimentat abans, o almenys d'aquesta manera". La protagonista queda governada per la culpa i el penediment i, sovint, es diu a si mateixa que no és bona mare o que no és la mare que hauria de ser. "Està en un moment de màxima vulnerabilitat, de qüestionament propi perquè totes les seves accions repercuteixen en un altre. Té la sensació que hi ha un objecte de puericultura precís per a cada culpa concreta. No solucionen cap problema logístic, en general en aquella etapa no es necessiten tantes coses, però donen resposta a aquest sentiment de ser fal·lible, a la possibilitat de l'error humà", destaca Dávila.

La mirada sobre les altres mares

Mentre demana hora en una clínica privada per avortar, l'àvia de la protagonista emmalalteix i mor. La situació la trasbalsa especialment perquè, des que ha tingut el fill, la relació amb l'àvia ha pres un altre significat. "La maternitat transforma la comprensió que tenim sobre les altres dones que han sigut mares i àvies. Fins aleshores les enteníem com a filles, després passem a entendre-les una mica més com a mares", apunta l'escriptora, que concep el personatge de l'àvia "com la primera mare de la cadena" i algú "amb qui ja no és possible dialogar".

Formalment, Els éssers estimats es pot llegir com unes memòries en primera persona sobre la maternitat. L'escriptora va concebre el llibre com una novel·la de ficció, però va voler-la vestir amb aires d'autobiografia per donar volada a l'ambigüitat. "M'agrada que la novel·la no sembli una novel·la, escriure ficció que no sembli ficció. És un llibre sense un conflicte dramàtic i amb un tema molt central", assenyala l'autora, a qui li va sorprendre la rebuda dels lectors quan va publicar-ne l'original en gallec. "De sobte es van començar a generar debats sobre qüestions que no apareixen a la novel·la, com ara la conciliació o la lactància —recorda—. El tema va devorar la novel·la, però el llibre va servir de pretext per parlar de coses que estaven enterrades sota el concepte general de maternitat".