BarcelonaFreida McFadden no és el seu nom real, sinó un pseudònim. Hi ha certa controvèrsia sobre si en les seves poquíssimes aparicions, gairebé sempre per videotrucada, va amb perruca per preservar la seva imatge i intimitat. Sigui com sigui, l’escriptora nord-americana arrasa, sobretot amb les novel·les de la sèrie The housemaid (L'assistenta en les traduccions publicades en català per Rosa dels Vents). Segons Penguin Random House, McFadden porta més de nou milions d'exemplars venuts, els seus llibres s'han traduït a més de quaranta idiomes i se n'han adquirit els drets per a l'adaptació al cinema i la televisió.

La misteriosa novel·lista ha triomfat amb històries de crims escrites en primera persona i, sobretot, amb la Millie, una assistenta una mica tèrbola i no gaire sincera. Com en tota novel·la d’intriga, els finals són inesperats i, sense fer espòilers, a les novel·les de McFadden qui la fa la paga. Ningú s'escandalitza per embrutar-se les mans amb una mica de sang. McFadden explicava en una entrevista al Washington Post que algunes de les seves històries s’inspiren en situacions d’assetjament que va viure a l'escola i a l'institut. "Quan m'enfado per una situació injusta, escric per tornar-m'hi d’una manera que en la vida real no podria", explicava.

Filla d'un psiquiatre i una podòloga, McFadden va créixer a Nova York i, de petita, llegia molt. Quan li va tocar anar a la universitat va dubtar entre matemàtiques i medicina i, al final, es va decidir per la segona opció. No tenia gaire confiança en el seu futur com a novel·lista i es va fer metgessa especialitzada en trastorns cerebrals. Mare de dos fills, té un gat negre i viu en una casa gran i vella davant del mar, a prop de Boston. Això és el que explica. A partir d’aquí, no ha dit mai quants anys té ni si té cap assistenta que hagi inspirat les seves novel·les.

Mentre estudiava medicina va escriure dues novel·les, i totes dues van ser rebutjades. A partir d’aquell moment va decidir autoeditar-se. "El meu objectiu no era ser famosa, només posar el meu llibre a les mans dels lectors. Només volia tenir un llibre físic a les mans. I quan vaig fer-ne un, vaig voler fer-ne més", explicava al mitjà nord-americà. En algun moment, la història dels seus inicis recorda la d’una superheroïna: de dia era metgessa i de nit escrivia amb una identitat falsa. Després de l'èxit ha anat dedicant més hores a l'escriptura, i només treballa atenent pacients un dia a la setmana.

Metgessa de dia, escriptora de nit

La primera novel·la que es va autopublicar, el 2013, va ser The devil wears scrubs [El diable porta bata], que combinava la seva vida hospitalària amb tocs autobiogràfics. A partir d’aquell moment, es va anar definint el seu estil: thrillers protagonitzats per dones amb feines ordinàries i problemes domèstics –un cap tòxic, una relació que fa aigües, infertilitat– que acaben embolicades en situacions límit.

Tot va canviar quan el segell digital Bookouture va publicar L’assistenta (Rosa dels Vents), tot i que no es va deixar convèncer fàcilment: el seu primer impuls va ser dir que no, perquè anant pel seu compte ja li anava bé i li agradava tenir el control, però al final va accedir-hi i el llibre es va publicar l’abril del 2022. Va estar 83 setmanes a la llista d’Amazon i 60 a la del New York Times, i l'edició en català també s'ha enfilat al capdamunt de les llistes dels més venuts. La tèrbola Millie ha protagonitzat molts llibres més i ja ha entrat en milions de llars. Com la Millie, altres dels personatges que ha creat McFadden són una mica salvatges i inestables. Les aventures de les heroïnes de McFadden són omnipresents a Amazon –on ocupa sovint el número 1 en format Kindle– i també ven molt en paper, tant en llibreries com en supermercats. Tot i l’èxit aclaparador, Freida McFadden es manté darrere un pseudònim. La seva identitat real continua oculta, evita aparicions públiques i ni tan sols fa actes de firma de llibres. Les entrevistes i les videotrucades la incomoden.

Als fans, que es descriuen a si mateixos com a McFans, els encantaria poder veure més l'escriptora que tant adoren. La conviden a casaments, graduacions i festes d'aniversari i la veuen com a una amiga, encara que no sàpiguen el seu nom ni hagi aparegut en cap celebració. El que sí que té clar la dona que s'amaga darrere el nom de Freida McFadden és que les seves novel·les no tenen cap significat profund. Simplement té l'ambició que siguin entretingudes. Aparentment, ha trobat la fórmula perquè alguns les considerin addictives i en vulguin cada cop més.