Enmig d'un ambient educatiu enrarit, a les portes del 2026, any del seu centenari, es comença a recuperar la figura de Marta Mata i Garriga, mestra de mestres: Raimon Portell ha escrit el llibre que porta aquest títol, publicat per Rosa Sensat. Una injecció d'esperança per anar del millor passat a un futur possible.
Si dic que era la millor de Catalunya, pocs en dubtaran. Tenia un do i una gran força interior. I un somriure optimista. La seva mare, Àngels Garriga, s’havia format a l’escola de mestres de la Mancomunitat amb Alexandre Galí, Artur Martorell, Rosa Sensat, Pau Vila, Pompeu Fabra i Carles Riba, i després havia treballat a l’Escola Baixeras, on amb 3 anys la Marta ja n’era alumna. Va seguir la mare al Grup Escolar Pere Vila, encara avui en funcionament davant de l’Arc de Triomf de Barcelona, obra de l’arquitecte Josep Goday, que anys després faria l’Escola del Mar, bombardejada per l’aviació feixista i que sembla que finalment es reconstruirà.
A la Pere Vila hi havia biblioteca (amb dues professionals, obria a la tarda per als adults del barri), sala de música, calefacció, sortien d’excursió a visitar museus, no es feien exàmens (els mestres feien un seguiment personal i intens de cada infant). Al complir els 12 anys, la Marta va passar a l’Institut Escola, a la Ciutadella, davant del Parlament. Dirigit per Josep Estadella, que coneixia tots els alumnes pel nom i cada dia els sortia a acomiadar a la porta, també hi va tenir de mestra Angeleta Ferrer, filla de Rosa Sensat. Amb el pare mort i la mare depurada com a mestra (per les seves creences religioses), el 1938, en plena guerra, la família envia la Marta al camp.
Després de la guerra, la mare torna a ser depurada, ara per catalanista, i la Marta contrau tuberculosi: quatre anys de malaltia al mas familiar de Saifores, cal Mata, els dos primers al llit. L’assisteix el metge Cinto Reventós, oncle del futur polític socialista Joan Reventós, amb qui l'uniria una sòlida amistat. Aprofita la malaltia per llegir molt i estudiar anglès. I s’arrela a la terra. Es va fent pagesa: gallines, raïm, foc a terra a la cuina... Tot combinat amb l’afició als llibres i amb una colla de nens del poble que cada tarda es reuneixen a Cal Mata, on ella els explica contes i els fa fer tota mena d’activitats: teatre, natura, lectura, tertúlies, jocs, escacs, música... Els acaba portant en tren a Montserrat i Empúries.
Alexandre Galí, Artur Martorell i Pau Vila la visiten a Saifores. Decideix estudiar pedagogia per lliure a la universitat. Dos cops per setmana baixa a Barcelona. S’incorpora de bibliotecària a l’escola Talitha. Amb el temps, veu que falten bons mestres i el 1961 engega al mas de Saifores el Primer Congrés de Pedagogia Barata. El mateix any s’implica en la creació de la revista Cavall Fort, ella que tant havia llegit el Patufet, i en col·leccions de títols en català a Vicens Vives i La Galera, i impulsa dibuixants com Fina Rifà i Pilarín Bayés. El 1965 crea l’Escola de Mestres Rosa Sensat, que fins al 1969 rep suport econòmic de Jordi Pujol.
A la mort de la mare, el seu germà Josep, l’hereu, li cedeix cal Mata, que converteix en casa de colònies i refugi seu. Als anys 70 organitza per a la UAB una escola de mestres oficial i amb la Transició entra en política (PSC) i s’implica en l’impuls de l’escola pública catalana. Diputada, regidora d’Educació a Barcelona (nomenada per l’alcalde Maragall) i senadora, el seu prestigi i la seva "suau tenacitat" (així la descrivia el ministre Maravall) aconsegueixen que la Generalitat de Pujol no faci una doble xarxa d’escoles en català i en castellà, sinó una única amb el català com a llengua vehicular. El 1983 organitza el I Congrés de Moviments de Renovació Pedagògica. I viatja arreu del món per conèixer noves experiències: Israel, l’URSS, els EUA (Nova York, Chicago, San Francisco), Finlàndia, Dinamarca, el Nepal, Polònia, Itàlia... També amb el seu cotxe per Catalunya i Espanya. "Cada nen és una sorpresa i això pot engegar a rodar qualsevol teoria", creu la Marta, sempre convincent, apassionada, amb la ment oberta i un llenguatge planer. La millor mestra de mestres.
