És d’agrair el darrer article de Carlota Gurt en aquest mateix diari sobre la concentració de la propietat en el sector editorial. El debat que posa sobre la taula al voltant dels grans, els petits, els independents, els oligopolis i la cultura catalana és tan important que és bo començar-lo i estaria bé fer-lo tranquil·lament i presencial. Per necessari, perquè segur que en podem aprendre i, sobretot, per arribar a conclusions rigoroses que ens permetin treballar per una cultura ambiciosa i amb futur.
Crec que si Gurt hagués continuat l’article, si hagués explicat la història sencera que ella comença, quedaria tot clar en un moment i ens estalviaríem la resposta. Com que menciona Abacus com si fos un dels oligopolis (un despropòsit: facturem en llibres uns 25 milions d’euros en un mercat de 400 milions: no som un oligopoli) aprofito per dibuixar la història sencera perquè així ajudi a situar un debat que cal que sigui seriós i així ens permeti construir el futur i deixar de mirar-nos de reüll.
70 anys després dels fets que menciona Gurt en el seu article, Paramount, empresa propietat de Larry Ellison, amic íntim de Donald Trump, ha comprat Warner Bros per 100.000 milions d’euros amb l’ajuda directa del president dels Estats Units per controlar políticament la CNN, entre altres cadenes, i ho ha fet amb diners de les monarquies del golf Pèrsic posant en greu risc la diversitat i la llibertat d’expressió en el camp audiovisual a escala global.
Mentrestant Twitter ha estat comprada per Elon Musk per 40.000 milions de dòlars amb l’objectiu declarat de canviar el resultat de les eleccions als Estats Units i contribuir a l’extensió de la ultradreta.
Al mateix temps Amazon invertia a Europa més de 320.000 milions d’euros que li han permès facturar en venda de llibres milers de milions a part de destruir el teixit comercial i sobretot moltes llibreries de tot Europa.
La suma de milions, amb aquestes tres operacions empresarials, puja a 460.000, que és tot el PIB de Catalunya, País Valencià i Illes del 2025. Aquesta és la batalla dels oligopolis que, efectivament, impacta en la nostra cultura: els 460.000 milions –que, d'altra banda, són només un exemple– que estan acabant amb la diversitat, la pluralitat, la creativitat, la iniciativa individual i col·lectiva, aquí i arreu del món; aquest és el problema i no els 25 milions que factura Abacus.
En el mateix període, els grans grups editorials que controlen el mercat a l’estat espanyol –Planeta (2.000 milions de facturació) i Penguin Random House Mondadori (4.000 milions) que tenen quasi el 50% del mercat–, han reduït la quota de català mentre, simultàniament, anaven comprant les editorials més emblemàtiques en llengua catalana: 62, Pòrtic, La Campana, Periscopi, La Magrana…
I tot això, aquesta pinça a escala global que té un clar impacte local ha provocat que avui el món editorial català estigui més empobrit, sigui més precari, pagui pitjor als creadors, als traductors, als treballadors, que les editorials independents i les llibreries independents tinguin un equilibri econòmic just i no facin les inversions que necessiten. Quan Carlota Gurt es queixa que no s’apliquen les tarifes, o quan denunciava en un article anterior que els llibreters no li pagaven les presentacions, va d’això, de la fragilitat en què viuen les indústries culturals en un país amb una llengua minoritzada tenallada pels reptes que ens planteja la globalització i els oligopolis de veritat.
I aquest és el repte que afrontem des d’Abacus. Contribuir a resoldre l’equació que ara mateix ens planteja la globalització i la concentració empresarial en el camp dels continguts. Ni més ni menys. Pot ser un repte impossible, però hi creiem i ho intentem amb totes les forces. Som una institució que té la confiança d’un milió de socis cooperativistes, creada el 1968 per una gent que tenia màxima ambició en moments molt més difícils i que ens inspiren a treballar fort per dotar de més múscul empresarial i econòmic la cultura i la llengua catalana.
És per això que treballem per aglutinar el màxim de talent al voltant del nostre projecte cooperatiu preservant la personalitat i la independència de cada projecte. Ho saben els editors i editores que han vingut de la Galera, d’Ara Llibres, d’Arcàdia, de Viena, de Navona, de la Bernat Metge, d’Univers, però també les llibreries independents com la 22 de Girona o la Quart Creixent de Palma i altres que ja treballen amb nosaltres per millorar la fortalesa del seu projecte i en un marc d’independència total. També ho fem en el camp audiovisual creant sèries, pel·lícules, programes de televisió i també en el camp de l’educació, per exemple, oferint extraescolars gratuïtes a milers de nens i nenes el darrer any i mirant com podem tornar a ser el màxim d’útils possible als mestres del nostre país.
Abacus és un projecte petit (142 milions de facturació total) que vol ser gran per servir la cultura catalana en el context de la globalització.
I ho volem fer amb un model de propietat cooperatiu perquè creiem, i fa molts anys que hi creiem, en el poder de la societat per poder construir alternatives econòmiques que fan el món millor.
Potser som ingenus, potser no ens en sortirem, però crec que estarem d’acord que si hem de corregir coses millor parlar-les i anar acumulant energia per combatre els oligopolis de veritat.
Estaria bé parlar-ne seriosament. N'hi ha ganes.
