Barcelona"No tiris l'Ulisses per la finestra com dius que vols fer", demanava James Joyce al poeta i crític Robert McAlmon el març del 1922, setmanes després que la seva novel·la hagués estat publicada. L'autor irlandès, que ha passat a la història de la literatura gràcies, en part, a aquesta fita desmesurada, polimòrfica i revolucionària, s'anticipava a una de les reaccions que el llibre provocaria en els lectors: el rebuig. Una de les primeres invectives la va llançar Virginia Woolf, definint-la com "l'obra d'un obrer autodidacte", "d'un escrupolós universitari que es grata els grans".

És un joc literari genial o una broma de mal gust, l'Ulisses? Una acrobàcia textual sense precedents o més aviat un malson per als lectors? Va ser Sylvia Beach qui finalment, després de més set anys de feina per part de l'autor, va posar en circulació des de la llibreria Shakespeare and Company de París la primera edició de la novel·la el 2 de febrer del 1922. Un segle després, l'obra de Joyce continua sumant adeptes a la seva causa, també a Catalunya, on ha tingut una repercussió sostinguda, potser encara massa poc coneguda, des de fa més de nou dècades.

Tot i que no va ser el primer a parlar de Joyce a Catalunya, Josep Pla va escriure un article a La Publicitat el febrer del 1927 on elogiava l'escriptor i, concretament, l'Ulisses, que qualificava de "rècord històric de curiositat" perquè seguia "un dia completament vulgar" del seu protagonista, Leopold Bloom. "Tant Josep Pla com Carles Soldevila van ser prou astuts per veure que Joyce generava escàndol i els va inspirar novel·les com Relacions (1927), en el cas de Pla, i Fanny (1929), en el cas de Soldevila", recorda Teresa Iribarren, professora de la Universitat Oberta de Catalunya, que ha dedicat diversos articles a l'influx català de Joyce. "Un element extraliterari de la importància primerenca de Joyce va ser el polític –continua–. Tenint en compte que era irlandès, que el país s'havia independitzat el 1921 i que abordava les tensions amb el colonialisme anglès, l'interès va arribar de seguida, igual que va passar a Galícia".

"Justícia no significa altra cosa que menjar-se l'un a l'altre. Això és, després de tot, la vida", es pot llegir en un dels primers fragments traduïts de l'Ulisses al català. Va aparèixer el febrer del 1930 a Hèlix, revista d'avantguarda de Vilafranca del Penedès. La signava Manuel Trens. "El llibre de Joyce és irreverent, però és precisament un capellà, que es podria sentir interpel·lat per la crítica que l'autor fa a l'Església, qui prefereix fer passar per davant la vàlua literària del text", explica Iribarren.

Joaquim Mallafrè recorda que el seu primer contacte amb Joyce va ser un fracàs. A finals dels anys 50 en va comprar l'edició argentina, la primera que es va publicar en castellà (1945): "La novel·la estava prohibida pel règim, aleshores", diu. A principis de la dècada dels 70, quan ja era professor a la Universitat Rovira i Virgili, va traduir-ne un fragment i el va ensenyar a Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany. El van esperonar a continuar la feina.

"Hi vaig dedicar set anys, els mateixos que Joyce a escriure'l –explica–. Va ser una aventura apassionant, que em va servir, entre altres coses, per reconnectar amb la llengua popular reusenca. El món de Joyce és ple de frases, acudits i escatologia curiosament universals, als quals vaig trobar equivalències en el meu entorn més proper". Per publicar la novel·la el 1981 es va fer una campanya de mecenatge que va rebre un centenar d'aportacions que sumaven un milió de pessetes. Hi van posar diners, entre d'altres, Pasqual Maragall i Albert Ràfols Casamada. La va posar en circulació Leteradura, i es va convertir en un dels llibres més venuts aquell Sant Jordi. De la primera edició i les dues reimpressions de la novel·la se'n van arribar a vendre 15.000 exemplars.

Fins l'any 2006 es creia que la traducció íntegra de l'Ulisses de Joaquim Mallafrè era la primera que s'havia fet en català. Una descoberta del filòleg i professor universitari Alberto Lázaro a l'Arxiu General Administratiu d'Alcalá de Henares (on hi ha els expedients de la censura franquista) va permetre saber que n'existia una d'anterior, del 1966. El traductor era Joan Francesc Vidal Jové. "Tenia por de trobar-me una versió que, per poder passar la censura, rebaixaria les tintes dels passatges més explícitament eròtics, dels jocs de paraules malsonants i de la crítica a l'Església. No va ser el cas", diu Teresa Iribarren, que va examinar el mecanoscrit mesos després.

Feta a partir de la versió francesa, va ser un encàrrec d'un editor barceloní, Antonio Herrero Romero. "Pretenia que Vidal Jové acabés la traducció en quatre mesos –continua Iribarren–. Ho va aconseguir en set". Es tracta, en paraules de la professora, d'una traducció "molt expressiva", "en un català molt genuí", "potser menys fidel a l'experimentació lingüística de l'autor, però en benefici d'una major comprensió del text". El llibre no va veure mai la llum. Hauria estat la primera traducció de Joyce publicada a l'Estat, avançant-se una dècada a la de José María Valverde (1976, Lumen).

Enrique Vila-Matas és un dels vuit integrants de l'Orde del Finnegans, que van impulsar el 2008 l'editor Malcolm Otero Barral i l'escriptor Eduardo Lago. Cada 16 de juny, el grup es reuneix a Dublín per celebrar el Bloomsday, el dia que es commemora anualment la novel·la de Joyce. Han publicat dos llibres, l'últim dels quals va ser Lo desorden (Alfaguara, 2013), i van escollir Finnegans com a nom –protagonista de l'última obra de Joyce, Finnegans Wake (1939)– perquè tots ells defensen "la via literària de la dificultat". Vila-Matas, a més, va ambientar tota una novel·la a la capital irlandesa, Dublinesca (Seix Barral, 2010), on un editor crepuscular hi viatjava per celebrar un funeral en honor a Paddy Dignam, "l'home del nas vermell" que és enterrat al sisè capítol de l'Ulisses.

Va ser Magüi Mira qui va encarnar Molly Bloom per primera vegada a Barcelona en la versió escènica que va preparar José Sanchis Sinisterra. Era el novembre del 1979, a l'Institut Britànic. Més de dues dècades després, Rosa Novell va recuperar el monòleg final de la novel·la a la sala Artenbrut (2000). L'única versió que se n'ha representat en català fins ara, La nit de la Molly Bloom, va arribar el 2018, a la sala Muntaner, interpretada per Àngels Bassas. "Molly reivindica la sexualitat femenina en la maduresa en una societat plenament catòlica –recorda–. És un text revolucionari. Després de 16 anys casada amb Leopold, critica la hipocresia del matrimoni. Han arribat a un punt de la convivència en què els dos accepten les infidelitats de l'altre". Bassas va estrenar el monòleg el 2018, i mentre assajava, Artur Trias, director de l'obra, li va fer notar que li havia canviat la veu. "Vaig agafar un registre més dolç per parlar de la vida d'algú que ha hagut de renunciar a la carrera de cantant lírica pel fet d'haver-se casat i de tenir una filla", diu.

El 2016 va néixer a Barcelona l'escola Bloom, impulsada pels escriptors Borja Bagunyà i Lana Bastasic, que a més d'oferir cursos d'escriptura creativa proposa seminaris sobre literatura apocalíptica, sagues islandeses o la relació entre psicoanàlisi i el fet d'escriure. El nom del centre homenatja Leopold i Molly Bloom de l’Ulisses. “Teníem clar que volíem un nom de personatge, no un autor –comenten els fundadors–. Ens prenem la literatura com una festa, igual que Joyce, i també, igual que ell, volem ser rigorosos”. Tenint en compte la devoció per l'autor, no és estrany que sigui des de l'escola Bloom que s'impulsa, cada 16 de juny, una jornada d'homenatge a Joyce. Professors, alumnes i seguidors de l'irlandès es vesteixen com els personatges i reciten fragments de l'obra o de creació pròpia. L'epicentre de la celebració és la llibreria Calders del barri de Sant Antoni.

"No tenia una predilecció especial per Joyce, però l'encàrrec de traduir l'Ulisses que em van fer des de Funambulista era tot un repte", diu Carles Llorach-Freixes. L'editorial madrilenya no li va posar cap pressa, i el traductor i professor hi va acabar dedicant "entre 6 i 7 anys". Publicat el 2018, el nou Ulisses en català vol facilitar que el lector corrent es pugui aproximar a la novel·la gràcies a la introducció i les notes del traductor.

"Quan una novel·la es converteix en tema escolar o universitari costa que, qui l'ha estudiat, hi vulgui tornar –assegura Llorach-Freixes–. És veritat que hi ha capítols de l'Ulisses que costen d'empassar i que és difícil identificar-te amb els personatges, però es llegeix i es disfruta d'una manera especial, com passa amb una altra novel·la amb fama de difícil, el Tristram Shandy". Al traductor el va sorprendre que Joyce tingués tanta fe en el que escrivia. "Una vegada, segurament en broma, va veure el fill d'un treballador i va dir: «Aquest serà un lector del meu Ulisses»", recorda.

L'Ulisses està format per 250.000 paraules i té un vocabulari que supera els 30.000 mots. Un d'ells és sunphone, que es podria traduir com a solofon o telèfon solar. Xavier Duran, químic i divulgador científic, aclareix d'on surt la paraula: "Sembla una ocurrència, però té a veure amb el fotòfon, un invent d'Alexander Graham Bell que no va prosperar, i que consistia en la transmissió del so a través de rajos de llum".

Duran ha escrit llibres com La ciència en la literatura (Universitat de Barcelona, 2015), on planteja un recorregut històric per la presència de conceptes científics en l'obra literària de més d'un centenar d'autors, entre els quals hi ha Dante, Pessoa, Francesc Trabal i Kazuo Ishiguro. "L'amplitud de temes que interessaven a Joyce era molt gran, i entre ells hi havia la física i les matemàtiques", afirma Duran. A l'Ulisses ressonen també les teories d'Albert Einstein: "És una novel·la en què passen moltes coses en un únic dia i en un espai relativament ampli, la ciutat de Dublín –explica–. Les experiències de Bloom i els altres personatges poden ser vistes com una visió modificada de les teories espai-temps d'Einstein, que Joyce ja devia conèixer quan va escriure l'obra".

Lumen ha tornat a posar en circulació a finals de gener la traducció castellana de Valverde, amb pròleg d'Andreu Jaume. Les reedicions catalanes trigaran una mica més. La de Funambulista arribarà a mitjans de febrer. També Navona ha anunciat –sense precisar encara la data– que rellançarà la versió de Joaquim Mallafrè, que va ser reeditada per última vegada el 2013 a Labutxaca.

La gran sorpresa podria arribar aviat, si Teresa Iribarren aconsegueix tancar la publicació de la traducció de Joan Francesc Vidal Jové. "La transcripció del text està feta, la neta de Vidal Jové hi està d'acord, estem pendents d'un ajut i un mecenes manresà està disposat a fer-hi una aportació econòmica. Ara només falta trobar editorial", diu.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic per adquirir l'Ulisses', traduït per Joaquim Mallafrè, o l''Ulisses', en versió de Carles Llorach-Freixes, a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.