Barcelona“Un estereotip que circula sobre els propietaris de llibreries els descriu com a éssers impacients, intolerants i antisocials”, escriu Shaun Bythell, propietari de The Book Shop, la segona llibreria de vell més gran d’Escòcia. A Diario de un librero (Malpaso, 2018), Bythell repassa tot un any de feina desmitificant el seu ofici i, alhora, retornant-li una dignitat quasi heroica. Entre les anècdotes més divertides del llibre destaca la conversa entre l’autor i un home enfundat en un impermeable que li demana: “Quina és la seva especialitat?” L’autor li respon: “Els llibres”. L’home replica: “Amb mi no es faci el llest”. “I per què no?” La conversa es continua degradant fins al punt que un ajudant de Bythell ha de fer fora el visitant.

Diario de un librero és una de les últimes novetats en clau memorialística sobre llibreries. Se suma a l’ Informe de lectura (Comanegra, 2017) que van fer Abel Cutillas i Isabel Sucunza després de tres anys rere el taulell de La Calders, al barri de Sant Antoni de Barcelona, i a Mi maravillosa librería (Periférica, 2015), en què Petra Hartlieb reconstrueix el periple de marxar d’Hamburg fins a Viena per obrir-hi, amb el seu marit, la llibreria que tots dos somiaven tenir. Hi ha, també, llibres dedicats a llibreries mítiques, com ara La librería más famosa del mundo (Malpaso, 2014), en què Jeremy Mercer repassa la història de la Shakespeare and Company de París, i les memòries d’Adrienne Monier Rue de l’Odéon (Gallo Nero, 2011), ambientades a La Maison des Amis des Livres amb convidats il·lustres com Joyce, Beckett, Prévert, Hemingway i Proust. A mig camí de les memòries i l’assaig, Jorge Carrión proposa un itinerari per algunes de les millors llibreries del món, des de la vella Bertrand de Lisboa fins a Hatchards (Londres), passant per Ávila (Buenos Aires), Bozzi (Gènova), City Lights (San Francisco), Librairie des Colonnes (Tànger) i Strand (Nova York). Librerías (2013) s’ha traduït a tretze llengües.

A Tafanejar. Llibreries del món (Més Llibres, 2017), Henry Hitchings va reunir el testimoni de disset escriptors de tot arreu perquè parlessin de les seves llibreries predilectes. Elif Shafak aproximava els lectors a Istanbul, Yiyun Li a Pequín, Juan Gabriel Vásquez a Bogotà i Jordi Puntí recordava en quin poble d’Osona comprava llibres de segona mà a pes en una botiga excavada a la roca de la muntanya.

Només de ficció

Entre els llibreters de ficció destaquen el jueu Mendel, de Stefan Zweig (a Petita crònica, publicat per Ela Geminada), el suspicaç Karl Konrad Koreander de La història interminable de Michael Ende (1979) i El llibreter assassí de Barcelona, en què el bibliòfil Ramon Miquel i Planas va reconstruir el 1928 l’existència d’un monjo que es dedicava a la venda de llibres molt preuats i va acabar embogint. Sense marxar de Barcelona cal mencionar “el cementiri de llibres oblidats”: la desapareguda llibreria Canuda va inspirar L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón, el 2001. Una de les llibreries més singulars de la història de la literatura, amb tot, tresca amunt i avall: és La llibreria ambulant, de Christopher Morley, que va aparèixer en anglès el 1917, editada recentment en català per Viena.