Com he viscut la Fira del Llibre de Guadalajara?

BarcelonaMés d'una seixantena d'autors catalans han viatjat fins a Mèxic per representar Barcelona a la 39a Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, en què la ciutat és convidada d'honor. Deu dels participants resumeixen el seu periple a l'altra banda de l'Atlàntic en primera persona.

"La participació de Barcelona a la FIL ha estat un gran anunci per a la literatura catalana, per a la ciutat i per a la nostra cultura: s'ha aprofitat molt bé aquesta bala que teníem a la recambra. A més dels actes, que estaven molt ben organitzats i han anat de meravella, destacaria la trobada amb nois i noies en un institut, que em va posar la pell de gallina. Recordo que m'esperaven entre 150 i 200 alumnes en una aula i em feien preguntes sobre les novel·les meves que s'havien llegit. No eren ni una ni dues, sinó... sis! Esperaven la trobada molt motivats, com si fos un gran esdeveniment. Hi havia noies que s'havien passat nits sense dormir, nervioses per fer-me una pregunta sobre els meus llibres o sobre la carrera que havien de seguir per arribar a ser escriptores.

L'últim dia vaig presentar la traducció de Diagonal Manhattan, publicada per Destino México. Hi havia molta gent i un gran interès mediàtic: vaig arribar a atendre vuit mitjans mexicans importants. Totes aquestes experiències tan positives donen sentit a la feina que fem".

"Des de Soldados de Salamina tinc la fortuna de comptar amb molts lectors a Mèxic. He viatjat molt, i no és tan habitual que això passi: quan el 2016 van donar el Cervantes a Eduardo Mendoza, Javier Rodríguez Marcos va escriure un article on es preguntava «quién es Mendoza» perquè no se'l coneixia prou. A diferència del que diuen, hi ha molt d'aïllament entre Espanya i Llatinoamèrica.

És el segon cop que viatjo al país aquest any. Hi vaig estar de gira al juliol per presentar El loco de Dios en el fin del mundo (Penguin Random House, 2025), i ara he visitat la fira, que juntament amb la de Buenos Aires i la de Bogotà són les més importants de Llatinoamèrica; no n'hi ha cap de comparable al nostre país. Per a mi era important tornar-hi perquè l'any passat, el dia abans d'agafar l'avió, va morir la meva mare i vaig haver de cancel·lar el viatge a última hora.

A Mèxic trobes veneració pels escriptors i per la cultura. Omples auditoris. La gent t'escolta amb entusiasme. Per tot arreu on vas et persegueixen les càmeres. Aquest any ha estat molt dolç per a mi: El loco de Dios en el fin del mundo ha estat entre els més venuts en països com França, Itàlia i Portugal, a més d'Espanya. Només a Mèxic n'he venut 25.000 exemplars. Per Sant Jordi vaig ser número 1: només dos dies abans havia mort el papa Francesc, el protagonista del llibre. Algú va dir que era una campanya de màrqueting que no s'havia vist mai abans, i algú altre va afirmar, amb malícia, que el Papa havia mort per culpa d'haver-me llegit".

"Una fira és un artefacte que es relaciona amb la cultura de forma diversa, fins i tot antagònica. Per un costat hi ha les polítiques culturals que inscriuen, és a dir, la mirada de la bastida política, en aquest cas de l’equip de Collboni, que ha fixat programa polític; per l'altre, hi ha la mirada sectorial-cultural, que és la de la direcció artística, en aquest cas de l’Anna Guitart, que ha fet una feina exhaustiva, intel·ligent i decorosa, un equilibri impossible, amb un tracte humà inigualable.

Malgrat el que diuen els odiadors professionals de les xarxes, que es pensen que una programació cultural és una quiniela en la qual han de constar tots els números, el programa ha estat molt complet, però me l’he perdut quasi tot, ja que vaig haver de fer el muntatge i inauguració d’una exposició enorme (Vindran les dones: 150 anys de lluites als carrers de Barcelona), 8 entrevistes, 2 conferències (una amb la poeta Susanna Rafart i una altra amb Joselo, del grup Café Tacuba, i el poeta i assagista Gabriel Ventura) i un pòdcast.

L’exposició ha estat un gran aprenentatge, hem treballat amb un equip fantàstic –i amb tarannàs diferents—, totes les hores que pot tenir un dia. El diàleg amb Rafart va suscitar molt d’interès; anàvem de les metàfores als protocols: si es tractava de dansar entre els dos conceptes, ho vam fer. L’altra conferència la vam fer davant de 300 adolescents fans del músic que ens acompanyava i alguns veterans.

He viscut les tres fires (Frankfurt, Buenos Aires i Mèxic) i et sents una mica el farcit de l’àpat en què les grans figures acaparen tota l’atenció, sobretot en fires més populars com aquesta dedicades més als lectors que a la indústria. Això no em fa canviar la muda ni el discurs. M’ho miro tot com una etnògrafa cultural i em diverteix. Sempre he pensat que l’èxit (el gros), és un efecte trist, artificial, que deshumanitza involuntàriament al seu protagonista".

"El primer cop que vas a la FIL tens la sensació d’estar vivint un Sant Jordi condensat en un pavelló gegant. Malgrat que aquesta era la meva segona visita, em va tornar a impressionar. Aquesta vegada no hi anava com a escriptor, sinó com a científic, i vaig experimentar l’interès per la divulgació d’un públic entregat que omplia fàcilment sales de 500 cadires i després no et deixava marxar sense passar per mitja hora de preguntes i signatures de llibres. Per uns moments em van fer sentir com una estrella del rock, com el Santi Balmes, amb qui vaig compartir una taula, que estava sempre envoltat d’un núvol de fans. Més val que no m’hi acostumi.

La intensitat de la FIL atabala, per això els autors busquen oasis on desconnectar una estona. Un dels més cobejats és la Sala dels autors, custodiada per vigilants que només deixen passar els que porten la identificació adequada. Hi ha sofàs còmodes, cafè i galetes de franc, i, sobretot, silenci. Com a veterà, vaig transmetre als meus companys de delegació un dels secrets més ben guardats: si ho demanes educadament, la senyora dels refrescos et serveix una copeta de tequila que té amagat sota el taulell. Algun poeta s’hi va aficionar especialment".

"Anar a Guadalajara a presentar la traducció al castellà de Fervor era, en si, un fet estrany per a mi, perquè defensar la novel·la en una altra llengua em feia sentir que no era obra meva. Aquesta sensació va arribar a un límit inesperat el dia que un periodista em va entrevistar i em va preguntar per un llibre que jo no havia escrit. Està justificat que això passés, perquè a Guadalajara tens la sensació de viure un Sant Jordi multiplicat per quatre.

Una cosa que m'ha sorprès és que els lectors tractin els autors com si fossin superestrelles. Quan he firmat exemplars de Fervor semblava que fos un cantant famós dedicant el seu últim disc. Fins i tot els periodistes s'emocionen: un em va demanar de fer-se una foto amb mi durant l'entrevista, com si jo fos la Britney Spears. Per a mi, que vinc de Barcelona, on la literatura es viu d'una manera més continguda, ha estat una experiència important".

"He estat a Mèxic diverses vegades per participar en festivals de poesia: a la capital, a Puebla, a Monterrey... Com que ja hi havia fet uns quants amics, a Guadalajara vam muntar alguns recitals al marge de la fira, a la qual he anat per presentar una antologia bilingüe publicada a l'Equador, Insinuando la incógnita. De la FIL m'ha agradat que hi hagués tots els gèneres literaris representats, i també projectes com Ecos de la FIL, en què et porten a un institut per parlar amb els alumnes. A mi em va tocar anar a un centre que hi havia en un entorn rural, a prop de les muntanyes. Em van tractar com a un rei, cosa que s'agraeix!

Anar a la FIL ha estat una bona oportunitat per explicar qui som i per dir que Barcelona és la capital de Catalunya. Per parlar de l'estat de la llengua, i de com la diglòssia se'ns està menjant. Tinc la sensació que uns i altres hem volgut ser didàctics i hem acabat fent feina d'ambaixadors culturals. És molt convenient, tenint en compte tal com estan les coses".

"Vaig arribar a Guadalajara després d'uns dies de promoció a Ciutat de Mèxic de les traduccions al castellà de les meves novel·les. Estic molt contenta amb la feina de les editores de Consonni, perquè gràcies a elles vaig poder fer presentacions i moltes entrevistes. A la fira vaig comprovar els efectes de la bona campanya de premsa prèvia a la capital.

El pavelló de Barcelona era esplèndid i la programació feia patxoca. He estat molt contenta d'explicar, al costat d'altres autores, com hem canviat el relat de les maternitats, amb la voluntat de mostrar com de complexes són i superar idees com la puresa i l'abnegació. M'ha agradat molt poder participar en l'acte de tirar benzina, metafòricament parlant, perquè l'obra de Montserrat Roig esclati arreu, tant en l'homenatge com en la gravació del pòdcast Amiga date cuenta.

Quan vaig anar a un institut d'un poble al costat de Guadalajara a parlar dels meus llibres em vaig trobar amb 300 alumnes que n'havien fet una lectura molt profunda i treballada. Sempre és molt gratificant el contacte amb els joves. I m'ha agradat poder tornar a fer pinya amb la colla de periodistes i autors catalans que corríem per la fira. M'heu fet molt feliç, de veritat!".

"A casa hem tingut una tardor moguda: amb la Meritxell Martí, el meu tàndem professional i també parella, primer vam viatjar a Nova York per presentar la versió americana d'Un sopar de por, després vam anar a un festival de literatura infantil a Islàndia –on l'any passat vam rebre el premi el millor llibre infantil– i, finalment, la Txell va fer un tour pel sud de França i jo un pels Països Baixos.

L'experiència a Mèxic ha estat molt positiva. Si la FIL hagués convidat Barcelona fa 10 anys, la literatura infantil i juvenil hauria estat absent del programa. Ara, per sort, ha estat diferent. Les vendes i les traduccions de molts autors han crescut i ens han posat al mapa. També cal agrair la sensibilitat de l'Anna Guitart, que fa anys que pica pedra per visibilitzar la literatura infantil i juvenil.

Una de les anècdotes més emocionants que m'ha passat és que em va venir a veure una família de Ciutat de Mèxic –els pares i les tres criatures– amb una maleta d'avió buida que volien omplir amb llibres nostres. Em vaig passar una hora sencera escrivint dedicatòries".

"M'ha colpit moltíssim, anar a la fira de Guadalajara, i ja l'enyoro. En només quatre dies de viatge, m'ha transformat. Passar tant de temps i tan lluny de casa amb escriptors i editors que coneixies de Barcelona et permet construir-hi una relació diferent. Primer vaig compartir una taula rodona sobre maternitats amb la Gemma Ruiz i la Begoña Gómez i després vam tenir una conversa amb la Fer Rivas. Va ser molt bonic veure que tenim tants elements en comú i tantes inquietuds. L'última tarda vaig participar en una sessió de literatura especulativa només amb autors llatinoamericans. Les mirades del públic i dels altres autors van enriquir i transformar els temes de Mammalia: la cerca de la identitat, la cosificació dels cossos femenins, la mercantilització de la reproducció...

L'entusiasme del públic mexicà és un altre dels elements que destacaria. No només hi ha molta gent, sinó que l'interès per la teva obra és enorme i sincer. El dia que marxava vaig decidir que no podia marxar sense anar fins al centre de la ciutat i passejar-m'hi una estona i practicar la meva altra gran passió: la fotografia. Van ser dues hores mirant-me els carrers i la gent amb la càmera. No les oblidaré mai".

"Un resum ràpid de la fira del llibre de Guadalajara és que hi ha tantes activitats que acabes esgotada. Vaig participar en una taula rodona sobre traducció i també al seminari organitzat per l'Institut Ramon Llull i l'Associació Mexicana de Traductors Literaris (AMETLI): les ponències van ser interessants, àgils i molt professionals. Em va sorprendre l'interès mexicà per l'experiència catalana. Ens preguntaven, per exemple, com vivim la diglòssia i el bilingüisme i quins llibres es tradueixen a Catalunya.

L'AMETLI i el Llull han fet molt de vincle aquests dies. Al final de les jornades hi va haver un sopar distès i divertit, una d'aquestes coses que queden fora de la fira però de les quals poden acabar sortint projectes interessants".