BarcelonaDesprés d'escriure tres thrillers protagonitzats per un Mosso d'Esquadra, Javier Cercas (Ibahernando, 1962) ofereix una singular variació al seu nou llibre, en què el detectiu és el mateix autor i l'investigat és ni més ni menys que el papa Francesc. El loco de Dios en el fin del mundo –publicat per Literatura Random House, després d'una etapa de l'autor a Planeta que va començar amb Terra Alta (2019)– explica el viatge de l'escriptor fins a Mongòlia com a part del seguici del summe pontífex amb l'objectiu de construir-ne un retrat aprofundit. "He tingut el privilegi de ser el primer escriptor a qui el Vaticà ha obert les portes perquè n'escrigués un llibre –assegura–. Quan em van fer la proposta, de seguida els vaig dir: «No saben que soc un tipus perillós?». Però ni així es van fer enrere. De fet, he tingut una llibertat absoluta per escriure el que he volgut. Ni tan sols han volgut llegir el llibre abans que es publiqués. L'únic que espero és que, un cop sigui llegit per part del Vaticà, no es decideixin a excomunicar-me".

Cercas creu que El loco de Dios en el fin del mundo és "una novel·la sense ficció i híbrida" com algunes que ha escrit en anteriors ocasions. Cita Soldados de Salamina (Tusquets, 2001), però també Anatomía de un instante (LRH, 2009) i El impostor (LRH, 2014). "Comparteix una idea que vaig intentar argumentar a l'assaig El punto ciego (LRH, 2016), i que és la següent: totes les novel·les que m'importen són policials, és a dir, al seu cor amaguen un enigma, una pregunta fonamental", diu. En aquest cas, l'enigma és "colossal": indagar en la resurrecció de la carn i la vida eterna. "La gran pregunta que he fet al papa Francesc era la mateixa que li hauria demanat un nen", admet. La formula de la següent manera: "La mare es trobarà amb el seu difunt marit quan es mori?", diu. "Li he plantejat aquesta pregunta sent profundament ateu, anticlerical i un laïcista militant –continua–. De fet, escriure El loco de Dios en el fin del mundo m'ha fet encara més anticlerical que abans".

Un Papa contra el poder

En aquest punt, Cercas "coincideix plenament" amb el papa Francesc. "Jorge Mario Bergoglio és el primer papa jesuïta, llatinoamericà i també el primer que escull un nom, Francesc, que remet a la bogeria –explica–. Francesc d'Assís s'autodenominava el boig de Déu. Al llibre, acompanyo el Papa fins a la fi del món, Mongòlia, un país amb 3,5 milions d'habitants on el catolicisme compta amb menys de 1.500 fidels". Cercas recorda que un dels punts controvertits de l'actual Papa és que considera "el clergat el càncer de l'església". "Per a Francesc, el clergat no ha de ser superior als fidels –afirma–. Pot trobar-se al davant del ramat de fidels, al mateix temps és dins seu i fins i tot al darrere, però en cap cas es troba per sobre. Els mals venen d'aquest malentès. Els abusos sexuals que s'han donat en el si de l'església, per exemple, són en el fons abusos de poder". El segon aspecte que ha fet guanyar enemics al papa actual ha estat la seva visió crítica del poder: "Quan el poder polític s'uneix amb l'església venen les catàstrofes. El missatge del cristianisme és subversiu. El poder no li pot donar suport. Només cal recordar Jesucrist, que va ser castigat perquè era un revolucionari que podia moure les masses".

Cercas explica que va abandonar "la droga del catolicisme" arran de la lectura de San Manuel Bueno, mártir, de Miguel de Unamuno, i de La Gaia Ciència de Friedrich Nietzsche: des de llavors, va substituir l'"opi del poble" –en paraules de Karl Marx–, per "drogues alternatives": "La més potent, eficaç i duradora ha estat la literatura, però n'he consumit moltes més, entre les quals hi ha l'alcohol, el tabac, la marihuana, l'haixix i la cocaïna –escriu al llibre–. Tanmateix, des de fa un temps la que més m'excita, a banda de la literatura, és córrer".

L'escriptor ha dedicat gairebé dos anys a les 500 pàgines del volum. "La fe ha de ser una espècie de superpoder, perquè per creure en la resurrecció de la carn o per anar a fer de missioner s'ha d'estar una mica sonat–diu–. Quan finalment pregunto al papa Francesc si la mare es trobarà amb el pare quan es mori, em dona una resposta del tot inesperada. Per saber-la, només es pot fer una cosa: llegir la meva novel·la".