BarcelonaDes de fa uns anys, David Moragas (Almoster, 1993) espera que arribi l'octubre per fer vacances. Aquest 2024 està tenint un estiu especialment mogut: ultima els detalls per poder començar a rodar el seu segon llargmetratge –després de la bona rebuda del seu debut, A stormy night (2020)– i es troba en plena promoció de Fervor, la novel·la que acaba de publicar a La Magrana. Amb l'excusa de rememorar la història amb el seu últim crush, un narrador que ronda la trentena s'endinsa en les particularitats de l'amor homosexual a la Barcelona d'avui, contraposant-lo amb les experiències del seu germà –que està a punt de casar-se amb la parella de tota la vida– i les conseqüències de la separació dels pares. Àgil, divertida i ben travada, Fervor és un dels millors debuts de l'any, en què ressonen veus mil·lennials intrèpides com les de Sally Rooney, Tao Lin i Bryan Washington. La novel·la, per cert, la va recomanar fa uns dies l'actriu Bruna Cusí a l'ARA.

Com és que Fervor, en comptes de ser el guió per a la teva propera pel·lícula, és una novel·la?

— La resposta és molt senzilla: la història d'un jove gai de Barcelona explicada en català no hauria trobat pressupost.

Per què?

— És una qüestió demogràfica. En l'àmbit estatal hi ha uns recursos limitats per fer cinema, i si a més vols rodar en català és més difícil. La indústria creu que una història d'amor gai es dirigeix a un públic gai. Si els catalans representem el 15% de la població d'Espanya, i d'aquests un 7% són homosexuals, és molt arriscat finançar una pel·lícula que parli de nosaltres.

En un parell de mesos has esgotat la primera edició de la novel·la.

— Perquè el nínxol que ens assigna la indústria no és tan real com sembla. Tant A stormy night com el curtmetratge Demà ho deixem (2022) van tenir una rebuda molt bona.

Ara mateix fas guions per a Netflix i ets professor a la Universitat Pompeu Fabra, però has escrit històries des d'adolescent, oi?

— Vinc d'un poble de 1.300 habitants, Almoster, on dedicar-se a escriure no era la cosa més habitual. Vaig estudiar Comunicació Audiovisual perquè creia que seria més viable explicar històries en imatges, però als 18 anys vaig guanyar un parell de premis literaris a Reus que em van permetre comprar-me l'ordinador amb què durant molt de temps he escrit.

El narrador de Fervor coneix el Bernat, el seu crush, en una xerrada al CCCB d'Eva Illouz en què parla d'amor, un dels seus temes estrella.

— Estimar malament ho hem fet totes les generacions... però continuem estimant. Eva Illouz en parla des d'una perspectiva més propera a la sociologia. Jo m'hi he volgut aproximar des de les vivències personals d'una sèrie de personatges, influït per la psicoanàlisi. Fa anys que vaig a teràpia i durant molt de temps em sentia malament quan explicava les meves preocupacions sentimentals al psicoanalista mentre hi havia problemes molt més greus al món. Ell em deia que em donés permís per sentir el que jo sentia.

La novel·la ens mostra que hi ha amors fracassats en totes les generacions.

— Amors fracassats i amors tòxics! Una història com la de Romeu i Julieta, tan representada i romantitzada, mostra els efectes d'estimar malament. I una pel·lícula tan popular com Notting Hill també és una manifestació d'un amor bastant tòxic.

El protagonista es pregunta si l'amor per a tota la vida que buscaven els pares és possible ara.

— Ens hem criat amb un model de felicitat que ja no podem replicar. Una pregunta que em faig sovint és per què continuem treballant tant, els joves. A diferència del que passava amb la generació dels nostres pares, amb el que guanyem no podem construir gaires projectes de futur.

"Als trenta, la mare tenia dos fills, un pis hipotecat i la certesa que el Miquel i jo tindríem sempre menjar a taula. Jo tinc una aspiradora", llegim a Fervor.

— Sovint llegim crítiques als joves perquè busquen el plaer immediat de les xarxes socials o de sortir de festa, i sovint busquem això perquè la resta no ens ho podem permetre.

Els personatges de la teva novel·la han de compartir pis. El Bernat, que viu a Gràcia, observa com "els nens de casa bona de Sant Gervasi [...] gentrifiquen el barri".

— Són coses que estan passant. El lloguer no me'l paga escriure novel·les, fer pel·lícules indie ni donar classes, sinó feines fantasma. Quan comences a col·laborar amb una plataforma com Netflix t'adones d'on són els diners, ara mateix.

El protagonista de Fervor es pregunta per què en una relació homosexual és tan freqüent que tot el que "s'apropi a la cura, a l'afecte o a la responsabilitat afectiva queda relegat a la narrativa del compromís".

— Naveguem amb molta por pel compromís i, a la vegada, a la mínima mostra d'afecte per part d'algú amb qui compartim afinitats n'esperem el màxim compromís, com si fóssim víctimes de la nostra pròpia vulnerabilitat. Això és una cosa que he detectat molt en el món gai: o tens un sexe completament desvinculat del compromís, o en el moment en què inicies una mica de vincle, llavors ja es posen expectatives de parella.

Es té tendència a planificar la visita a l'Ikea per decorar la casa massa aviat?

— El problema és quan les expectatives entre un i altre són molt diferents. El narrador de seguida compra una tovallola al Bernat perquè quan vagi al seu pis en tingui una. El Bernat no ho arriba a fer.

Però tampoc li crea falses expectatives, oi?

— Exacte. És supermaco, el Bernat: sempre diu les coses de cara, no té necessitat de mentir. El Bernat no comparteix una visió tan conservadora de l'amor com la que té el protagonista, però això no vol dir que estigui malament.

De fet, el Miquel, el germà del protagonista, es casa per l'església amb la nòvia i se'n va de viatge de noces a una illa grega, des d'on envia fotos de postes de sol perfectes prenent daiquiris.

— Des del conformisme, el Miquel pot ser igual de feliç que el protagonista. La novel·la planteja dos camins per arribar a la felicitat: un seria el que segueix la norma, i l'altre es troba després de sentir-se perdut.

L'amistat amb el Gerard sobreviu als daltabaixos sentimentals.

— Totalment. Fervor és una oda a l'amistat. Comencen sent amics, després comparteixen escenes íntimes, i més endavant el protagonista confessa, en un moment de descens als inferns, que tot el que té són els homes a qui ha follat. No és ben bé així. Amb el Gerard podran continuar veient-se i rient de tot mentre mengen croquetes.