Malestar al món cultural i polític per la nova beca literària de l'Ajuntament de Barcelona
ERC i Junts demanen la retirada de la beca de 80.000 euros per a autors llatinoamericans, i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana considera que "agreuja la situació actual de precarietat professional" dels autors catalans
Barcelona / Guadalajara (Mèxic)L'anunci per part de l'Ajuntament de Barcelona d'una nova beca literària per a autors llatinoamericans fet a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara ha aixecat polseguera al món cultural i polític català. A les queixes per part d'escriptors com Núria Cadenes i Melcior Comes s'hi ha afegit l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i, finalment, el malestar polític: tant Esquerra Republicana de Catalunya com Junts per Catalunya n'han demanat la retirada. Per part de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde de Cultura, Xavier Marcé, ha explicat a Guadalajara que se li fa difícil "veure una polèmica en aquest assumpte". Segons Marcé, el que s'ha de fer és examinar "l'aposta pel català en relació a la globalitat d'iniciatives i no només per aquesta acció puntual".
Estupefacció i oposició
L'AELC expressat la seva "preocupació" davant la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona de posar en marxa "una beca literària adreçada exclusivament a autors llatinoamericans". L'associació diu que la proposta "exclou els autors dels Països Catalans" i, per tant, "agreuja la situació actual de precarietat professional dels escriptors". També subratlla que l'anunci de la beca no especifica quines llengües tindran prioritat per accedir-hi. "Qualsevol convocatòria que menystingui les llengües indígenes de l'Amèrica del Sud i Mesoamèrica, i òbviament el català, no farà sinó insistir en els processos de minorització que pateixen aquestes llengües", diu l'AELC, que lamenta que es tracti d'una "mesura unilateral, no consensuada i ni tan sols compartida prèviament amb les entitats autorals". Per tot plegat, l'associació demana al consistori que "retiri la beca i dediqui íntegrament la dotació prevista a la creació en llengua catalana", alhora que insisteix que "la llengua catalana no compta amb més institucions que les catalanes per garantir-ne el foment, la difusió i la continuïtat".
Batejada com a Narrar Barcelona i amb una dotació de 80.000 euros, la nova beca literària anunciada aquest diumenge per part de Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, ofereix a un escriptor llatinoamericà l'estada de tres mesos a la capital catalana per "establir un diàleg amb la ciutat" i que en surti una obra inèdita basada en aquesta experiència "amb un estil lliure i propi", que es publicarà en català i en castellà. La beca està promoguda amb la col·laboració del Consorci de Biblioteques de Barcelona i la Casa Amèrica Catalunya. La previsió és posar-la en marxa al gener. Del total de la dotació, 20.000 euros seran en concepte d'honoraris, 17.000 euros per a despeses en dietes d'allotjament, transport i manutenció, i 43.000 euros pels drets d'explotació de l'obra, gestió, traducció, distribució i comunicació.
Quines beques tenen els catalans?
L'anunci de la beca ha generat discrepàncies i queixes entre alguns escriptors catalans, entre els quals hi ha Melcior Comes i Núria Cadenes, que han lamentat no disposar dels mateixos recursos per a la creació d'autors locals. També l'han criticat alguns grups polítics, que n'han demanat la retirada. El president del grup municipal de JuntsxBCN, Jordi Martí Galbis, ha subratllat que davant l’actual emergència lingüística les ajudes del consistori "han de prioritzar els escriptors en llengua catalana i el català". La presidenta del grup republicà, Elisenda Alamany, ha dit que "de la mateixa manera que un turista que ve uns dies no pot ser capaç d'entendre-la, cap escriptor pot representar la identitat i l'ànima de Barcelona fent un Erasmus de tres mesos pagat per l'Ajuntament".
Quines opcions de beques tenen els autors catalans? L'Ajuntament de Barcelona ofereix les beques Barcelona Crea, amb una dotació de 6.000 euros cadascuna. S'hi poden acollir creadors de diferents àmbits –des de les arts escèniques fins a la música, la literatura i la traducció–. Dins d'aquestes hi ha les beques de creació literària Montserrat Roig, a les quals es pot optar escrivint en català o castellà. El 2025 se'n van concedir 27 a escriptors com Pol Guasch, Ramon Mas, Marta Marín Dòmine, Carla Gracia i Marta Pessarrodona.
La Institució de les Lletres Catalanes té quatre línies d'ajudes a autors i traductors que escriuen en català. La més ben dotada és una beca per a autors consolidats: s'ofereixen 50 beques de 10.000 euros. També hi ha beques per a 6 autors novells, de 3.000 euros.
Els escriptors catalans també poden optar a les ajudes que concedeix l'Institut Ramon Llull (que és un consorci integrat per la Generalitat, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona) per dur a terme residències internacionals d'un mes de durada en centres amb els quals té un acord de col·laboració, a Suïssa, Nova York (2 places), Berlín (2 places) i Itàlia (en aquest cas és musical). Es tracta de subvencions en espècie per cobrir l'allotjament, la manutenció i el cost de les activitats de la residència, i el viatge es pot cobrir amb una altra subvenció de mobilitat. El Ramon Llull ha destinat aquest 2025 un total de 27.692 euros per les estades dels sis creadors catalans. Les beneficiades d'aquest any són Marta Carnicero, Andrea Genovart, Marta Pera Cucurell, Mònica Batet, Marina Sáez i Maria del Mar Grimalt. Els autors no cobren ni un euro del Llull i, en la majoria de casos, tampoc de les residències. A banda d'aquests acords del Llull, hi ha altres residències internacionals per a escriptors, que tampoc són remunerades. En algun cas excepcional, els centres estrangers que han seleccionat els seus projectes els paguen uns honoraris d'uns 600 euros.
En el cas de la residència Faber d'Olot, sí que se subvenciona en espècies creadors estrangers i locals de totes les disciplines (189 artistes, aquest 2025) que venen a treballar a Catalunya, en períodes de 7-10 dies. Se'ls ofereix allotjament, mitja pensió i activitats, i es demana la seva participació en algun acte de retorn a la comunitat. En cap de les ajudes catalanes es tracta d'un encàrrec per treballar un tema concret, sinó en el projecte literari propi.
La posició de l'Ajuntament arran de la polèmica
Xavier Marcé ha dedicat unes paraules a l'impuls de la beca arran de la polèmica. "L'aposta pel català des de l'Ajuntament de Barcelona és molt clara —ha dit—. A més de les beques Montserrat Roig, que tenen un pressupost anual de 150.000 euros i que fa deu anys que van ser creades, tenim una residència per a escriptors a Vil·la Joana i treballem amb el Gremi d'Editors en Llengua Catalana per donar encara un impuls més gran a La Setmana del Llibre". Marcé també ha recordat que "tal com es pot comprovar amb el programa" que han portat a Guadalajara, "el 70% d'autors escriuen en català" i que, amb motiu de la participació a la FIL, el consistori ha apostat "per una política de traduccions del talent català", perquè vol que "els autors que escriuen en aquesta llengua arribin al conjunt del món".