Mor als 87 anys Alfredo Bryce Echenique, referent de la literatura llatinoamericana
L'escriptor peruà, autor d''Un mundo para Julius', era un dels últims exponents del boom llatinoamericà
BarcelonaL'escriptor peruà Alfredo Bryce Echenique, un dels últims exponents del boom de la literatura llatinoamericana, ha mort als 87 anys, segons han avançat aquest dimarts la Casa de la Literatura Peruana i la Càtedra Vargas Llosa a través de les seves xarxes socials, i ha confirmat després l'escriptor peruà Jorge Eduardo Benavides. Bryce Echenique va escriure novel·les com Un mundo para Julius, La vida exagerada de Martín Romaña i Reo de nocturnidad, que el 1998 va guanyar el Premio Nacional de narrativa. Quatre anys després es va endur el premi Planeta per El huerto de mi amada, i el 2012 va guanyar el premi de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara com a "gran cronista de la vida" amb una prosa "plena de bon humor, sentit satíric i un registre de l'oralitat fantàstic".
Bryce Echenique va estar molt vinculat a Barcelona, on va viure intermitentment després de la seva marxa del Perú el 1984, alternant la seva residència amb Madrid. L'autor peruà, a més, va publicar gran part de la seva obra a l'editorial Anagrama, i va ser un dels escriptors representats per l'agència de Carmen Balcells, a qui ell considerava "la millor agent literària del món". "La meva carrera no seria igual sense la Carmen, si jo he escrit els meus llibres va ser pel seu suport", va afirmar.
Nascut a Lima el 1939 en una família de banquers i descendent d'un president del Perú, Bryce Echenique va estudiar dret al seu país abans de marxar a França per fer estudis de literatura moderna a la Sorbona, a París. A la ciutat francesa es va guanyar la vida com a professor d'espanyol i va escriure la seva primera novel·la, Un mundo para Julius, que es va acabar publicant el 1970 amb gran èxit: el 1972 va obtenir el Premio Nacional de literatura del Perú i el 1974 el premi a la millor novel·la publicada a França. La novel·la, sobre la infància del fill solitari d'una família benestant de Lima i el seu despertat als rigors de la vida adulta, el va convertir en un dels noms clau del boom llatinoamericà de l'època que integraven autors com Vargas Llosa i García Márquez, també representats per Carmen Balcells.
El que està considerat el més europeu dels autors del boom va passar també llargues temporades a Itàlia i Alemanya durant els anys 70 i es considerava "un solitari que viu amb una companyia excel·lent i un pessimista que vol que tot surti bé". A Guadalajara, quan va recollir el premi de la Fira del Llibre, va assenyalar que la seva obra estava "marcada per la vida" i es va desmarcar d'altres autors llatinoamericans que "es quedaven a l'Amèrica Llatina molt tancats en un territori".
Una de les seves novel·les més aplaudides és La vida exagerada de Martín Romaña, del 1981, una mena de crònica sentimental de l'exili parisenc dels intel·lectuals llatinoamericans, que forma un díptic amb El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz, del 1985. A finals dels 90 tanca el seu periple europeu per instal·lar-se novament al Perú; d'aquesta etapa de retrobament amb el món de la seva infància i joventut són títols com Reo de nocturnidad (1997), La amigdalitis de Tarzán (1999) i el recull de contes Guía triste de París (1999). El 2002 torna a Barcelona i publica la comèdia romàntica El huerto de mi amada, la guanyadora del premi Planeta, que segueix els vaivens sentimentals del protagonista des de la Lima dels anys 50 a l'Europa de principis dels 70.
Memòries i polèmiques
En l'obra de Bryce Echenique cal destacar també la seva producció memorialística, que arrenca el 1993 amb Permiso para vivir, primer volum de les seves antimemòries i resum melancòlic i agredolç d'un primer mig segle de vida apassionant, en què confessava la preocupació constant per "arribar tard" a tot arreu: a la literatura, per haver estudiat abans dret, i al boom llatinoamericà, que ja defallia quan ell es va donar a conèixer. En el segon volum de les antimemòries, Permiso para sentir, es reflectia la seva decepció amb el Perú que troba en el seu retorn al país de finals dels 90.
En els últims anys de l'escriptor, el seu prestigi literari es va veure tacat per la polèmica suscitada per l'acusació de plagi d'una quinzena d'articles periodístics publicats en diaris espanyols i catalans. De fet, el 2009 un tribunal peruà el va condemnar a pagar més 50.000 euros en concepte de plagi, cosa que va provocar protestes quan la Fira del Llibre de Guadalajara li va concedir el seu premi honorífic. Jorge Volpi, un dels membres del jurat, va dir que Bryce Echenique havia estat premiat "per les seves novel·les i contes, no pel periodisme".
