BarcelonaDesenes d'escriptors, editors, agents i llibreters catalans estan desembarcant a Mèxic, on del 29 de novembre al 7 de desembre se celebrarà la 39a edició de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, la segona fira del sector editorial més important del món, només superada per la de Frankfurt. La presència de Barcelona com a ciutat convidada d'honor –amb un 80% d'autors que escriuen en català i un 20% en castellà– és un bon moment per analitzar quina literatura catalana es llegeix al món i en quines llengües, quins són els punts forts del sector i quines assignatures pendents hi ha de cara al futur.

Si s'examina amb atenció la base de dades TRAC de l'Institut Ramon Llull, que recull gairebé 8.000 traduccions publicades en 74 llengües, s'arriba a tres conclusions vistoses. La primera és que la literatura catalana que el món vol llegir no té gaire a veure amb les llistes de llibres més venuts. La segona, que el castellà continua sent, a molta distància, la llengua a la qual es tradueixen més llibres escrits en català. La tercera, que un dels gèneres amb una demanda creixent innegable per part d'editors d'arreu és la literatura infantil i juvenil.

El repte d'arribar a Llatinoamèrica

És difícil saber quin percentatge de les traduccions actuals es pot trobar a les llibreries

Segons el TRAC, en el període 2014-2024 hi ha hagut 1.121 traduccions al castellà de literatura catalana. La segona llengua amb més traduccions d'obres catalanes durant l'última dècada és la italiana (289), seguida de la francesa (277), l'anglesa (236) i l'alemanya (124). "Que hi hagi tantes traduccions al castellà té diversos significats. Significa, per exemple, que aquesta llengua continua sent la gran porta d'entrada a l'Estat, encara que no puguem precisar quin és el percentatge de vendes als territoris de parla catalana i el percentatge de vendes a la resta del país –avança Izaskun Arretxe, directora de l'Àrea de Literatura de l'Institut Ramon Llull–. En relació amb el mercat llatinoamericà, les traduccions hi poden arribar de dues maneres: o bé distribuïdes per les editorials que les han publicat a l'Estat, o bé en edicions fetes per editorials llatinoamericanes". Dels autors que seran a la FIL de Guadalajara en representació de Barcelona com a cultura convidada, n'hi ha que ja es podien llegir en edicions publicades a Espanya (la gran majoria: Marta Orriols, Xavier Bosch, Sílvia Soler, Regina Rodríguez Sirvent...) i d'altres que hi presentaran novetat a Mèxic, com és el cas de Xavier Mas Craviotto, de qui l'editorial de la Universidad Veracruzana ha apostat per la novel·la La pell del món.

"És molt difícil saber quina implantació i repercussió tenen els llibres que arriben a Llatinoamèrica –adverteix Arretxe–. És un mercat fragmentat en diversos països, que a més són molt diversos entre ells. Hi ha editors que s'interessen per publicar algun autor i es troben que els drets de traducció estan venuts per llengua i no per territori. Aquest detall impedeix que els comprin". En el cas contrari, quan un llibre està lliure i el vol publicar una editorial mexicana, colombiana o argentina, el traductor sovint vol mantenir els trets lingüístics d'aquell territori. "Calculem que al voltant del 7% dels llibres de literatura catalana que es poden llegir al mercat llatinoamericà està traduït expressament per a algun dels seus territoris", continua la directora de l'Àrea de Literatura de l'Institut Ramon Llull. Les traduccions al castellà han crescut notablement durant l'última dècada: si el 2014 eren 60, la xifra s'enfilava fins a 97 el 2019 i encara augmentava més el 2024, fins a 133. Les dades provisionals del 2025, quan encara queda tot el desembre per comptabilitzar, pugen fins a 119 traduccions, entre les quals hi ha les últimes novel·les de Ferran Torrent i Mònica Batet, assajos de Marina Garcés i Josep Ramoneda i el teatre reunit de Josep Maria Miró.

La internacionalització creixent de les escriptores

Dels cinc autors més traduïts els últims cinc anys, quatre són dones

"Si miréssim l'històric de traduccions, Mercè Rodoreda sortiria al capdamunt de la llista, i hi hauria autores força traduïdes, com ara Carme Riera i Maria Barbal, però la majoria de noms serien d'home", continua Arretxe. Entre els autors més traduïts hi ha clàssics contemporanis com Salvador Espriu (amb 159 traduccions) i Josep Pla (108), També autors encara en actiu com Jaume Cabré (128), Andreu Martín (101) i Quim Monzó (98). Rodoreda els supera a tots, amb 226 traduccions a una quarantena llarga de llengües. Hi ha, però, un cas menys conegut que encara acumula més traduccions que l'autora de La plaça del diamant, i és l'escriptora i il·lustradora badalonina Rocío Bonilla, sobretot gràcies a la sèrie de llibres infantils protagonitzats per la Minimoni.

"Bonilla ha aconseguit 248 traduccions, una xifra espectacular, i només en els últims 5 anys ha aconseguit 151 traduccions –comenta Arretxe–. Entre els autors més traduïts entre el 2021 i el 2025 n'hi ha molts que es dediquen a la literatura infantil i juvenil". Jaume Copons, autor de sèries d'èxit com l'Agus i els monstres i Bitmax & co, suma 82 traduccions; Elisenda Roca, 40, i Meritxell Martí, 38. "La participació de la cultura catalana a la fira de Bolonya el 2017, especialitzada en llibre infantil i juvenil, va ser un punt d'inflexió important en aquest sentit –afegeix la directora de l'Àrea de Literatura de l'Institut Ramon Llull–. Un detall que fa créixer notablement les traduccions de literatura infantil i juvenil és que molts dels autors escriuen sèries de llibres i que, per tant, la seva obra conté més títols que els autors de literatura per a adults". En aquest últim apartat crida l'atenció que bona part dels autors més traduïts (Irene Solà, Eva Baltasar, Jaume Cabré, Marta Orriols) no acostumen a encapçalar el rànquing de les llistes de llibres més venuts. "Això passa arreu –assegura Arretxe–. En la recepció d'un llibre hi influeix l'obra en si però també l'autor i la seva capacitat d'arribar als lectors a través de xarxes socials, mitjans de comunicació i clubs de lectura. El que connecta amb els lectors d'altres països potser no és el que ven més en els llocs d'origen, i les sensibilitats literàries també varien d'un lloc a un altre".

Una altra dada destacable és la presència majoritària d'escriptores a la llista dels autors més traduïts des del 2021. Rocío Bonilla ocupa la primera posició (151); Irene Solà, la tercera (44) –l'única escriptora de novel·les per a adults–; la quarta és per a Elisenda Roca (40) i, en cinquè lloc, hi ha Meritxell Martí (38). El segon lloc és per a Jaume Copons, amb 82 traduccions. "La internacionalització de les dones és molt més gran respecte a fa uns anys: això és perquè tenim creadores molt potents, però també hi podria tenir a veure el fet que en bona part de les editorials internacionals hi ha cada vegada més editores que no tenen tants prejudicis a l'hora de publicar dones", explica Arretxe, que també assenyala dues bones notícies més: "En aquesta última dècada s'ha gairebé doblat el nombre de traduccions de títols de no-ficció" (s'ha passat dels 27 del 2014 als 53 del 2024) i també "ha crescut l'interès per recuperar clàssics contemporanis que dialoguin amb el nostre present", assegura, abans de citar el boom recent de traduccions de Montserrat Roig i casos com els de Blai Bonet i Vicent Andrés Estellés.

I després de Guadalajara?

Tres territoris cap a on es podria expandir la literatura catalana

Fa poc més d'una dècada, el llavors director adjunt de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, feia èmfasi en la "importància estratègica d'augmentar el nombre de traduccions del català a l'anglès". Des del 2014 la xifra anual de traduccions a l'anglès no ha baixat de les 20 traduccions i ha arribat a un total de 236; en la dècada anterior, la xifra total era de 108. "Hem de persistir als llocs i amb les llengües en què ens hem anat consolidant, però encara queden molts espais per donar a conèixer la literatura catalana –avança Izaskun Arretxe–. Tres territoris cap a on hauríem de mirar són l'Àsia, el nord d'Europa i el nord d'Àfrica. Hem de procurar ser-hi presents d'una manera més intensiva, però per posar-ho en pràctica ens calen més recursos i gent". Durant l'última dècada s'han fet trenta traduccions del català al xinès, 26 a l'àrab, 20 al coreà, 7 al vietnamita i només 2 al japonès. "També ens cal aplicar estratègies per fer créixer les traduccions de no-ficció, de còmic, de clàssics i d'obres de teatre –continua–. Catalunya és una potència pel que fa a la internacionalització d'espectacles, però ens queda camí per córrer pel que fa a la traducció".

La feina que editors, agents i institucions facin des de la FIL, a Guadalajara, es veurà reflectida a mitjà termini en els catàlegs editorials mexicans i altres països llatinoamericans. "Els autors de qui ja han traduït una obra pensant en la fira, amb sort tindran continuïtat en el mateix catàleg o trobaran un altre editor –opina Arretxe–. Hi haurà 119 editors catalans, una xifra molt superior a la d'edicions anteriors, disposats a fer contactes i teixir relacions. Entre ells hi ha projectes que publiquen autors novells i sovint arriscats, com són L'Altra, Periscopi i Angle, que poden connectar amb els interessos d'editorials llatinoamericanes d'unes dimensions i interessos similars".