BarcelonaFins ara Mercè Rodoreda ha estat l'autora més internacional entre tots els clàssics contemporanis de les lletres catalanes: se'n poden llegir més de 225 traduccions en una quarantena de llengües. Històricament, l'obra de Salvador Espriu també ha travessat moltes fronteres i, durant l'última dècada, llibres com Incerta glòria, de Joan Sales, i El quadern gris, de Josep Pla, han desembarcat en països com els Estats Units, la Xina, França i Alemanya. Hi ha un fenomen que, fins ara, ha anat creixent gairebé en secret: l'extraordinari boom de traduccions de Montserrat Roig (1946-1991). Del 2021 al 2027 se n'hauran publicat 25 traduccions en una desena de llengües.

"Ens trobem en ple revival de la seva obra, i això passa, en primer lloc, perquè és una autora d'una qualitat indiscutible, però també perquè estem en un moment en què veus compromeses, incisives i contundents com la seva tenen una gran vigència i volen ser llegides en altres països", comenta Pere Almeda, director de l'Institut Ramon Llull. El 2021, quan Fum d'Estampa va publicar al Regne Unit la traducció de Tiago Miller d'El cant de la joventut –la primera d'una obra de Roig en anglès–, calia remuntar-se fins al 2005 per trobar una altra traducció de l'escriptora, any en què va aparèixer Els catalans als camps nazis en francès.

Des de llavors, la difusió internacional de l'obra de Montserrat Roig ha crescut any rere any: el 2023 se'n van publicar dues traduccions; el 2024 ja en van ser set, i aquest any està previst que n'apareguin nou. "El que està passant és espectacular –afegeix Izaskun Arretxe, directora de l'àrea de literatura de l'Institut Ramon Llull–. Com és que es dona amb Montserrat Roig? D'una banda, perquè és una autora que, des de fa uns anys, s'ha tornat a posar en circulació al mercat català a través de la bona feina d'Edicions 62. De l'altra, perquè l'agència literària que la representa, Casanovas & Lynch, ha sabut transmetre que és una escriptora d'una contemporaneïtat absoluta". A més de la feina que el Llull ha fet "tant a les fires del llibre com a través de múltiples ajuts" –tant a la traducció com a la promoció de les obres–, cal afegir-hi la tasca dels traductors: "Són mediadors imprescindibles entre la cultura catalana i la del seu país. Roig té la sort que alguns dels seus traductors han participat activament en la promoció de les obres". Cita Julia Sanches, Marc Audi i Amaranta Sbardella, traductors a l'anglès, al francès i a l'italià, respectivament.

Entusiasme a Itàlia per "una dona valenta"

Amaranta Sbardella ha traduït El temps de les cireres per a Mondadori Libri i està treballant, també per a aquesta editorial, en Ramona, adéu: "Quan va sortir la novel·la vaig muntar una gira –recorda–. Algunes universitats em van convidar a fer classes sobre alguns aspectes en particular –per exemple, la Caputxinada o la Tancada de Montserrat–, i vaig combinar aquesta mirada històrica amb presentacions a les llibreries. Vaig poder viatjar portant la paraula i el pensament de Montserrat Roig a ciutats com Milà, Siena, Roma, Nàpols i Torí: en aquesta última ciutat, Roig va ser present, a partir de les meves intervencions, en tres actes en deu dies, tots concorreguts i amb gent que preguntava i volia saber-ne més i més. No m'esperava un entusiasme tan gran per una dona valenta com Roig. Després de la gira vaig quedar exhausta, però l'esforç va valdre la pena".

La novel·la va tenir també una gran repercussió a la premsa italiana, fa memòria Giulia Mignani, l'editora de Mondadori que va comprar els drets de traducció de les tres novel·les. "Van sortir-ne ressenyes molt bones a tots els diaris, i autores joves i molt reconegudes, com Giulia Caminito, van elogiar-la –diu–. A Itàlia, Roig es pot emparentar amb recuperacions d'obres recents d'escriptores com Goliarda Sapienza i Alba de Cespedes. Els seus llibres es poden enfocar de moltes maneres: se n'ha destacat el retrat que fa de les dones, els elements polítics, el pes de la història, la perspectiva feminista i l'aproximació a Barcelona". Mignani, que també ha publicat la traducció d'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, d'Irene Solà, continuarà buscant autors catalans per incorporar al catàleg de Mondadori. "Itàlia és un país en el qual els autors espanyols i catalans interessen des de fa anys", afegeix.

També a França va tenir una acollida excel·lent la traducció d'El temps de les cireres. Publicada per La Croisée el 2024, va rebre ressenyes entusiastes en diaris com Le Monde. Allà, la crítica literària Ariane Singer la descrivia com "una novel·la feminista vibrant i un clàssic de la literatura catalana fins ara inèdit en francès". "El nostre patrimoni és molt important: cal posar en valor els clàssics per mostrar que formem part d'una tradició llarga i fructífera –remarca Pere Almeda–. Això també ajuda les traduccions d'autors contemporanis". Fa anys que la literatura catalana viatja cada cop més arreu del món: si el 2015 es van traduir 156 obres, una xifra que des d'aquell moment era rècord, una dècada més tard s'està a punt d'arribar a les 200. "L'any passat es van atorgar 197 subvencions per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana a altres idiomes, un 32% més que el 2023 –comenta el director de l'Institut Ramon Llull–. Ara mateix ultimem un pla específic de suport als clàssics, però estem treballant amb pressupostos prorrogats des de fa dos anys. El nostre pressupost és d'uns 17 milions d'euros, i hauríem de créixer fins als 20. Si arribem a aquesta xifra ens trobarem per primer cop en nivells d'abans de la crisi del 2008".

Una obra amb ecos de Ginzburg i Didion

Als Països Baixos, la prestigiosa Cossee llançarà a finals de maig Ramona, adéu, en traducció d'Adri Boon, i continuarà amb El temps de les cireres aquesta tardor i L'hora violeta la primavera de l'any que ve. "Coincidint amb la Fira del Llibre, vaig escapar-me un moment per anar fins a la meva llibreria preferida, Daunt, i allà em va cridar l'atenció la coberta d'una novel·la en què es veia una dona cridant al darrere d'una tanca: sobreimpreses en la imatge hi havia unes grans lletres grogues vintage que n'anunciaven el títol, The time of the cherries –recorda Martin van der Heide des de Cossee–. Tot i que no sabia res de l'autora fins llavors, vaig comprar la novel·la, i quan la vaig llegir al tren de tornada cap a Amsterdam em va semblar que tenia, a més d'una mirada profunda i alhora divertida de Barcelona, una història plena de personatges vius, brillants, sensibles i complexos. En el seu estil hi vaig veure ecos de Joan Didion, Jane Gardam i Natalia Ginzburg, a més del vincle evident amb Mercè Rodoreda". Fins llavors, de Roig només s'havia traduït al neerlandès La veu melodiosa, recorda Van der Heide, i va ser en una data tan reculada com el 1990.

També en castellà, basc i alemany ha arribat recentment la trilogia formada per Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta. I entre el 2026 i 2027, la imprescindible i canònica col·lecció Modern Library, actualment propietat de Random House, publicarà els tres llibres de Montserrat Roig als Estats Units. L'interès per l'escriptora barcelonina ha arribat fins al Brasil, on Companhia das Letras publicarà El temps de les cireres, i a Corea del Sud, on llançaran La veu melodiosa l'any que ve. "Cal analitzar bé el cercle virtuós que s'ha donat amb Roig i mirar de repetir-lo amb altres autors –diu Izaskun Arretxe–. Els clàssics s'estan reivindicant en molts llocs del món, ara mateix, i les lletres catalanes en tenim molts i de gran valor".