BarcelonaLa Fira del Llibre de Frankfurt congrega més de 7.000 empreses i institucions que proven de fer fortuna amb els seus llibres i autors. La sensació que es té passejant-s'hi és de recerca frenètica d'oportunitats i de concentració de talent: a la fira hi pot passar de tot. El primer dia d'aventura, la il·lusió sura en l'aire i en les cares dels milers d'editors, agents i autors que omplen passadissos, auditoris i places.

Més enllà d'aquesta impressió, un 80% dels contractes de venda de drets internacionals neixen o es tanquen durant aquests cinc dies d'activitat incessant, que s'allarga de nit pels restaurants i cocteleries del centre de la ciutat, amb l'Hotel Frankfurter Hof com a centre neuràlgic (on enguany també s'allotgen els Backstreet Boys).

La presència catalana d'enguany –una vintena d'autors– pot semblar, a simple vista, una gota enmig de l'oceà. De fet, fins i tot el rei Felip VI va ometre, en el discurs inaugural, que el 2007 la cultura catalana havia estat convidada d'honor a la fira: va enllaçar la invitació espanyola del 1991 amb la del 2022, com si entremig no hi hagués res més. "Em sembla una manca d'oportunitat política i un error –comenta Pere Almeda, director de l'Institut Ramon Llull–. Cada cop que obre la boca fa més ampla la distància entre la cultura catalana i l'espanyola".

Del relat colonialista a la diversitat

"A nivell cultural i literari hem assolit un reconeixement molt gran: quan viatgem fora del país se'ns mira amb simpatia, complicitat i fins i tot admiració", afegeix Almeda. El 2021 es van publicar 265 traduccions de llibres escrits originàriament en català. "L'interès per les traduccions no només s'ha mantingut durant l'última dècada, sinó que ha crescut –continua el director del Llull–. La catalana és una cultura de mida mitjana que ha volgut ser un interlocutor vàlid de les principals converses europees i globals del moment". Les xifres acompanyen Almeda: si el 2003, un any després que l'Institut arrenqués, es van publicar 44 traduccions d'obres escrites en català, el 2007, l'any de la participació de la cultura catalana com a convidada d'honor a la Fira de Frankfurt, la xifra va arribar a les 145. Des de llavors, mai no s'ha baixat del centenar de traduccions anuals, i els últims cinc anys la xifra ha crescut fins a superar les 200.

"Ara mateix, l'alemany ja representa el 7% de traduccions –diu Almeda–. La primera llengua de traducció continua sent el castellà, seguida del francès i l'italià. L'alemany i l'anglès es troben més o menys al mateix nivell". És per això que el Llull ha volgut "aprofitar" l'aparador que representa la invitació d'Espanya com a cultura convidada. "La intenció inicial de l'Estat era representar la literatura espanyola afegint-hi també les literatures iberoamericanes –explica el director del Llull–. Però des de l'organització de la fira es va voler trencar amb aquest relat colonialista i es va fer la proposta de presentar el país en tota la seva diversitat". Això volia dir portar autors que escriuen en castellà, però també en català, basc i gallec.

El Llull va fer "una selecció àmplia" de noms que estiguessin "traduïts a l'alemany i que, per tant, poguessin tenir més impacte". Va tenir en compte també criteris com "la paritat de gènere, la representació intergeneracional i de tots els territoris de parla catalana". Finalment, la presència catalana a la fira frega el 15% del total, amb la visita d'una quinzena d'autors com Maria Barbal, Anna Ballbona, Najat El Hachmi, Carme Riera, Ingrid Guardiola, Joan Iago i Antònia Vicens. El programa també inclou la visita de cinc autors catalans que escriuen en castellà: Enrique Vila-Matas, Eduardo Mendoza, Cristina Fernández Cubas, Kiko Amat i Miqui Otero.