Sector editorial
Llegim  /  Actualitat 19/10/2022

"No sé si la literatura espanyola és millor que abans, però és més variada i plural"

Antonio Muñoz Molina, Irene Vallejo i Sílvia Pérez Cruz inauguren la 74a Fira del Llibre de Frankfurt

3 min
Sílvia Pérez Cruz, a la cerimònia inaugural de la fira de Frankfurt

FrankfurtLa Fira del Llibre de Frankfurt de "la normalitat i l'entusiasme", en paraules de Jürgen Boos, el seu president, ha quedat inaugurada aquesta tarda amb el tradicional –i contundent– cop de martell contra l'estrada des d'on s'han pronunciat els discursos. S'hi ha afegit de seguida una copa de cava Freixenet, gentilesa de la participació d'Espanya com a cultura convidada.

Durant els pròxims dies, més de 200 autors de l'Estat viatjaran a la capital del món del llibre, que espera, des de dimecres i fins diumenge, mig milió de visitants, una bona part dels quals són professionals del sector editorial. Els escollits per a la cerimònia inaugural han estat tres: Antonio Muñoz Molina , Irene Vallejo i Sílvia Pérez Cruz. La primera a aparèixer a l'escenari ha estat la cantant empordanesa, que ha interpretat acompanyada de guitarra acústica un poema musicat d'Ana María Moix, Mañana. "Cuando yo muera, amado mío, no cantes para mí canciones tristes –entonava amb la veu trencada–. Olvida falsedades del pasado. Recuerda que son solo sueños que tuviste". La cançó arribava poc després d'una erràtica intervenció de Boris Rhein, cap de govern del land de Hessen. Ha recordat "la importància del llibre", com "permet entendre millor l'altre" i gràcies al qual "aprens a debatre i reflexionar". Tot seguit, ha volgut agrair la presència dels reis Felip VI i Letícia a l'acte: "Vull recordar la transició que va impulsar el pare de l'actual rei. Espanya se n'ha beneficiat molt, d'aquesta transició. Cal no oblidar-la". Rhein encara ha volgut mostrar la seva proximitat amb el país lloant-ne "el sol, els àpats genials i els vins encara millors". No s'ha oblidat de mencionar les Olimpíades de Barcelona 92, però en un últim gest desconcertant s'ha referit també a l'Atlètic de Madrid.

A l'inici de la cerimònia, bona part dels assistents havien rebut els reis espanyols drets i aplaudint. "L'Espanya del segle XXI ha estat convidada a presentar la seva literatura i les seves llengües amb un programa ambiciós i intens –ha dit el monarca, que culmina a Frankfurt un viatge oficial de tres dies per Alemanya–. Han passat 31 anys des de l'última vegada que la fira va comptar amb el nostre país com a cultura convidada. L'Espanya d'ara té poc a veure amb la de llavors. La transformació i modernització han estat molt grans. Som un país decididament compromès amb la llibertat, la tolerància i el diàleg". Amb aquestes paraules, Felip VI passava per alt la tensió viscuda durant la tardor del 2017 arran del referèndum d'independència. També obviava la invitació de la cultura catalana a Frankfurt el 2007, on van participar 130 autors amb un pressupost de 12 milions d'euros, el mateix amb què ha comptat enguany el ministeri de Cultura espanyol.

La necessària irrupció de les dones

El lema de la 74a edició de la fira és "traduir, transferir i transformar". En aquest sentit, la presència d'Espanya vol fer créixer el nombre de traduccions dels seus autors. Un dels que va ser-hi el 1991 va ser Antonio Muñoz Molina, que aquell any acabava de guanyar el premi Planeta amb El jinete polaco. "Portàvem quinze anys de llibertat creativa i cinc a Europa –ha afirmat–. Des de llavors ja ha crescut tota una generació sense el llast de la dictadura". L'escriptor ha dit, fent memòria, que fa tres dècades a Frankfurt sobretot hi van viatjar "autors que eren homes". "La irrupció de les dones ha estat un gran canvi, i ara ja comencen a tenir la presència que els correspon –ha afegit–. S'han multiplicat les veus i els mons. Si el 1991 hi havia 300.000 estrangers al país, ara n'hi ha 7,2 milions, que representen més d'un 15% de la població. Aquests darrers anys s'han incorporat veus que expliquen l'experiència de l'emigració". Per tots aquests motius, Muñoz Molina ha conclòs: "No sé si la literatura espanyola és millor que abans, però és més variada i plural".

Irene Vallejo , que ha venut centenars de milers d'exemplars de L'infinit dins d'un jonc –traduït a 35 llengües–, ha ofert una petita lliçó d'història als assistents. "Existeix un atles, el de la literatura, on tots els territoris són la meva terra", ha proclamat abans d'explicar com, a partir del segle XI, l'Escola de Traductors de Toledo va aconseguir salvar molts textos clàssics versionant-los al castellà. "Mentre els reis van saber ser tolerants, jueus, cristians i mossàrabs van treballar junts per aconseguir que moltes obres sobrevisquessin el naufragi del temps", ha afirmat. Gràcies a la traducció d'aquests llibres, el castellà es va enriquir, però també se'n van beneficiar universitats de tot Europa, on per primera vegada es podien llegir textos àrabs i de l'antiga saviesa grega. "Frankfurt és capital i cruïlla de traduccions", ha sentenciat. I, afegint una mica de poesia marca de la casa, Vallejo ha dit: "Les idees hi busquen un renaixement sense fi".

stats