La revolució dels llibres que passen de mares a filles

BarcelonaDe tots els canvis que ha viscut el sector editorial l'última dècada, un dels més significatius el protagonitza la literatura juvenil. Contra tots els pronòstics, aquest gènere s'ha convertit els últims dos anys en un motor de creixement fonamental per al mercat, gràcies en gran part a l'increment de lectors que ha guanyat –i segueix guanyant– des de la pandèmia del coronavirus. Ho constatava dilluns passat el Gremi d'Editors en la presentació del balanç anual, que (a l'espera de les dades de la campanya de Nadal) augura un increment del 4% del sector, impulsat per la literatura juvenil, de la qual preveuen un creixement de prop del 15%. Aquesta tendència no és nova: el 2024 la literatura juvenil ja va augmentar també vora un 15% i va propulsar la facturació del sector.

Què ha passat perquè, de cop i volta, un gènere que patia l'estigma i la consideració de literatura de segona s'hagi convertit en un dels pastissos més rendibles del mercat editorial? Hi ha dos grans factors que ho expliquen. D'una banda, l'increment de lectors d'entre 14 i 24 anys, un fenomen estretament lligat a l'impacte de les xarxes socials, que van fer eclosió durant el confinament, entre el 2020 i el 2021. De l'altra, l'auge de la literatura etiquetada per a joves però que ha aconseguit atreure també un públic madur, format majoritàriament per lectores de fins a 35 o 40 anys. Tot plegat ha desembocat en un dels nínxols més diversos i més prolífics del mercat, que es mou amb força sobretot mitjançant novel·les romàntiques. Són històries amb una sèrie d'elements compartits (amors impossibles, tensions sexuals prolongades) que sedueixen els lectors a través d'una narrativa capaç d'enganxar des de la primera pàgina i sovint durant molt de temps, ja que gran part dels relats prenen la forma de sagues.

El rejoveniment de la piràmide de lectura

Un dels primers indicis dels efectes de les xarxes socials sobre el mercat editorial va arribar durant la pandèmia, quan els editors van començar a notar que llibres de fons de cop i volta se situaven a les primeres posicions dels més venuts. "El confinament va fer augmentar molt els índexs de lectura, especialment entre els joves, i en bona part va ser gràcies als booktokers (influenciadors especialitzats en recomanar llibres), que recuperaven llibres que no eren novetat i els tornaven a posar en circulació. Ells han democratitzat i han ampliat la base de lectors, han estat fonamentals per portar els adolescents a la lectura", afirma l'editora Patrizia Campana, encarregada de Fanbooks, el segell del Grup 62 especialitzat en literatura per a joves i també en novel·les romàntiques i fantàstiques pensades per a públic adult.

El fenomen que explica Campana es percep clarament a les xarxes, on hi ha perfils d'usuaris dedicats exclusivament a prescriure lectures a través de vídeos curts i imaginatius. També queda reflectit a l'estudi Hàbits de lectura i compra de llibres, de l'Institut Català de les Empreses Culturals. El 2015 el percentatge de joves d'entre 14 i 24 anys que llegien per lleure era d'un 67,7%. El 2024 aquesta xifra ha escalat fins al 75,3%. "La lectura, per a la gent jove, ha deixat de ser un acte íntim i solitari. Tot allò que llegeixen ho comparteixen a través de les xarxes socials. Fan vídeos amb les portades dels llibres, van a actes dels escriptors i es fan fotos. Funciona com una bola de neu: si vols estar en sintonia amb el teu entorn, has de llegir el que ells llegeixen", subratlla el president del Gremi d'Editors, Patrici Tixis, que assenyala que la piràmide de la lectura s'ha capgirat: "Fa 10 anys vèiem com els lectors anaven envellint. Ara hi ha un rejoveniment bestial".

El pes de les xarxes ha canviat el valor del llibre: ara no només ha de contenir una història interessant, sinó que l'embolcall també ha de ser bonic, perquè serà un objecte per ensenyar. "El llibre s'ha convertit en un objecte de culte i les lectores donen molta importància a la seva imatge. Per això des de fa un parell d'anys s'estan fent grans llançaments amb els cantells tintats i acabats molt particulars en edicions de luxe, que són molt cares de produir", destaca Campana. En paral·lel, en aquesta línia de compartir la lectura i ensenyar-ho al món a través dels mòbils, Tixis explica que estan començant a arribar dels Estats Units les festes de lectura: trobades entre desconeguts en un espai càlid i agradable, en què cadascú llegeix en silenci durant una estona i després es fa una posada en comú amb begudes i menjar.

Una de les primeres que van començar a publicar vídeos recomanant llibres en català és Ania Posada, que ara té més d'11.000 seguidors a Instagram i gairebé 8.000 a TikTok. "Vaig començar a fer vídeos simplement perquè m'ho passava bé. En aquella època no hi havia gaires referents, la Juliana Canet era l'única que veia parlant de llibres en català. Amb el temps he vist que hi ha una comunitat interessada a llegir. Rebo molts comentaris, missatges demanant-me recomanacions i d'altres agraint-les", explica Posada, que afegeix que gràcies a les xarxes "s'ha aconseguit que llegir sigui atractiu, i moltes persones que pensaven que no tenia interès ho han començat a provar".

Romàntiques i transgeneracionals

Tot i que les xarxes penetren sobretot entre els més joves, també han aconseguit arrossegar públic de més edat. I això, de retruc, ha eixamplat la forquilla de lectors. "Malgrat que es categoritzen com a juvenils, aquest tipus de llibres els consumeixen sobretot dones de fins a 35 o 40 anys. En realitat, l'auge de la literatura juvenil es deu al fet que la llegeixen joves, però també adults", destaca l'editora de Penguin Random House especialitzada en ficció internacional, Paloma Fernández-Pacheco. Per exemplificar-ho, cita dos títols. D'una banda, Trencar el gel (Rosa dels Vents, 2024) de Hannah Grace, una novel·la romàntica sobre hoquei en un context universitari. De l'altra, Hasta que caiga la luna (Plaza y Janés, 2024), una fantasia romàntica amb dracs. "Totes dues tenen molts lectors, alguns dels quals joves i d'altres molt més adults, de generacions diferents", diu Fernández-Pacheco.

La capacitat per atraure públic transgeneracional s'ha aixoplugat sota l'etiqueta de llibres crossover, que són aquells que en una mateixa casa poden llegir per plaer tant les mares com les filles. "Amb fenòmens com Crepuscle i Els jocs de la fam, el públic adult ja va entrar amb força al camp del juvenil, però ara veiem molt clarament com són llibres que es passen de mares a filles", detalla Campana. Al catàleg de Fanbooks hi ha un títol molt significatiu d'aquesta tendència: L'estiu que em vaig enamorar, de Jenny Han (2023). "El vaig publicar abans de la sèrie d'Amazon, que el va acabar de fer funcionar", explica l'editora, que també menciona Una cort de roses i espines (Fanbooks, 2025), de Sarah J. Maas, com un dels llibres de més èxit d'aquest any.

Sovint, el vestit d'aquestes històries és la novel·la romàntica que transita per trops (llocs comuns) com ara una parella que es dona una segona oportunitat, dos amics que s'enamoren, l'atracció cap a algú a qui la protagonista considera el seu enemic o un amor prohibit. "Sempre hi ha un fortíssim component romàntic i sexe explícit. Això és fonamental. A partir d'aquí, algunes històries s'ambienten en mons màgics i es categoritzen com a romantasy, mentre que d'altres són realistes. Després hi ha subgèneres com el dark academy, en què tot es desenvolupa en acadèmies fosques de màgia, o les sèries de dones enamorades d'homes de la màfia", detalla Campana. Aquests títols també presenten, en nombroses ocasions, relacions tòxiques i escenes sexuals amb violència. Per això algunes editorials ho indiquen a la portada amb la intenció de deixar clar que no sempre són lectures apropiades per a menors d'edat.

El català, l'assignatura pendent

En aquesta festa de la literatura romàntica la nostra llengua hi balla, però encara no ho fa prou. "El català pateix per dos motius. D'entrada són novel·les molt llargues i, per tant, cares de traduir. Hi ha poques escriptores catalanes dedicades al gènere, sovint les autores són anglosaxones –diu l'editora de Fanbooks–. L'altre motiu són les xarxes: moltes lectores compren el llibre per ensenyar-lo, i volen l'edició més bonica. Però els costos són prohibitius per a tiratges baixos, com és el cas del català". Instagram i TikTok també propicien el consum en castellà perquè la comunitat que busca booktokers en català encara és petita. Tot i això, les coses estan canviant. "L'últim any, sobretot, han aparegut moltes persones que fan contingut sobre llibres en català. Cada vegada som més, i és necessari", subratlla Ania Posada.

Segells com L'Altra Tribu, que s'allunyen de la literatura romàntica i tenen un catàleg fet sobretot de títols realistes adreçats a lectors d'entre 12 i 14 anys, també han vist com l'interès dels adolescents cap als llibres ha augmentat els últims temps. "Cada any hem anat creixent en facturació de forma orgànica, i hem notat la bona salut del mercat editorial", assenyala l'editora de L'Altra, Eugènia Broggi. Els llibres de L'Altra Tribu es mouen, sobretot, gràcies a la complicitat dels bibliotecaris i llibreters, als quals ara s'han afegit els nous prescriptors, els creadors de contingut a les xarxes socials. El fet de comptar amb dos llibres finalistes al premi Atrapallibres –La cançó del soldadet, de Pep Puig, i El llop, de Saša Stanišić– també ha repercutit en els bons resultats del segell aquest 2025.

"L'estigma de la literatura juvenil ja s'ha trencat. Abans no se'n parlava tant, no hi havia tants premis i els mitjans li feien poc cas. Ara això ha canviat i ha contribuït a fer que hi hagi més lectors. I si els llibres són bons, també agraden als adults", subratlla l'editora de L'Altra Tribu, Liliana Pedro. Broggi hi està d'acord, i afegeix que la literatura juvenil ha guanyat un prestigi que s'ha merescut sempre: "No acabo d'entendre per què ha estat arraconada durant tants anys. La literatura juvenil és la que forma lectors, t'agafa en una edat que et pot acompanyar en processos dolorosos i et pot canviar la vida. En realitat, és la més important".