WashingtonL'escriptor Antonio Muñoz Molina no creu en les identitats nacionals, especialment sobretot quan es parla de Literatura, art que "admet poques fronteres". L'autor de 'Como una sombra que se va' (Seix Barral) n'ha parlat aquest diumenge a Washington amb Carlos Ruiz Zafón. El motiu de la xerrada era explorar de quina manera les tradicions literàries d'Espanya els han influït en ple procés creatiu, quan la imaginació, les emocions o el silenci es tradueixen en una novel·la.

"No crec en les identitats nacionals, sobretot si parlem de literatura, no crec que hi hagi una imaginació espanyola diferent de la imaginació francesa", ha subratllat l'escriptor. "No crec en les identitats dels pobles com si fossin individus", afegeix l'escriptor, que, no obstant això, reivindica la pluralitat i varietat d'orígens d'Espanya, un país "fet moltes tradicions diferents".

L'escriptor va fer referència a l'Edat Mitjana i a l'Espanya de les tres cultures, que va escombrar la "ferotge ortodòxia catòlica dels Àustries" amb l'expulsió de jueus i moriscos, fet que va provocar "un empobriment terrible del país".

Estar obert a les influències

I és que "res no enriqueix més que el fet d'estar obert a les influències", ha defensat l'escriptor, que ha viscut entre Madrid (Espanya) i Nova York (Estats Units), on va ser director de l'Institut Cervantes.

Amb aquesta vocació internacional, ha destacat que, a ell, se li ha posat l'etiqueta de "escriptor espanyol" simplement perquè ha nascut a Espanya, però la seva obra, les seves accions i el seu llegat té orígens variats i inspiracions molt diferents.

Entre els seus autors més admirats hi ha Jorge Luis Borges, Adolfo Bioy Casares, Juan Carlos Onetti, Idea Vilariño, Philip Roth i James Salter. Amb tots ells sent "una connexió familiar", ja que les seves obres l'han influït "profundament" en la seva vida creativa.

Internet afavoreix un intercanvi més gran de cultures?, se li va demanar durant la conversa. Muñoz Molina va donar aquesta resposta: "El gran canvi a Espanya no es va produir per la tecnologia, sinó per la democràcia, la fi de l'aïllament i l'obertura al món".