Javier Castillo, l'escriptor supervendes que encara no s'ho creu

BarcelonaSi d'alguna cosa es penedeix Javier Castillo (Mijas, 1987) és de no haver cregut abans en ell mateix per dedicar-se a la literatura. L'escriptor de títols supervendes com El día que se perdió la cordura (Suma de Letras, 2017) i La chica de nieve (Suma de Letras, 2020) recorda amb nitidesa el dia de portes obertes de la Universitat de Màlaga, quan va decidir estudiar empresarials. "El noi de la universitat era simpàtic. Em va dir que la carrera tenia moltes sortides i que en tres anys l'hauria acabat. Recordo dir: «Va, doncs això mateix». Ara em sap greu, perquè jo era un nen a qui li agradava molt llegir i escriure, però en aquell moment la vida va atrapar-me i m'havia de guanyar el pa", explica l'autor. Castillo, fill d'un paleta i d'una dona de la neteja, va fer carrera d'assessor financer fins que no va poder aguantar-se més les ganes de publicar una novel·la.

En solitari, havia escrit El día que se perdió la cordura i havia picat les portes de diverses editorials, sense sort. Per donar-li una sortida, el 2014 va autopublicar-la a Amazon i en poques setmanes va convertir-se en el llibre més venut de la plataforma a Espanya. El 2017 va fitxar per Suma de Letras i, amb 100.000 exemplars venuts, va decidir deixar la feina. "La novel·la ja era un boom i el meu somni d'infantesa era dedicar-me a escriure, així que em vaig posar amb la segona. Si no funcionava, tenia recursos per sobreviure durant dos anys. També volia estar a casa, amb la meva família, i l'escriptura ho permet. Tot i això, la meva mare em va dir que estava boig", recorda l'escriptor.

El temps ha confirmat que la intuïció de Castillo no era bona, sinó que era boníssima. Des de la seva primera novel·la, l'autor ha venut més de 2,5 milions d'exemplars, s'ha publicat a més de 90 països i s'ha traduït a 24 llengües, entre les quals hi ha el català. La seva popularitat es va multiplicar amb el salt de La chica de nieve a Netflix, que va ser la minisèrie més vista de la plataforma durant la seva estrena. "Segueixo sense creure-m'ho, de veritat. Porto vuit novel·les i encara tinc la sensació que no m'està passant a mi, que me la jugo amb cada llibre nou. Vaig a la llibreria i veig el meu llibre al costat de Dan Brown i Ken Follett i em sembla que tot està fora d'una lògica que jo em pugui explicar", assenyala l'autor.

Dels Estats Units a les Canàries

En la seva darrera novel·la, El murmuri del foc (Rosa dels Vents, amb traducció al català de Mireia Alegre, Imma Estany i Núria Parés), el repte era construir un nou thriller ambientat a les Canàries. Fins ara, les anteriors històries de Castillo transcorrien als Estats Units, però aquesta vegada l'escriptor ha volgut apropar-se a casa. "Des de feia temps, volia parlar de la flama interior que tots tenim, però que es va apagant a poc a poc, fins que la vida et dona un cop inesperat i t'adones que l'has d'aprofitar", subratlla l'autor. Durant un viatge familiar a Tenerife, Castillo va atendre un turista alemany, que anava amb la seva germana i que havia tingut una baixada de sucre. "A partir d'aquell episodi em vaig posar a pensar: qui són aquests dos germans? I si són de Madrid, en comptes d'Alemanya? Què hi fan a les Canàries?", explica.

L'autor va transformar els desconeguts en el Mario i la Laura, dos bessons de 25 anys que es troben a Tenerife després que ell es recuperi d'un procés de quimioteràpia. La sobtada desaparició de la Laura portarà el Mario a replantejar-se l'existència i la manera de veure el món. "La vida és tan inesperada que, fins i tot quan creus que tu ets la víctima, en realitat ets qui sobreviu. El tema de fons de la novel·la és justament aquest: hem de planejar i viure la vida com si haguéssim de morir demà, mirant menys el mòbil i estant més presents amb la família i els amics", reivindica Castillo. Al llarg de la novel·la, el Mario seguirà les passes de la Laura i descobrirà una vida que ell desconeixia a l'Observatori Astronòmic, on ella treballava, i també als paratges més espectaculars de l'illa.

Per convertir-se en un bestseller dels thrillers, l'escriptor s'ha nodrit dels principals referents del gènere. Des de petit és un gran lector d'Agatha Christie –el primer conte que va escriure, de fet, era "una versió dolentíssima de Deu negrets"– i durant l'adolescència va abocar-se, sobretot, als llibres de Stephen King. Entre els seus fars literaris també hi ha Stieg Larsson: "No sé quantes vegades he llegit Els homes que no estimaven les dones (Columna, 2008). És una classe magistral de thriller, els personatges són complexíssims i tots els diàlegs són bons", subratlla Castillo. Amb cada novel·la, ell intenta apropar-s'hi i celebra haver pres el camí que realment desitjava. "El millor d'aquesta feina és que tinc una creativitat absoluta. En realitat, la meva vida és la mateixa que abans, però ara no he d'estar vuit hores a l'oficina amb l'Excel i escriure a les nits, sinó que directament em puc dedicar a allò que m'apassiona. Tinc una sort increïble", diu l'escriptor.