BarcelonaLa diada de Sant Jordi és com la selva amazònica. En "temps asfixiants" com els d'ara, una festa dedicada a la lectura convida "a respirar tots junts", recordava a primera hora del matí, al palau de la Virreina, la pregonera d'aquest any, l'escriptora mexicana Cristina Rivera Garza. Els paradistes ja començaven a vendre alguns dels dos milions d'exemplars que han anat despatxant fins al vespre a tot Catalunya: a falta de dades definitives, l'estimació que la Cambra del Llibre va fer al vespre torna a apuntar a un nou rècord, que rondaria els 26 milions d'euros (0,6 més que l'any passat). També els venedors de roses han fet l'agost —en efectiu, fent anar el datàfon i en bizum—, perquè Sant Jordi convida també al tradicional gest d'amor floral. I, a més, amb un renovat component reivindicatiu culminat amb la manifestació per la llengua.

La metàfora de l'Amazònia es podria aplicar a Sant Jordi també en un altre sentit: l'èxit aclaparador de la diada té una cara més inquietant, igual que passa amb la desforestació progressiva de la selva més gran del món. És una cara que té a veure amb la massificació de la diada —només pel centre de Barcelona passen un milió de persones—, amb la turistificació —nombrosos grups bocabadats estudiaven el formiguer de gent del passeig de Gràcia deixant anar algun esporàdic amazing— i també amb les cues interminables per aconseguir signatures de tota mena de llibres, en els quals la destresa literària és massa sovint anecdòtica o, fins i tot, inexistent. El capitalisme ha sabut com fagocitar la festa —"és el dia del llibre, no de la literatura", es repeteix des del sector editorial— i l'ha convertit en un negoci rodó, en què les llibreries facturen en un sol dia el mateix que el següent mes i mig.

Buscar "bombolles de calma"

Tot i això, Sant Jordi és una diada que, inexplicablement, conserva aquella màgia que fa que cada any sigui igual i diferent de l'anterior. "És un dia frenètic i de perseguir bombolles de calma", deia Víctor García Tur, premi Sant Jordi 2020 amb L'aigua que vols, que acaba de publicar Els claustres a Comanegra. "Només per anar-te trobant gent que coneixes i compartir-hi uns minuts val la pena", afegeix. Té raó. Mentre Francesca Giannone –autora supervendes italiana– s'infla de signar exemplars de La cartera (Duomo) i novel·listes com Javier Cercas, Dolores Redondo i Ildefonso Falcones han de sortir escortats de les parades perquè se'ls ha acabat el torn i han de marxar, però encara tenen desenes de lectors fent cua, àvids de la seva rúbrica (i potser d'un selfie), a la parada que comparteixen Club Editor i Arcàdia pots xerrar amb calma amb un jove i insigne traductor, Joan Ferrarons, gràcies al qual hem pogut llegir recentment, per primera vegada en català, un dels millors llibres de Theodor W. Adorno, Minima Moralia. No gaire lluny, des d'Ediciones del Subsuelo, Adan Kovacsics observa la indiferència dels passejants al seu nou llibre, El destino de la palabra, mentre comenta que acaba de posar punt final a la seva nova traducció al castellà de László Krasznahorkai, Herscht 07769, "una única frase de 400 pàgines d'extensió". Un veterà com Enrique Vila-Matas s'ha quedat parat quan un lector li ha portat set novel·les i li ha demanat que hi estampés la firma: "No hi posi el meu nom, que potser algun dia me'ls vendré", ha admès.

La increïble —i saludable— diversitat de Sant Jordi fa que gairebé un miler d'autors hagin estat signant llibres als carrers de Barcelona. "En una parada m'ha tocat entre Sara Mesa i Irene Solà, i així com elles no paraven de firmar, jo no n'he firmat gaires", admetia Xavier Pla, que, tot i això, ha aconseguit que la seva biografia de Josep Pla, Un cor furtiu, hagi venut més de 15.000 exemplars en poc més d'un any. A Núria Cadenes li tocava signar el recent En carn i ossos (Ara Llibres) molt a prop del premi Goncourt Pierre Lemaître i ha acabat comprant un exemplar de la seva última novel·la, Un futur radiant (Bromera/Salamadra) perquè l'hi signés. Juan Tallón ha observat des de la Finestres com Manuela Carmena li "robava tot el protagonisme": l'exalcaldessa de Madrid ha publicat fa un parell de setmanes el llibre de memòries Imaginar la vida (Planeta, 2025).

Mirar cap als barris i cap a les editorials independents

Amélie Nothomb, un dels grans reclams internacionals de la jornada que hauria viscut el seu primer Sant Jordi a Barcelona, ha fallat per "problemes de salut d'última hora", comentaven fonts de la seva editorial, Anagrama. El dibuixant Zerocalcare ha acumulat cues de més de 150 metres a Universal Còmics, al barri de Sant Antoni. Axel Scheffler, l'il·lustrador de la popular sèrie d'El grúfal —en català a Bruño— ha dibuixat monstres a desenes de nens i nenes en una marató de signatures que ha començat a la llibreria Punt i a part i ha acabat a Fabre.

"Em fan patir una mica les editorials independents, perquè els grans grups estan recuperant part del mercat que havien perdut els últims anys", comenta la crítica literària Marina Espasa. Potser per això la periodista i escriptora Eva Piquer donava aquest consell a través de X: "Compreu i regaleu els llibres que us doni la gana, però recordeu que existeixen també les editorials independents". Conscients que enmig de la multitud del centre de Barcelona hi tenen poc a fer, alguns autors han preferit mirar cap als barris: així, Maria Guasch, que ha publicat recentment Les petites vampires (L'Altra), ha anat fins al Poble-Sec per signar a la llibreria La Carbonera. "Al passeig de Gràcia, mentre va passant la gent pel teu davant i et mira allà asseguda, esperant, et sents una mica com una prostituta del barri vermell d'Amsterdam", comenta amb ironia.

Els grans grups arrasen

Al vespre, la Cambra del Llibre ha fet pública la llista provisional de títols més venuts. Encara que representin només entre un 5 i un 10% del total —per Sant Jordi s'arriben a vendre 70.000 títols diferents—, els resultats han confirmat les tendències generals de les últimes setmanes. Els tres grans grups editorials del moment —Planeta, Penguin Random House i Abacus Futur— s'han repartit els més venuts tant en català com en castellà. Les últimes novel·les de Xavier Bosch, Joël Dicker, Sílvia Soler i Estel Solé han fet forat en la categoria de ficció catalana. En la no-ficció, el primer lloc ha estat pel nou assaig de Xavier Sala i Martín, seguit dels llibres de memòries de Manel Vidal Boix i Toni Cruanyes. En castellà, María Dueñas ha estat l'autora més venuda, seguida de Joël Dicker i Freida McFadden. En no-ficció en castellà, en canvi, el llibre sobre el papa Francesc de Javier Cercas ha liderat el rànquing, ha anat seguit d'un long-seller publicat fa gairebé cinc anys, Hábitos atómicos, de James Clear, i l'únic llibre publicat per una editorial mitjana que s'ha colat entre els tres primers títols en aquesta categoria, El puente donde habitan las mariposas, de la neurocientífica i influencer Nazareth Castellanos, publicat per Siruela.