Barcelona"Quan llegim podem calçar les sabates dels altres i podem veure el món a través d'una percepció que no és la nostra: hi dialoguem o ens hi confrontem", ha dit l'escriptora Cristina Rivera Garza aquest dimarts a la tarda durant el tradicional Pregó de la Lectura, celebrat a l'Ajuntament de Barcelona i organitzat en col·laboració amb la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat: un grup de treballadors ho recordava alçant cartells com ara "defensem les nostres biblioteques", "falta personal" i "bibliotecàries maltractades", en senyal de protesta per les condicions laborals de la plantilla. "Barcelona es transforma el dia 23 d'abril en una gran llibreria, imatge que enamorava un premi Nobel de literatura desaparegut fa poc com Mario Vargas Llosa", ha dit Xavier Marcé, actual regidor de Cultura.

"He tingut la sort de passar temporades recents a Barcelona gràcies a una beca María Zambrano —ha explicat Rivera Garza—. Hi he fet alguns amics catalans, però també una part de la nòmina d'autors llatinoamericans que hi viuen. Tots ells m'han fet sentir una més de la gran comunitat cosmopolita que integra la ciutat. És per això que vull dedicar el pregó als migrants".

L'escriptora, nascuda a Mèxic el 1964 i resident a Texas des de fa més de tres dècades —on dona classes d'escriptura creativa a la Universitat de Houston—, s'ha centrat a glossar el poder transformador d'un bon text literari. "Cada paraula inaugura un món —ha admès—. La lectura aporta el detall concret i convoca els nostres sentits. Imaginem els altres, però des de nosaltres mateixos". L'escriptora ha mencionat personatges emblemàtics com la senyora Dalloway de Virginia Woolf i l'Andrea que protagonitzava Nada, de Carmen Laforet. "La potència de la imaginació és que pot produir realitat: entrem en un llibre d'una manera i en sortim d'una altra —ha continuat—. Des que vaig llegir Les ones, de Virginia Woolf, no he mirat el mar de la mateixa manera. Llegir és un primer pas per intentar canviar el món".

Una pregonera amb el premi Pulitzer

"Va ser llegint els documents de la Liliana, la meva germana assassinada, que m'hi vaig tornar a sentir a prop —ha recordat—. Era una trobada emotiva, però també amb una finalitat: arribar a escriure'n un llibre". Tot i que va debutar fa tres dècades amb la novel·la Desconocer (1994) i que des de llavors ha publicat una vintena de títols, va ser amb El invencible verano de Liliana (Literatura Random House, 2021) que Cristina Rivera Garza va aconseguir una notorietat remarcable. Va passar primer en castellà, però també en anglès: el 2024 la traducció de la mateixa autora del llibre, que explica el feminicidi no resolt de la seva germana el 1990 mentre estudiava arquitectura a Mèxic, va rebre el premi Pulitzer als Estats Units l'any passat.

"La violència contra les dones és majúscula, però encara ara la paraula feminicidi es fa servir molt poc: cal mencionar-la més perquè entri a la conversa pública. Cal preservar la memòria col·lectiva dels que ens han deixat, sobretot a causa de la violència", ha dit avui. Fa quatre anys, quan va presentar El invencible verano de Liliana, deia: "La meva germana va tenir dos grans enemics: el seu assassí i el patriarcat". I també: "Estic farta de les novel·les que s'aproximen als criminals dotant-los d'una espècie de glamur".

"Llegint aquells documents de la meva germana tornava a acostar-me al seu cos i, específicament, a la seva forma de respirar —ha continuat avui Rivera Garza durant el pregó—. A vegades, quan em trobava amb un paràgraf massa llarg, m'arribava a ofegar. ¿Serà la lectura una manera d'insuflar aire als pulmons dels que ja no són amb nosaltres?" L'escriptora ha volgut convidar a pensar el públic del Saló de Cent en les biblioteques com un lloc en el qual no només es preserva informació, sinó en el qual també es troben "les glopades d'aire en temps asfixiants com els d'ara". Una festa com Sant Jordi és "com l'Amazones", en aquest sentit: "venim a respirar-hi sense pausa, a reconnectar-nos". "Llegir és respirar tots junts", ha conclòs, abans de solidaritzar-se amb la protesta dels treballadors de la xarxa pública de biblioteques.

Durant la conversa posterior amb la periodista Anna Guitart, Cristina Rivera Garza ha explicat que la seva relació amb la "ficció" és "complicada". "A vegades la ficció s'ha apropiat de l'experiència dels altres sense demanar-los permís, i això m'exaspera —ha dit—. També n'hi ha que diuen que amb la ficció pots fer el que et doni la gana. No hi acabo d'estar d'acord". L'autora ho té clar: "Quan treballem amb preguntes complexes, que és el que val la pena fer, recorrerem a tot el que sabem, però també, i sobretot, al que desconeixem". Per això la hibridació de gèneres es troba en bona part dels llibres de Rivera Garza, com passa en "els relats de no-ficció especulativa" de Terrestre (Literatura Random House, 2025), del qual l'autora ha volgut llegir un fragment abans de tancar l'acte en què s'ha fet evident una vegada més el seu compromís polític i social.