Novetat editorial
Barcelona

Totes les lliçons de Gabriel Ferrater sobre literatura catalana, reunides en un volum

Inclou nou textos sobre Foix, Riba, Carner, Pla, Ruyra i Català, entre d'altres

Coberta del 'Curs de literatura catalana contemporània' de Gabriel Ferrater Zoom

El 22 de maig arriba a llibreries 'Curs de literatura catalana contemporània', de Gabriel Ferrater (1922-1972), que reuneix per primera vegada totes les conferències sobre literatura catalana que el poeta va fer en dues tongades a la Universitat de Barcelona entre el 1965 i el 1967, "a més d'una doble conferència panoràmica que l'autor va pronunciar poc abans de suïcidar-se i una entrevista inèdita del març del 1963 sobre la poesia de Carles Riba", avança l'editorial Empúries.

“Per què la literatura catalana té tan poca prosa? (…) Els recomano una sèrie d’articles –dos o tres articles de diari– recollits a 'Els Marges', de Carles Riba, sobre la qüestió de la novel·la catalana. Ara bé, aquesta qüestió, en certa manera, és falsa, és mal plantejada perquè, en l’ordre de la literatura –o en l’ordre de la cultura–, la qüestió que un s’ha de plantejar quan existeix alguna cosa és: ‘com és que ha arribat a existir?’” Així s’expressava Gabriel Ferrater als alumnes de filologia catalana el curs 1966-1967. L’any anterior, l’escriptor havia dedicat el seu primer cicle de conferències impartit per encàrrec de la Càtedra de Llengua i Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona a quatre poetes catalans: Josep Carner, Guerau de Liost, Carles Riba i J.V. Foix.

Aquestes quatre intervencions calia buscar-les per separat fins ara: les consideracions sobre Carner es trobaven a 'Nabí' (Edicions 62, 1991); les de Guerau de Liost, a 'Cartes a l’Helena i residu de materials dispersos' (Empúries, 1995); el text sobre Carles Riba, a 'La poesia de Carles Riba' (Edicions 62, 1979); les cinc conferències sobre J.V. Foix –un dels autors amb qui Ferrater va tenir més relació– a 'Foix i el seu temps' (Quaderns Crema, 1987). Com es pot comprovar a partir d’aquest exemple, la dispersió i la poca accessibilitat de l’obra ferrateriana eren considerables.

El 2010 va aparèixer per primera vegada 'Tres prosistes' (Edicions 62), on Ferrater parla de Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla, en aquells moments encara lluny del procés de canonització. Ferrater hi deia el que pensava, i tot sovint les seves opinions supuraven veritats doloroses: “De professionals, a la literatura catalana només n’hi ha hagut un: ha estat Josep Maria de Sagarra, lamentablement. I en un, posem trenta per cent, Pla. Dic en un trenta per cent perquè Pla diu que és un professional de la literatura, però de fet ell és un professional d’escriure articles a 'Destino', no dels drets d’autor dels seus llibres en català, que mai no li haurien donat per viure”.

Segons l'editorial, el volum –que compta amb l'edició de Jordi Cornudella, marmessor del llegat dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté– proposa "la visió més lúcida, intel·ligent i encara avui polèmica dels corrents centrals de la literatura catalana del segle XX".