10 imprescindibles del festival Kosmopolis 2025
Entre els autors que visitaran el CCCB del 22 al 26 d'octubre hi ha László Krasznahorkai, Art Spiegelman, Isabella Hammad i Keum Suk Gendry-Kim


BarcelonaEn la tretzena edició, el festival Kosmopolis s’ha proposat fixar-se en el que és més aparentment marginal i perifèric i col·locar-ho al centre. És per aquest motiu que tres dels seus eixos seran el còmic, la literatura de Corea del Sud i la creació en gallec. "Si fem l’esforç d’allunyar-nos de la comoditat del centre, tindrem l’oportunitat de descobrir nous noms i reconèixer el seu talent", comenta Elisabet Goula, directora del festival, que se celebrarà del 22 al 26 d’octubre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i comptarà amb la presència d’una norantena de creadors, entre els quals hi ha referents del món del còmic com Art Spiegelman, Charles Burns i Chris Ware; novel·listes com Isabella Hammad, Sigrid Nunez, Kim Hye-hin, José Eduardo Agualusa i Miquel de Palol; poetes com Ismael Ramos i Blanca Llum Vidal; assagistes com Didier Eribon i Kapka Kassabova, i cineastes com Carla Simón.
Un dels plats forts d'aquesta edició serà la presència de László Krasznahorkai, premi de Nobel de literatura 2025, només dues setmanes després de l’anunci del guardó. "Krasznahorkai ens ha confirmat que vindrà a Barcelona la setmana que ve, encara que aquesta setmana hagi cancel·lat la visita a la fira de Frankfurt –comenta Judit Carrera, directora del CCCB–. Sabem que el Nobel és una grandíssima onada, però tenim la confiança que ens visitarà, perquè té un vincle important amb Barcelona: Acantilado el publica des de fa 25 anys; un dels seus traductors, Adan Kovacsics, és molt amic seu i acaba de ser traduït per primera vegada al català a Cràter".
Repòquer inaugural i únic dedicat al còmic
Kosmopolis s’obre amb una conversa entre Chris Ware, Art Spiegelman, Françoise Mouly i Charles Burns
(22 d'octubre, 18 h)
"El programa de còmic neix a partir de l’exposició de Chris Ware, un dels fets històrics dels últims anys a Barcelona, Catalunya i tot l’Estat –explica el subcap de Cultura de l'ARA, Xavi Serra, que ha assessorat el Kosmopolis en aquesta matèria–. Ware té un anhel per redefinir els límits del gènere, i per tant hem buscat noms que hagin compartit aquesta mateixa pulsió de trencar fronteres. Si Ware és el tronc, hem volgut fixar-nos en les seves arrels. Per això l'hem ajuntat, en la sessió inaugural, amb Françoise Mouly, editora de The New Yorker; Art Spiegelman, autor de Maus, que va canviar la història del còmic, i Charles Burns, que ha posat el dit a la nafra de la societat nord-americana, mostrant-ne les contradiccions. L’acte inaugural de Kosmopolis reunirà tots quatre en un acte únic, molt difícil de repetir".
L'últim premi Nobel de literatura, a Barcelona
László Krasznahorkai conversarà amb Miquel de Palol sobre narrar l'apocalipsi
(24 d'octubre, 17.30 h)
Des que va debutar el 1985 amb Tango satànic –que Carles Dachs acaba de traduir per a la jove editorial Cràter–, László Krasznahorkai s'ha dedicat a narrar l'apocalipsi des de múltiples vessants i amb un sentit de l'humor molt particular, que ha virat de l'anàlisi de l'ensorrament del comunisme cap a l'estupefacció davant el creixement de l'extrema dreta. L'últim premi Nobel de literatura compartirà escenari amb Miquel de Palol, que també ha narrat situacions de col·lapse mundial en novel·les com El jardí dels Set Crepuscles (Proa, 1989) i Bootes (Navona, 2023).
Representar 'Hamlet' a Palestina
Una de les veus més joves que participarà al Kosmopolis és Isabella Hammad
(26 d'octubre, 17.30 h)
A Entra l'esperit (Més Llibres/Anagrama), l'autora britanicopalestina Isabella Hammad (Londres, 1991) "ficciona la possibilitat de dur a terme un Hamlet a Cisjordània, un magnífic retrat del dia a dia en aquest territori", recorda Elisabet Goula. A les seves novel·les, Hammad "mostra Palestina com la comunitat viva i efervescent que és, amb il·lusions i contradiccions, i reivindica el poder de la creació artística per resistir els entorns hostils i imaginar futurs més lluminosos". Palestina motivarà una lectura col·lectiva durant el cap de setmana del 25 i 26 d'octubre, quan es recitaran textos d'autors com Mahmud Darwish, Gassan Kanafani, Fadwa Tuqan, Elias Khoury i Asma Azaizeh.
Una mirada a fons a la literatura sudcoreana d'avui
Keum Suk Gendry-Kim presentarà llibre al festival
(23 d'octubre, 18.30 h)
"El premi Nobel a Han Kang ha posat el focus internacional en la literatura coreana –comenta Ester Torres-Simón, assessora del Kosmopolis en aquesta matèria–. Des del festival hem volgut proposar un tast de la producció literària del país i també de la novel·la gràfica. Són un total de cinc autores que tenen poc en comú en qüestió d’estil i gèneres, però que despunten en el sector". Entre elles hi ha Keum Suk Gendry-Kim, que s’atreveix a abordar temes delicats als seus llibres, barreja de relat íntim i memòria històrica articulada sempre des d'una experiència femenina. L'autora presentarà novetat a Kosmopolis, El meu amic Kim Jong-un (Reservoir Books, 2025).
Rellegir l''Odissea' avui
Borja Bagunyà, Aleix Plademunt i Tarta Relena presenten una instal·lació conjunta
(Del 23 al 26 d'octubre)
El fotògraf Aleix Plademunt i l'escriptor Borja Bagunyà treballen des de fa tres anys en un projecte que refà el viatge descrit a l'Odissea d'Homer pel Mediterrani d'avui, des de Turquia fins a l'illa de Corfú, passant per Djerba, Messina, Lipari, Capri i Ceuta, entre altres punts. La instal·lació Ser ningú és el primer tast de l'obra, amb el qual ha col·laborat també el duo musical Tarta Relena, i reflexiona sobre què passa en els moments de suspensió de certes menes d'identitat, com les que es donen quan algú fa turisme.
Els vincles ferotges amb Galícia
Berta Dávila, Carla Simón i Eduard Sola protagonitzaran un dels diàlegs més esperats de Kosmopolis
(24 d'octubre, 18 h)
L'efervescència de la cultura gallega contemporània –narrativa, poètica i musical– és un dels altres eixos d'aquesta edició del festival, que comptarà amb la presència de novel·listes com María Reimóndez i Sara Guerrero, poetes com Yolanda Castaño i Ismael Ramos i una de les renovadores de la música tradicional del país, Mercedes Peón. Un dels actes més singulars serà el que ajuntarà la narradora Berta Dávila amb la cineasta Carla Simón, que ha ambientat la seva última pel·lícula, Romería, a Galícia, i el guionista Eduard Sola.
Les memòries de Didier Eribon
L'escriptor i acadèmic francès parlarà de dos dels seus llibres més emblemàtics
(23 d'octubre, 18 h)
Retorn a Reims i Vida, vellesa i mort d'una dona del poble –publicats en català recentment a Angle– narren, d'una banda, una experiència d'ascens social i distanciament familiar i el retrobament amb una mare envellida i fràgil per part de Didier Eribon. L'escriptor i intel·lectual francès abordarà dos dels seus llibres més destacats acompanyat del periodista Àlex Vicente.
L’impacte de la intel·ligència artificial
¿Com afecta aquesta nova tecnologia els drets d’autor i la vida professional dels escriptors?
(23 d'octubre, 11-14 h)
La irrupció de la intel·ligència artificial generativa ha obert diversos interrogants urgents en relació als drets d'autor, l'ofici d'escriure i la sostenibilitat de les condicions laborals del gremi. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana dedicarà un matí a debatre aquesta qüestió, amb la presència de traductors com Yannick Garcia i Gemma Lienas, gestors culturals com Mireia Sopena i autors com Míriam Cano, Maria Sevilla i Guillem-Jordi Graells.
Concert de Quimi Portet
(25 d'octubre, 21.30 h)
El Kosmopolis és, des dels seus inicis, un festival de literatura expandida, i és per aquest motiu que propostes com el concert de Quimi Portet hi són benvingudes. El músic osonenc farà un repàs a la seva trajectòria mesos després d'haver aplegat totes les lletres de les seves cançons a Cançons en bell llemosí (La Segona Perifèria, 2025).
El llibre que va convertir el còmic en literatura
Art Spiegelman conversarà amb Max sobre l'emblemàtic 'Maus'
(24 d'octubre, 20.15 h)
Amb Maus, Art Spiegelman va aconseguir, el 1992, que el còmic assolís una respectabilitat fins llavors insòlita com a mitjà artístic. El llibre explicava el profund i complex testimoni de l'experiència del seu pare com a víctima de l'Holocaust i serà un dels eixos de la conversa amb Max, un altre dibuixant format a l'underground. Spiegelman, de 77 anys, viatja poc i fa molt pocs actes amb públic: serà una oportunitat insòlita de veure'l conversar sobre la seva influent obra.