BarcelonaEl cervell de Miquel de Palol (Barcelona, 1953) deu funcionar a una velocitat similar a la del sincrotró Alba de Cerdanyola del Vallès, escenari que ha escollit per presentar la seva última novel·la, Bootes, un artefacte monumental de 1.280 pàgines. Si el sincrotró accelera partícules a una velocitat que s'acosta a la de la llum per ajudar a investigar en camps com els de les biociències, les noves energies i el magnetisme, la computadora creativa de l'escriptor és capaç d'aixecar tota una societat, complexa i en descomposició, al primer llibre que publica a Navona. "És del tot infreqüent, el que en Miquel planteja com a escriptor, però no per dimensions numèriques, sinó per com ho desenvolupa", admet l'editor Ernest Folch després d'acompanyar l'escriptor per les instal·lacions de la infraestructura científica de tercera generació més important del Mediterrani.

"Quan vaig començar a pensar aquesta novel·la vaig tenir al cap un sincrotró pel que fa a la ciutat-màquina on transcorre –assegura–. Ara bé, no l'havia visitat fins ara. M'ho prenc com un premi!". Bootes arrenca amb l'arribada d'un tècnic a l'Arxicenotafi. L'Artur sap que ha d'ajudar a solucionar una avaria, però no sap quina, i a mesura que s'endinsa en l'estructura laberíntica creixen els dubtes i les incerteses. "Potser ha estat un accident, o més aviat un sabotatge –diu l'autor–. L'Artur i altres personatges han d'avaluar què ha passat. Potser caldrà depurar responsabilitats". El lector avança amb el mateix desconcert creixent que el protagonista de la història. "Al principi sembla clar qui mana, però més endavant ja no –continua–. En aquest punt, la novel·la funciona com a al·legoria del nostre present, en què els polítics ja no decideixen res, són empleats dels veritables amos. Al segle XIX sabíem qui eren, aquests amos. Ara ja no. No podem saber si els rics de Forbes manen de debò o hi ha algú encara més poderós que ells al darrere. El poble no es pot revoltar perquè ja no sabem qui són els culpables".

La novel·la maleïda d'un cicle ambiciós

Bootes és l'última i més extensa peça del cicle narratiu que Palol va inaugurar fa gairebé dues dècades amb Les concessions (Columna, 2004). "Quan vaig acabar El troiacord [Columna, 2001, novel·la dividida en cinc parts que suma 1.300 pàgines] em va semblar que tenia prou forces per planificar un cicle d'abast molt llarg, que vaig batejar com a Exercicis sobre el punt de vista". Hi havia el conte, la nouvelle, l'apòleg, la faula... i així fins a arribar a nou llibres. "Vaig dedicar el 2014 a pensar Bootes, i vaig acabar-ne la primera versió el setembre del 2016", recorda. El llibre, però, ha trigat molt de temps a veure la llum. "Va enganxar un moment polític difícil, combinat amb una situació sistèmica de les lletres catalanes que em costa d'adjectivar –explica–. Diguem que està bastant esclafada pels mecanismes de mercat. Bootes no és un llibre d'entreteniment, aspira a fer reflexionar el lector. El camí per arribar-hi ha estat procel·lós, però amb final feliç, perquè la novel·la ha trobat el seu editor natural".

Conegut com a poeta des de la dècada dels 70 i com a narrador a partir del 1989 –va debutar amb El jardí dels set crepuscles (Proa)–, Miquel de Palol sembla haver-se deixat inspirar en aquesta ocasió pel Kafka d'El procés i pel Beckett de Final de partida, però també per les arquitectures impossibles d'Escher i Piranesi. "La geometria és molt important, als meus llibres, i si hi ha un poliedre que he tingut al cap en aquesta ocasió és el de Szilassi –diu–. Aquest poliedre té set cares, i cadascuna d'elles està en contacte amb les altres. Té un forat al mig que el travessa". L'autor el compara amb un dònut i, de retruc, amb el sincrotró. "Al centre hi ha un buit enorme, que seria el jo que representa el personatge principal –diu, enigmàticament–. L'he batejat amb el nom d'Artur perquè és l'estrella principal de la constel·lació Bootes, també coneguda com la del Bover".

A més d'excavar en la perplexitat del protagonista, Miquel de Palol ofereix un retrat del tardocapitalisme contemporani, tant dels progressos tècnics com de la seva degradació. "Bootes és una novel·la sobre la destrucció. No faig cap espòiler avançant-ho –afirma–. L'ésser humà és un mico assassí que ha arribat al final del seu recorregut. Un deixeble de Schopenhauer deia que si la humanitat és font de sofriment, el més intel·ligent és l'aniquilació global. Anem pel bon camí, en aquest sentit".