BarcelonaLes propostes arriscades i singulars d'autors com Irene Solà, Hernán Díaz, Mònica Batet i kim de l'Horizon han convençut l'equip de crítics de l'ARA Llegim, que també ha escollit, entre el millor de l'any, llibres de memòries com els d'Anna Punsoda i Anna Pazos, assajos com el de Timothy Garton Ash i poemaris com els de Maria Isern, Anne Carson i Daniïl Kharms. En paral·lel a les novetats estrictes, cal destacar iniciatives de gran ambició com les noves traduccions de Guerra i pau, de Lev Tolstoi, i La cartoixa de Parma, de Stendhal.

Encara que els números del sector continuen sent positius –un augment del 3,5%– i que el català ha crescut notablement –un 12% en relació amb l'any passat–, la crisi al Grup Enciclopèdia, derivada en part dels problemes de l'arrencada de la distribuïdora Entredos Logistics, fa perillar la continuïtat de segells històrics com La Galera i de projectes tan interessants com els de Viena i Univers.

Narrativa

La impecable traducció de Ferran Toutain d'una de les novel·les emblemàtiques de Stendhal confirma una vegada més el bon criteri de La Casa dels Clàssics. La cartoixa de Parma està recorreguda pels avatars del jove Fabrizio del Dongo a la Itàlia de finals del segle XVIII i principis del XIX, un context marcat per les disputes entre l’absolutisme i el liberalisme, per les intrigues cortesanes més fosques i pels amors més rocambolescos.

La tímida i intel·ligent Severina protagonitza la nova novel·la d'Imma Monsó. La mestra i la Bèstia, que ha arribat tres anys després de Germanes (Univers, 2020), narra l'estada de la noia en un petit poble del Pirineu ribagorçà a principis dels 60, on s'instal·la per fer-hi de mestra en una escola, entrellaçada amb la descoberta de l'amor i la història dels pares, marcada per la guerra i la silenciosa oposició al règim franquista.

Bootes arrenca amb l'arribada d'un tècnic a una ciutat-màquina anomenada Arxicenotafi. L'home sap que ha d'ajudar a solucionar una avaria, però no sap quina és i a mesura que s'endinsa en l'estructura laberíntica d'aquell espai enigmàtic creixen els dubtes i les incerteses. El lector avança amb la mateixa perplexitat creixent que el protagonista d'una de les històries més desmesurades, exigents i ambicioses de les que, fins ara, ha signat Miquel de Palol.

L'Alba és una narradora que voreja la trentena i malviu a la Barcelona postpandèmica, una ciutat que, com ella, no sap qui és. Les idees li brollen sense parar, amb ritme, humor i mala bava. Amb Consum preferent, Andrea Genovart va guanyar l'últim Premi Llibres Anagrama i, sense pretendre-ho, es va situar a l'ull de l'huracà de les polèmiques a les xarxes socials a causa del model lingüístic híbrid que proposava al llibre.

Juntament amb editorials com Viena, Adesiara i Lleonard Muntaner, Quid Pro Quo basteix des de Pollença un catàleg on els clàssics contemporanis tenen un lloc central. Enguany han publicat Emerson, Turguénev, Woolf, Maupassant i un Bernhard inèdit en català. A Tala, el narrador –que, com en moltes altres novel·les de l'autor, és un alter ego seu– assisteix a un sopar convocat per una família amb qui fa temps que ha perdut el contacte i aprofita la trobada per carregar contra el món artístic i, per extensió, contra el conjunt de la societat vienesa.

Encara que no coincidia amb cap efemèride destacada en relació amb l'autor, el 2023 ha estat un Any Tolstoi a Catalunya. Flâneur en va publicar la versió de Miquel Cabal Guarro de Sonata a Kreutzer, Club Editor ha presentat una nova traducció d'Arnau Barios de Mort d'Ivan Ílitx, Sonata a Kreutzer i Hadjí Murat, Cal Carré ha publicat Un matí del terratinent i Edicions de 1984 s'ha atrevit amb Guerra i pau, fins ara mai traduïda directament del rus. Judit Díaz Barneda ha dedicat gairebé una dècada a versionar la vida de dues famílies de la noblesa russa, els Bolkonski i els Rostov, protagonistes d'un món que comença a escenificar la seva desaparició enmig de l'expansió napoleònica.

Sota l’aparença d’un recull de contes autobiogràfics, Sergi Pàmies hi camufla una nova ració de bona literatura. A les dues seran les tres és un llibre on les emocions no passen pel sentimentalisme xaró, la tendresa recorre a la ironia per no caure en melodrama i l'evocació d'uns fets reals, passats pel sedàs inconfusible de l'autor, esdevenen la més gran de les ficcions. Memòries privades, crònica periodística i fantasia delirant es fusionen perquè l'autor doni continuïtat a les digressions que ja abundaven a L’art de portar gavardina (2018) i Cançons d'amor i de pluja (2013).

Tsitsi Dangarembga va debutar com a escriptora el 1989 amb Neguit permanent, fins ara inèdita en català, una novel·la que ressegueix el trànsit de la infantesa a l'adolescència d'una noia, la Tambudzai, que vol estudiar costi el que costi per deixar enrere la vida lligada a la terra. El menyspreu cap a la dona, el contrast entre ruralia i ciutat i el peatge d'haver de sotmetre's als colonitzadors britànics si es volia rebre una educació amb perspectives de futur són tres dels eixos del llibre, dotat d'una prosa equilibrada i àgil, al servei d'una història d'aprenentatge esquitxada de decepcions.

Entre els estralls de la droga i l'esgotament perpetu de la classe obrera, la protagonista de La mala costumbre, primera novel·la d'Alana S. Portero, fa un viatge a la recerca de la bellesa, d'ella mateixa i de l'amor als altres mentre la violència física i psicològica posa la seva existència sota una amenaça constant. L'epopeia íntima i dolorosa d'una noia trans dels anys 80 al barri madrileny de San Blas va sonar amb força en l'última edició de la Fira de Frankfurt: onze editorials de països com els Estats Units, el Regne Unit, França i el Brasil en van adquirir els drets sense que el llibre s'hagués publicat encara en castellà.

Joan Jordi Miralles construeix una història de desencisos al voltant de l'Ulisses, un noi de 13 anys que entra a La Masia del Barça com a jugador de bàsquet. Situada als anys 90, la novel·la plasma un ambient de competitivitat, violència i abusos entre els nois mentre els adults fan els ulls grossos i la paraula triomfar significa aguantar-ho tot per sobreviure. Miralles demostra un cop més per què és una de les veus més punyents de la narrativa catalana actual, que ha donat llibres com Una dona meravellosa (LaBreu, 2014), La intimitat de les bèsties (Empúries, 2017) i Marginàlia (Males Herbes, 2021).

"Soc el teu marit i també, sí, el teu protector", diu Alfons d'Este, duc de Ferrara, a la seva esposa, la joveníssima Lucrècia de Mèdici, a El retrat de matrimoni, de Maggie O'Farrell. ¿Què passa quan aquelles mateixes mans del marit, que poden abraçar, acaronar i protegir l'estimada, es converteixen també en mans amenaçadores, capaces d'acabar amb la vida de la noia? És una de les preguntes que es va plantejar l'autora de Hamnet a l'hora d'escollir com a protagonistes de la seva nova novel·la Lucrècia i Alfons, que van viure a la Itàlia fragmentada i convulsa del segle XVI.

Magnífica novel·la d’aprenentatge queer sobre la família, el llenguatge, la vergonya i el desig en què l'autor, Kim de l’Horizon, escriu unes cartes serpentejants i multilingües a la seva àvia, afectada per la demència. A causa de la seva complicada situació com a no-binari, no sap com fer-se entendre. El narrador mira de recórrer a la seva infantesa, que contrasta amb la seva nova i promíscua vida actual. El narrador s’oposa a la cultura del silenci de les mares, investiga el llinatge femení no tradicional i afirma que els cossos continuen sent cossos fins i tot fora de la norma.

L'última novel·la de Mònica Batet adopta la forma de les rondalles populars per explicar les vicissituds d'un país indeterminat que, a conseqüència d'una revolució, queda partit en dues meitats. Els protagonistes d'Una història és una pedra llançada al riu, un folklorista, la seva filla etnomusicòloga i un revolucionari, ajuden a construir una realitat amb sentit crític, al marge del totalitarisme, i en pateixen els efectes. Artefacte narratiu d'una originalitat remarcable, la novel·la aborda el poder de l'art i la necessitat de revoltar-se en una societat que recorda el periple que molts països europeus han viscut al llarg del segle XX.

La segona novel·la d'Hernán Díaz és un sofisticat joc de miralls protagonitzat per un geni de les finances i la seva dona, filla d'aristòcrates excèntrics que mata el temps gràcies a la filantropia. L'acció recorre l'últim terç del segle XIX i les primeres dècades del XX, incloent-hi el conegut Crac del 29. L'autor, que gràcies a Fortuna va rebre el premi Pulitzer, l'explica des del cor de les tenebres, la Borsa de Nova York, tot i que la perspectiva inicial va mutant a mesura que el llibre avança, passant del punt de vista dels homes poderosos al d'una escriptora filla d'un immigrant italià anarquista i a la dona d'un dels multimilionaris, sensible, culta i inestable.

La tercera novel·la d'Irene Solà proposa viatjar fins a un mas perdut enmig de les Guilleries on hi ha un grup de dones que, un cop mortes, recorden les seves vides passades. Les vicissituds històriques i les peripècies íntimes s'entrellacen en una prosa que irradia els perfums i les olors dels cossos, de la natura i del sofre del dimoni. El llibre, publicat quatre anys després de Canto jo i la muntanya balla –un dels èxits més sonats de la literatura catalana actual– és un aquelarre enlluernador, una celebració de la sororitat femenina i la recreació d'una genealogia arrelada en un sol punt on se succeeixen les violències, les celebracions rituals i els canvis de generació que, al capdavall, configuren qualsevol família i qualsevol cultura. 

Memòries i literatura del jo

El vuitè lliurament dels dietaris de Valentí Puig –que van arrencar el 1982 amb Bosc endins (Quaderns Crema)– opta per una estratègia diferent de la que l'escriptor mallorquí ha seguit fins ara: en comptes de reordenar i seleccionar material anterior, ressegueix com va ser el seu 2022. El llibre combina el desencís pel desconcert català actual amb l'anàlisi de conflictes internacionals i apunts lírics i íntims.

Raimon anota durant els anys 1982 i 1983 la rutina i el desordre de l’ofici d’escriure i cantar cançons en català. També la lluita per bastir una trajectòria marcada per l’exigència i el compromís. Són els anys de plenitud d’un intèrpret que viu amb escepticisme militant els canvis polítics d’aquell temps, on els seus amics eren Espriu, Fuster, Miró i Vázquez Montalbán. El projecte biogràfic de Raimon continuarà el 2024 amb un segon volum de memòries, Punxa de temps.

Hi ha una angoixa omnipresent que recorre els deu anys que transcorren a Matar el nervi, primer llibre d'Anna Pazos, hàbil barreja d'autobiografia, assaig i crònica periodística. La periodista gaudeix de les aventures que la vida li planta al davant, però també passa por. I, si no, la busca en llocs com Grècia, Israel, Turquia i els Estats Units.

"Als ulls dels estranys", la Segarra "és una taca groga i remota al cor del país, marcada per un horitzó ample i ondulant", "camps i més camps de cereals, castells, granges, cabanes, marges de pedra", explica Anna Punsoda a l'inici de La terra dura. L'autora narra el retorn a Concabella amb la seva parella, l'editor de Fragmenta, Ignasi Moreta, i els fills. Hi combina la introspecció personal amb observacions sobre història, política i socioeconomia.

Eider Rodriguez reconstrueix els últims mesos de vida del seu pare, malalt de cirrosi a conseqüència de l'alcoholisme, i mira de reconstruir-ne el passat a través d'escenes familiars, de l'època i dels llocs que li va tocar viure. Materials de construcció és un llibre dur, tot i que l'autora hi intercala pinzellades de sentit de l'humor tendres i necessàries.

Assaig

George Steiner i Nuccio Ordine compartien la passió per ensenyar i no acceptaven ni la "rapidesa" ni la "facilitat" que preconitza "la pedagogia hedonista dominant". La docència, la literatura i l'humanisme són tres dels temes principals que apareixen al llibre pòstum del professor italià, que va néixer a partir d'una conversa a Cambridge amb l'autor de Presències reals.

La cultura catalana del segle XX va estar marcada per tres grans moviments: Modernisme, Noucentisme i Seixantisme. Marta Vallverdú reivindica la importància d'aquells anys decisius per modernitzar i articular el país, en què es va passar de la resistència a la reivindicació, es van anar sumant noves generacions al moviment, que va ser transversal, i cadascuna d'elles hi va aportar un risc i una radicalitat creixents.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes no ha aigualit l'esperit lúdic d'Enric Casasses, que des de llavors ha publicat assagets (Poncianes, 2020), ha reunit tots els poemes llargs a Soliloquis de nyigui-nyogui (Edicions 62, 2021), ha recuperat Coltells (Llibres del Segle, 2022) i ha donat a conèixer Marramaus, una tria de comentaris en prosa on l'art, la literatura i la vida avancen entrellaçats.

Timothy Garton Ash traça un recorregut personal per l'Europa, dinàmica i transformada, de les últimes quatre dècades. L'acadèmic britànic observa el camí històric que ha fet el continent des de la Segona Guerra Mundial i analitza el nou paisatge europeu –encara en formació–, que és fruit d'una superposició de crisis inèdita. El món és ara un lloc més convuls i, per tant, més amenaçador.

Ha calgut esperar més enllà de l'any dedicat a Gabriel Ferrater per tenir accés a un dels llibres més suculents de l'autor, confegit a partir de materials esparsos de gran valor. Sobre literatura (Edicions 62, 1979) i Papers, cartes, paraules (Quaderns Crema, 1986) són el punt de partida d'un volum que inclou desenes de textos sobre literatura –catalana i d'arreu–, del qual sobresurt un assaig inèdit, de 75 pàgines, dedicat a la poesia de Josep Carner.

Poesia

Cremaven, segon llibre de Chantal Poch, és un exercici al voltant de la dualitat del llenguatge, de la seva potència i alhora impotència, per mantenir viva la foguera d'una comunitat. Entre la paraula sola i la paraula inflamada de l'amant, la paraula oberta de la poeta prova d'il·luminar només els instants que encapsulen els versos.

L'editorial mexicana Vaso Roto s'ha atrevit amb el català publicant tres traduccions d'Anne Carson, totes a càrrec de Núria Busquet Molist. A Decreació i Albertine. Rutina d'exercicis cal afegir-hi un dels millors llibres de la canadenca, La bellesa del marit, que dissecciona una història d'amor fracassada barrejant tres formats: el vers lliure, l'assaig i el tango.

L'editorial Vacamú ha nascut aquest 2023 amb un llibre magnífic: un recull de poemes imaginatius i avantguardistes d'un dels autors més iconoclastes del segle XX rus, Daniïl Kharms. El circ Printimpran fascinarà els més petits de casa al mateix temps que pot reconnectar els adults amb el seu jo més genuí, enterrat sota capes de compromisos i obligacions adultes. La traducció de Xènia Dyakonova i José Mateo Puig és una delícia.

L'expansió del propi cos –i els plaers i frustracions que comporta– estructuraven el primer llibre de Maria Isern, Sostre de carn, que a Rusc continua aquest camí arribant a desdibuixar les fronteres entre un mateix i l'altre. El dolor, el recer de la maternitat i els límits d'un amor són tres dels temes d'un llibre que combina hermetisme i turgència.

La modernitat i l'atreviment de la poesia de Max Jacob no estan exempts d'un cert classicisme, tal com es pot comprovar llegint dos dels seus llibres emblemàtics, traduïts per Enric Casasses. Tretze anys després que Lleonard Muntaner publiqués El gobelet dels daus (1917), la intrèpida Documents Documenta dona a conèixer al lector català les esgarrifoses i lúcides Visions infernals (1924).